El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va eixir de la seua reunió en la Moncloa sense avanços en la reforma del sistema de finançament autonòmic. El dirigent valencià, que va presentar a Pedro Sánchez un dossier d’un centenar de fulls amb 56 reclamacions, va agafar el camí de tornada amb tot just quatre compromisos en matèria d’inversió industrial, cultural o relatius a l’aigua. La factura que va traslladar, de més de 60.000 milions d’euros en greuges, queda encara pendent.
El líder dels populars valencians s’enfronta a diverses contradiccions en matèria de finançament autonòmic. Rebutja allò que denomina el “contingent català” o “negociacions en cambres obscures”, que obrin la porta a la quitació de part del deute de tots els territoris. Com formalment fa el PP, rebutja abordar les singularitats territorials, però divendres en la Moncloa va presentar, igual que el seu homòleg murcià, una proposta que reclama un fons d’anivellament només per a les quatre comunitats autònomes infrafinançades. Aquesta reclamació contradiu l’acord a què van arribar els barons populars en una trobada convocada per Alberto Núñez Feijóo, que assenyala un fons per a totes les autonomies.
Malgrat que en el document presentat sí que s’aborda una quitació de 22.000 milions d’euros, el 42% del deute valencià, el president Mazón evita reclamar públicament aquesta singularitat. Després de la trobada, li van preguntar diverses vegades quina posició adoptarà sobre aquesta quitació, i va respondre que ell vol que es parle de les tres potes (fons d’anivellament, reforma del finançament i reestructuració del deute) en un fòrum multilateral. Preguntat si acceptaria la quitació, va plantejar: “De què em serveix que em posen una tireta en el dit si estic dessagnant-me pel fetge”, per a demanar una reforma integral del sistema de finançament. “Volem parlar de les tres coses alhora i davant de tots”, va dir, reclamant una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), igual que va fer dues hores abans Fernando López Miras.
Mazón va insistir que l’urgent és el fons d’anivellament, que, va dir, pot aplicar-se ara mateix. “No cal ni Conferència de Presidents, ni canvi en els pressupostos ni una nova llei. Aquesta vesprada mateix podríem tindre el fons d’anivellament amb un decret”, va afirmar el dirigent valencià, que xifra aquest fons en 1.700 milions d’euros. El president valencià i líder del PP va acudir a la trobada sense suport de les Corts Valencianes, on ja no hi ha consens en matèria de finançament, ni de la plataforma que agrupa partits, patronal i sindicats, on tampoc hi ha acord.
El Govern insisteix en la responsabilitat fiscal
Davant les peticions del president valencià, el Govern central defensa que ha augmentat un 48% el finançament a la Generalitat Valenciana i que és una cosa que es pot comprovar en els pressupostos successius. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, va insistir en la ronda de contactes a exigir corresponsabilitat a les autonomies en matèria fiscal.
Torres, que ha sigut president autonòmic, recalca que territoris com el valencià deixen d’ingressar milions d’euros perquè “retiren” els impostos de successions als grans patrimonis o grans herències. “Això també és finançament autonòmic”, va dir el ministre, que va aprofundir en les diferències de Mazón amb altres dirigents autonòmics, com Cantàbria, la més ben finançada. “El sistema és un corpus”, format per tributs propis, tributs cedits i transferències, i, a parer seu, “és una contradicció dir que estàs infrafinançat, demanar al Govern una injecció econòmica, alhora que deixes d’ingressar mil milions d’euros perquè retires l’impost de successions a l’1% de la població”. Així doncs, malgrat que l’executiu es compromet a abordar la reforma en el Consell de Política Fiscal i Financera, l’exigència de mesures redistributives continua damunt la taula. El president valencià va considerar que la reunió va “ser positiva”.