L’operació Testudo contra la màfia d’Europa de l’est ha confirmat que els nivells més alts de la jerarquia del crim organitzat rus han injectat el seu ingent botí en la costa turística valenciana, on els malfactors passen desapercebuts en les comunitats russes que s’hi han assentat els últims anys. Els objectius últims de l’operació, comandada per la Fiscalia Anticorrupció i el grup de blanqueig de la Policia Nacional, són personatges d’“alt nivell criminal”, segons les dades d’intel·ligència policial d’Europol. La presumpta xarxa de l’hampa ha trobat a la costa valenciana socis i aliats entre l’empresariat i el món de la política municipal (la investigació ha intervingut unes quantes telefonades de càrrecs del Partit Popular amb l’empresari i advocat Alexey Shirokov per a tractar pretesos assumptes térbols). L’economia de la zona, molt minvada per la crisi i vinculada tradicionalment al turisme i a la construcció, ha rebut amb els braços oberts les inversions de ciutadans russos, la majoria dels quals pertanyen a la classe alta moscovita i exerceixen les seues activitats en la legalitat.
Els diners pretesament blanquejats per la xarxa desarticulada, segons revela la interlocutòria de la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Benidorm a què ha tingut accés elDiario.es, pertanyia a polítics i empresaris de Nijni Nóvgorod, una ciutat de l’oest de Rússia i de malfactors dels Lladres de Llei i del Sindicat del Crim que viatgen regularment a Benidorm i Màlaga fent-se passar per turistes o homes de negocis. La investigació, encetada fa set anys, va detectar “moviments estranys de capital” per part de ciutadans russos establits a Alacant que van rebre grans quantitats de fons provinents de societats situades als Emirats Àrabs i d’empreses del sector energètic radicades a Letònia i el Regne Unit.
El brutal desenvolupament urbanístic de sol i platja en municipis alacantins com Benidorm, Altea o la Nucia, ha propiciat que algunes de les figures més rellevants a escala mundial dels Lladres de Llei o del Sindicat del Crim Podolskaya hagen optat per ingressar –en plena crisi immobiliària– fons ingents de les seues activitats criminals en la construcció i l’oci en uns quants municipis de la comarca de la Marina Baixa. Els grups Vory V Zakone (Lladres de Llei) van nàixer a les presons i els camps de treball estalinistes amb una forta jerarquia interna i, després de la caiguda de la Unió Soviètica, les seues activitats delictives van adquirir una dimensió descomunal, ja que es llogaven com a forces de seguretat privada. Les seues activitats inclouen, entre altres, l’extorsió, el tràfic d’éssers humans i el tràfic d’armes o de narcòtics.
Maxim Khakimov, presumpte encarregat del blanqueig de la xarxa alacantina, i Nikolay Mityurev, pretés captador de clients entre inversors i mafiosos russos i intermediari amb els empresaris espanyols, tots dos detinguts, estaven connectats amb figures de primer nivell del crim organitzat. La interlocutòria de la jutgessa al·ludeix a Mikhail Danilov, empresari rus que ha fet viatges a Espanya en companyia de Levan Djangveladze, germà i home de confiança del Lladre de Llei Merab Djangveladze. La investigació també assenyala que Danilov està presumptament relacionat amb Boris Ivanyuzhenkov i Maxim Lalakin, dos líders del Sindicat del Crim Podolskaya. Amb Ivanyujenkov manté “converses telefòniques constants” i amb Lalakin ha viatjat a Espanya.
Danilov, investigat en la causa per l’adquisició juntament amb la seua dona Yulia Alekseeva d’un habitatge de luxe a Altea amb fons provinents d’una entitat bancària suïssa, és considerat per la policia un empresari utilitzat per la criminalitat organitzada russa per a blanquejar els beneficis dels seus delictes mitjançant la seua façana legal. Khakimov i Mityurev, presumptes captador i blanquejador, també mantenen relacions personals i comercials amb el multimilionari rus resident al Regne Unit Boris Zingarevitx, que al seu torn estaria vinculat amb Vasily Khristoforov, un dels capos vor més importants a escala mundial, visitant assidu de Marbella. L’acte també desgrana converses telefòniques de Mityurev i Khakimov sobre una operació de venda d’una nau industrial a Eivissa a Mikhail Jijin, “empresari i polític rus relacionat amb la criminalitat organitzada”, del qual Shirikov actua en nom seu en tots els actes legals a Espanya.
