Amb la punxada de la bambolla immobiliària, molts dels senyors de la rajola van descendir als inferns atrapats pels deutes. Les urbanitzacions que tenyien de ciment espais naturals únics i reblien el territori van passar a millor vida. Es va firmar l’acta de defunció de l’urbanisme depredador.
Les imatges d’urbanitzacions i blocs de pisos a mig acabar van sentenciar una activitat que ara repunta, encara que sense excessos. No obstant això, projectes gestats durant el frenesí immobiliari encara es mantenen, i es volen portar endavant. És el cas de la urbanització de luxe plantejada sobre la serra de Bèrnia per l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa), governat per Compromís i PSPV-PSOE.
De l’època de la bambolla
De l’època de la bambollaLa idea de la urbanització no és nova: l’origen es remunta a les acaballes de la dècada del 1990. Amb els populars governant en el municipi, es projecta una urbanització d’1,8 milions de metres quadrats. El complex residencial al més pur estil Marina d’Or concentra un hotel, un heliport, uns quants camps de golf i 2.178 habitatges de xalets unifamiliars. La situació escollida: els vessants de la serra de Bèrnia, a escassos quilòmetres d’Altea.
La tramitació de la urbanització es fa llavors a través d’un projecte d’adequació urbanística o d’actuació integrada (PAI), una figura urbanística polèmica. La mercantil Miragolf Playa SA, impulsora de l’actuació immobiliària i propietària del 96% del sòl, presenta el 2005 a l’Ajuntament governat llavors pels socialistes el seu projecte. L’actuació, que s’estima integrar en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que prepara el govern municipal, és situada en l’anomenat pla parcial Anibitis-Margequivir.
“En aqueix moment, la mercantil pressiona. Es va a aprovar la nova llei urbanística valenciana que impossibilitaria el projecte. I necessiten donar-hi llum verd ja”, recorda el portaveu d’Ecologistes en Acció al País Valencià, Carlos Arribas. El consistori adjudica al gener del 2006 l’operació urbanística, poc abans de l’entrada en vigor de la llei. Ho fa tan ràpid que el PAI s’autoritza abans que s’aprove de manera definitiva el PGOU. Tots els partits que integren l’Ajuntament –PP, PSPV-PSOE i, llavors, Boc- estan a favor de l’actuació. “És molt rar que tots sempre hi hagen estat d’acord. Més encara quan Compromís a Benissa està en contra del complex”, censura Arribas.
“Molts veïns no estàvem d’acord amb això. Ens semblava que no era gens necessari i hipotecava els nostres recursos durant molts anys”, relata Maribel. Fruit d’aqueix malestar, naix la plataforma Callosa Sostenible, que juntament amb Ecologistes en Acció esdevindran l’oposició visible al projecte en la població. L’entitat presentarà a partir de llavors desenes d’al·legacions al projecte, centrades en el fet que el projecte envaïa zones integrades en la Xarxa Natura 2000, una malla ecològica europea que comprén zones especials de conservació de la biodiversitat.
Després del recurs d’un particular, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) tomba a l’abril del 2009 el projecte. La justícia qualifica l’actuació municipal d’“il·legal”. I considera que hi ha hagut en l’aprovació “una desviació de poder”. La raó: es dóna llum verd al PAI abans que estiga resolt el PGOU.
Nou intent fallit
Nou intent fallit2010. El marmoló judicial i la crisi econòmica no són impediment perquè l’Ajuntament i la constructora ho tornen a intentar. I aquesta vegada amb el PP en l’alcaldia, encara que PSPV-PSOE i Bloc també ho protegeixen. Això sí, s’escomet una modificació de calat: es decideix impulsar a través de la gestió directa, és a dir, el promotor és l’Ajuntament. L’altre canvi és la renúncia a l’heliport, considerat una amenaça per a espècies protegides i en perill d’extinció que habiten la zona, com l’àguila cuabarrada.
Ecologistes en Acció acudeix als tribunals. En les seues al·legacions denuncia irregularitats en la tramitació, que s’incompleix el límit de pendent legal, que no s’incorpora un estudi de sostenibilitat econòmica i que hi ha contradiccions entre el projecte presentat i la llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
Callosa Sostenible torna a presentar les seues. Argumenta que l’estudi ambiental que servia per a avaluar els efectes sobre la Xarxa Natura 2000 és caduc, perquè està datat el 2009. I alerten que la urbanització s’assenta en un 75% sobre sòls declarats Lloc d’Interés Comunitari (LIC) i Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA), que afecta espècies de plantes protegides, i que s’incompleix la llei de golf. El llavors alcalde, Batiste Savall (PP), defensa que només el 3% del projecte ocupa terrenys considerats LIC.
