La signatura per part de la Unió Europea del tractat del Mercat Comú del Sud (Mercosur) a la fi del mes passat –durant la cimera del G20– és la culminació d’un procés diplomàtic i comercial que ha necessitat dècades per a concretar-se. La firma del tractat, celebrada pels partidaris del lliure mercat, planteja un model nou davant de la incertesa i de les tendències proteccionistes per les quals travessa el mercat global, amb els dos competidors principals –els EUA i la Xina– immersos en una guerra comercial. Mercosur podria ser un risc per als agricultors europeus, però també pot suposar l’oportunitat per a un continent cada vegada menys influent a escala geopolítica –tot i que en el mapamundi Europa encara se situa al centre– de recobrar certa presència.
Atés un marc ampli, l’acord pot ser molt beneficiós per a una gran quantitat d’empreses dels diferents sectors valencians. Sobre el paper, Mercosur comporta l’eliminació d’aranzels per valor de més de 4.000 milions d’euros –quatre vegades més que l’acord amb el Japó i huit més que amb el CETA– i l’obertura d’un mercat de 250 milions d’habitants a productes i a serveis europeus per valor de més de 60.000 milions d’euros, segons les estimacions de Brussel·les. El tractat envia un missatge contra les polítiques proteccionistes i dona lloc a la zona comercial més gran del món, especialment beneficiosa per a les indústries tradicionals, com el tèxtil i el calcer, però amb un cost per a l’agricultura valenciana.
Els agricultors valencians han rebut la signatura amb alarma, preocupats davant del que consideren una altra amenaça per a un sector molt castigat. A parer de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), l’acord per a liberalitzar el comerç entre tots dos continents comporta una competència directa i deslleial per a la majoria dels cultius valencians. Especialment preocupant, afirmen, és la falta de reciprocitat a l’hora d’assegurar unes condicions fitosanitàries que els productors europeus compleixen rigorosament. Una posició que té el suport de la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, que considera l’acord una agressió al camp valencià.
Durant la setmana passada, en el primer viatge institucional d’aquesta legislatura, una delegació valenciana encapçalada pel president, Ximo Puig, va mantindre trobades amb alguns dels responsables principals de la Unió Europea amb l’objectiu de conéixer els detalls de l’acord i traslladar les preocupacions dels sectors productius per les repercussions que Mercosur puga tindre sobre l’economia valenciana.
Si bé no serà fins la setmana vinent que es coneixeran els més de mil fulls amb el conjunt de l’acord, Puig avançava aquesta setmana després de les trobades que “els sectors industrials relacionats amb el tèxtil, la ceràmica i el calcer tindran una baixada d’aranzels substantiva i, per tant, milloraran la competitivitat”. No obstant això, el dirigent valencià reconeixia que el tractat planteja un “problema” amb el sector citricultor, que, va afirmar, “es veu d’alguna manera assetjat per diferents qüestions i, evidentment, això és la gota que pot fer vessar el got”.
Malgrat que el president ha remarcat que encara hi ha temps fins a la implementació de l’acord –no menys d’any i mig– i que encara hi ha marge per a efectuar alguns canvis, la realitat és que l’acord és un tractat molt ampli que ha costat dues dècades de negociació i en què convergeixen una gran quantitat d’interessos –tant polítics i comercials, com geopolítics. “No defensem un plantejament de veto”, afirmava contundentment Ximo Puig.
Conscient de la dimensió, Puig demanava que es tinguera “una mirada molt més àmplia” sobre allò que impliquen els tractats comercials. “El problema dels cítrics valencians no està orientat només a allò que és Mercosur, té altres problemes”, com el veto rus o la competència amb Sud-àfrica i Egipte. Per això, Puig demanava “una acció directa” a la Comissió Europea perquè estima que “es pot fer molt de mal a la nostra producció i és una competència deslleial objectiva”. Després de la sèrie de reunions amb els responsables de l’Eurocambra, el mandatari valencià va demanar als representants europeus que se celebrara una conferència citrícola per a analitzar els problemes d’un sector cada vegada més castigat.
Per a Cecilia Malmström, comissària europea de Comerç, l’acord està “equilibrat” i ja té en compte la majoria de les sensibilitats. La comissària tanca, així, la possibilitat de modificar a última hora un acord que fa dues dècades que es perfila. Es complica, per tant, la possibilitat d’implementar unes reivindicacions que tornen a posar de manifest la falta d’un treball previ a Europa de preservació dels interessos valencians. Caldrà esperar per a veure quin efecte té sobre el camp valencià un acord per al qual, de nou, s’ha arribat tard.