Merab Djangveladze, Vasily Khristoforov, Mikhail Danilov, Maxim Lalakin i Boris Zingarevitx, vertaders objectius de l’operació Testudo se situen dalt de tot de la jerarquia dels Lladres de Llei, segons dades d’intel·ligència d’Europol esmentades en la interlocutòria de la jutgessa. La presumpta xarxa criminal a gran escala, segons Europol, està implicada en activitats delictives que passen per l’assassinat, narcotràfic, tràfic d’armes, tràfic d’éssers humans i extorsió i tenia terminals a Europa, Amèrica del Sud i els Estats Units. Europol, que va donar alta prioritat al cas des de l’inici fa set anys, adverteix que la presumpta xarxa mafiosa pretenia “controlar sectors clau de l’economia espanyola” com el turisme.
Els Lladres de Llei, com retrata la pel·lícula Promeses de l’est de David Cronenberg, mantenen una jerarquia fèrria i un codi d’honor inamovible. El títol de vor s’adquireix després de l’aval de tres malfactor: el candidat jura els 18 articles del codi d’honor, canvia de nom i es tatua (els tatuatges mostren l’estatus o l’especialitat criminal). En total, segons escriuen els periodistes Cruz Morcillo i Pablo Muñoz en Palabra de Vor. Las mafias rusas en España (Espasa, 2010), els Lladres de Llei estan presents en més de mig centenar de països, inclòs Espanya.
Empresaris, polítics del PP i assessors fiscals
La presumpta xarxa mafiosa tenia un personatge clau sobre el terreny: l’empresari i advocat Alexey Shirokov. L’home, d’origen rus però nascut a Espanya fa 38 anys, militava en el Partit Popular, tal com ha informat aquest diari, i mantenia una pretesa xarxa clientelista dedicada a untar policies, guàrdies civils per facilitar tràmits en matèria d’estrangeria, protecció i fins i tot cobrament de deutes. En el sumari figuren unes quantes telefonades de Shirokov amb l’edil de Seguretat de l’Ajuntament de Benidorm, Lorenzo Martínez, i amb altres càrrecs municipals del PP en la zona. El detingut, segons la magistrada, mantenia un “vincle molt estret” amb Jaime Sellés, exregidor de Seguretat Ciutadana d’Altea pel PP.
Expert en tir olímpic, Shirokov era molt conegut en la zona (en el seu perfil de Facebook penjava centenars de fotos de la seua vida de luxe a Alacant, algunes en mítings del PP i en actes oficials de la policia), exercia de mecenes i era membre del Col·legi d’Advocats d’Alacant. La interlocutòria revela nombroses interaccions entre el presumpte membre de la xarxa mafiosa i promotors i assessors fiscals d’Alacant. En una de les telefonades, Shirokov parla amb un empresari alacantí sobre una compra de 52 pisos que porten entre mans i li pregunta sobre les opcions per a ocultar la procedència dels diners.
L'empresari, que segons les dades consultades per aquest diari en el Registre Mercantil manté càrrecs societaris en set mercantils localitzades a Alacant, Múrcia i les Illes Balears, contesta al seu interlocutor que per a ocultar l’origen dels fons han utilitzat bitcoins (criptomoneda d’ús corrent en mecàniques de blanqueig de capitals). “El millor seria parlar-ho en persona”, afig l’empresari. En altres trucades intervingudes per la Policia, el presumpte membre de la xarxa mafiosa parla amb un tal Vicente de l’Asesoría Marí & ACC SL, una empresa de Cullera, sobre “negocis dels seus clients que poden resultar problemàtics perquè criden l’atenció de les autoritats” i de com evitar el control sobre la procedència dels diners d’un dels seus clients.
Un altre constructor alacantí també apareix en una conversa punxada per la policia. Shirokov li diu que ha de parlar amb l’assessor d’un tal Dimitri i el promotor immobiliari li contesta que “quan li diguen que es poden enviar els diners a Rússia, ell els enviarà i que el que faça Dimitri amb això a Rússia a ell no l’incumbeix”. Després de discutir sobre el concepte que havia de figurar en una transferència, Shirikov li comunica que no se sent còmode “parlant aquestes coses per telèfon”.
Una altra conversa inquietant amb un número de telèfon pertanyent a Asesoría Delgado del Albir SL de l’Alfàs del Pi (la policia afirma que l’interlocutor podria ser un apoderat solidari de l’empresa), es refereix a la sol·licitud de residència d’un xiquet estranger que està a Espanya i que acaba de morir. “Tots dos convenen ocultar la defunció del xiquet perquè la mare puga optar a la residència a Espanya”, apunta la interlocutòria de la instructora.