La polèmica se centra en si hi ha prou recursos hídrics per a construir el complex. La llavors portaveu del partit Cipal a Altea i ara líder valenciana de Ciutadans, Carolina Punset, assegura que no per les seues implicacions per a Altea. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) en un primer informe atorga la raó a Callosa Sostenible, però nou mesos després li la lleva. La clau és la legalització de tres pous que permeten proveir el municipi i la urbanització. La plataforma i la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat contesten aqueix informe nou amb un altre de la Universitat d’Alacant que teòricament el rebat.
A més, sobre l’empresa recauen ombres. “Es té la convicció que la relació entre la constructora i l’Ajuntament és molt estreta. Hi ha sospites que la mercantil va pagar festes del poble i va donar diners al consistori, però no ho hem pogut provar”, denuncia Arribas. L’empresa sí que té llaços sabuts amb el PP. El llavors edil popular del municipi, veí de Benimantell, Javier Vidal, participa en l’empresa juntament amb el seu germà. L’amo d’unes quantes òptiques i empresari “lligat al PP” –segons Arribas– Alfredo Castor Ulloa és un altre dels accionistes. La mercantil, a més, per aquella època tenia problemes retirats amb la Seguretat Social i Hisenda.
Tombat pel TSJ i revifat per l’esquerra
Tombat pel TSJ i revifat per l’esquerraL’any 2014, el TSJ torna a creuar-se en el camí: tomba el projecte. Dóna la raó als ecologistes al·legant que va haver-hi irregularitats en el canvi de classificació del sòl pel fet de no haver-se de manera correcta l’avaluació ambiental. Però l’Ajuntament no hi cedeix. Firma un conveni amb la Miragolf SA, que passa a denominar-se Arquitectura y Construcción de Vanguardia (ACV), per la qual cosa aquesta es fa càrrec de sufragar els costos de la modificació del PGOU. Es fa abans de les eleccions, encara que l’arribada de l’esquerra al govern no canvia l’equació.
El nou projecte redueix sensiblement les hectàrees i permet construir blocs de pisos. I, a més, s’hi afig la construcció d’una depuradora pròpia, un palau de congressos, tres restaurants, un minicentre comercial, un museu de 8.000 metres quadrats i un club esportiu. També es projecta la creació d’una fundació per a preservar la zona i impulsar el turisme cultural i ambiental. L’hotel que s’estima construir és de 7 estreles. Arquitectes com David Chipperfield dissenyen el complex. “La urbanització no afecta ni el 3% del LIC”, assegura Josep Savall, alcalde de la localitat (Compromís). “Si llevem les zones verdes i el camp de golf, no afecta ni l’1,4%”, recalca.
“És un model únic d’urbanització per la seua aposta per la sostenibilitat. No hi entraran cotxes de combustió. Hi haurà pàrquings subterranis i la gent pujarà a la part alta amb cotxes elèctrics”, afirma. Per a facilitar l’accés al mar, es crearà un Beach Club que disposarà d’un servei de transport regular. L’empresa donarà el 2,9% de les vendes dels immobles per crear la fundació, la qual cosa representa uns 29 milions d’euros. La meitat d’aqueixos diners aniran per a mantenir el museu que acollirà sales de pintura, escultura, art i música. L’altre 50% aniran destinats a la conservació del patrimoni cultural i natural.
La inversió estimada és de 700 milions d’euros, i es calcula la creació de 1.200 llocs de treball directes sostinguts durant 10 anys i 1.800 més d’indirectes. La cooperativa del poble, l’associació empresarial, la comunitat de regants i dues entitats més van signar una resolució de suport al projecte dijous passat durant la celebració del ple municipal. “És un projecte associat a l’urbanisme dispersador. Està allunyat del nucli urbà, per la qual cosa no té incidència positiva per al poble i consumeix molts recursos”, alerta Daniel Montiel, de Callosa Sostenible.
Ecologistes en Acció al·lega que l’actuació urbanística suposarà la desaparició d’hàbitats, no afavoreix el model compacte de ciutat defensat per la Unió Europea, incompleix la nova llei urbanística, entra en contradiccions greus amb l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana –marc legal amb què es regula el creixement dels municipis– i posa en perill espècies com l’àguila cuabarrada i el pi blanc. Així mateix, qüestionen l’empresa pel fet de figurar en la llista de morosos al fisc que va desvelar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, amb un deute de més d’1 milió d’euros.
“El projecte és una autèntica barbaritat urbanística que es fa sobre una serra verge ”, resumeix Montiel. No obstant això, la decisió sobre si el projecte avança –i en quines condicions en el cas que s’hi done llum verd– depén de la Generalitat Valenciana. La seua Declaració d’Impacte Ambiental serà clau i marcarà el futur de la urbanització de luxe. La pilota està encalada en la teulada del Consell.