LLEGIR EN CASTELLÀ
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, s’enfronta divendres al seu pitjor moment polític des que va iniciar la seua carrera com a cadell de les Noves Generacions d’Alacant i jove alt càrrec de l’executiu d’Eduardo Zaplana. El cap del Consell compareix a partir de les 11.30 davant les Corts Valencianes per a intentar explicar la seua gestió abans, durant i després de la DANA que va arrasar més de 70 municipis valencians i que ha costat la vida a més de 215 persones, a més de 16 desapareguts, el 29 d’octubre passat.
Per a recuperar la iniciativa política i la credibilitat davant la societat que el va fer president fa menys de dos anys, Mazón intentarà que el gros de la seua intervenció se centre en el després, en la reconstrucció. En el futur. Però el que tothom, incloent-hi el seu partit a tot Espanya, espera és que aclarisca l’abans i, sobretot, el durant. Mazón no sol defugir el cos a cos i se sent còmode en el xoc, per la qual cosa divendres intentarà mostrar una cronologia dels fets que l’eximisca del seu presumpte desistiment de funcions.
La raó és que, durant els dies previs, el seu equip de comunicació així com el d’agitació i propaganda, han estat martellejant els mitjans de comunicació amb l’argument que la presència de Mazón en la presa de decisions el dia 29 d’octubre “no era necessària”. “No té per què estar present en el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi); aquestes reunions les presideix la consellera de Justícia, Salomé Pradas”, repeteixen. Pradas segur que serà una de les persones que pague el preu polític de la gestió polèmica i que li serviran de tallafoc. Però també ho farà la seua consellera d’Indústria i aposta personal, Nuria Montes, que, amb tota probabilitat, serà apartada del Consell, si s’escau per la seua falta d’empatia amb les víctimes.
El durant
Sobre el durant, Mazón repartirà responsabilitats a tort i a dret, com ha fet des que es va despertar del xoc tres dies després de la catàstrofe encoratjat pel seu equip i el PP d’Alberto Núñez Feijóo. El Ministeri de Transició Ecològica, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la llei de l’horta de l’anterior govern d’esquerres i fins i tot l’Aemet i les seues previsions. Cal recordar que en la seua llista de culpables de l’impacte de la DANA ha arribat a estar la Unitat Militar d’Emergències (UME), que va haver d’eixir a desmentir-ho. El president tornarà a traure a la palestra totes aquestes institucions com a responsables, encara que la realitat és tossuda i tindrà una justificació difícil. Les gravacions del Cecopi, la documentació present en aquest i fins i tot els correus electrònics desmenteixen la versió que l’equip del president difon els últims dies.
El més complicat de la seua compareixença, perquè s’haurà de despullar, seran les cinc hores que va estar en blanc el dia de la DANA. Des de les 14.30 a què va acabar la seua última reunió pública amb sindicats i patronal, fins passades les 19.30 que va arribar al Cecopi. D’aquests moments només se sap que va dinar amb la periodista Maribel Vilaplana per a oferir-li ser directora d’À Punt, i que hauria estat al corrent de tot. No se sap la resta i no se n’ha donat una explicació plausible, ja que, el retard a aparéixer en el Cecopi va ser clau en la presa de decisions anterior i posterior.
Mazón també airejarà, ja ho ha fet amb algun missatge amb la vicepresidenta del Govern, Teresa Rivera, els missatges o les telefonades que va tindre fins amb quatre ministres i el president del Govern mateix, Pedro Sánchez, a poqueta nit del dia de la DANA. L’ajuda que li van oferir, la que va demanar i com veia la situació aquella nit. L’acreditat documentalment és que, el dia 29 a les 22, la Generalitat només havia requerit la participació de l’UME a la província de València per a ajudar en els rescats. A les 14 ja hi havia desapareguts i a les 17, ofegats en diversos municipis. Siga com siga, l’assenyalament de Mazón i el PP a Teresa Ribera amenaça el seu lloc de comissària a la Unió Europea. El primer dimitit de la trama Gürtel no va ser ni Francisco Camps ni Luis Bárcenas ni menys encara Esperanza Aguirre. El primer que va haver de deixar la política va ser el ministre socialista de Justícia, Mariano Fernández Bermejo.
L’abans
Sobre l’abans, Mazón intentarà defensar que el llegat del Govern del Pacte del Botànic va ser nefast i que l’Agència Valenciana d’Emergències era “un quiosquet”. La comparació de la gestió de la DANA del 2019 per part de Ximo Puig i la de Mazón el 2024 complicarà la vida al president de la Generalitat, que també ha demostrat en l’alerta roja de dimecres i dijous passats que les coses es poden fer de manera diferent. Dijous, Mazón mateix va tancar els col·legis i va enviar fins a tres alertes als mòbils dels ciutadans perquè es resguardaren. En l’última, centrada en les zones més afectades, va demanar als veïns que pujaren a les plantes superiors. Què hauria passat el dia 29 d’octubre amb una reacció d’aquesta mena?
El després
Però on Carlos Mazón centrarà el seu discurs serà en la reconstrucció. En l’endemà. Per a fer-ho desgranarà els 100 milions d’euros que invertirà en la reparació de les línies del metro i de les carreteres de competència autonòmica. També posarà en valor els fins a 6.000 euros d’ajuda per afectat, que arriben amb comptagotes, i els rescats i les faenes de neteja. El Mazón gestor. De moment, la Generalitat valenciana ha compromés 250 milions per a la post-DANA. El Govern d’Espanya, més de 12.000.
La compareixença de Mazón en el parlament valencià arrancarà a les 11.30, una hora i mitja després de l’hora habitual de les sessions de control al president de la Generalitat. El cap del Consell podria estar guardant-se la carta de la crisi de Govern a les 9 del matí per a prendre la iniciativa en la jornada. Encara que des del seu equip ho descarten i deixen caure que les destitucions i l’anunci del nou govern les farà dissabte. Cridaner, ja que divendres Carlos Mazón pot estar defensant que tota la responsabilitat és de la consellera Pradas, perquè ell no dirigeix el Cecopi, mentre ella l’observa des dels escons del Consell en la cambra autonòmica. Més que remarcable, cruel.