El Govern de Carlos Mazón reconeix que el seu pla per a construir 10.000 habitatges públics depén del fet que els ajuntaments cedisquen sòl a la Generalitat Valenciana i aquesta subscriga acords amb empreses privades. Més de 7.000 dels habitatges promesos depenen dels solars de titularitat municipal, que seran avaluats per l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sol (Evha), mentre que els 3.000 restants corresponen a projectes heretats del Govern del Botànic, amb els habitatges del barri de la Torre, a València, com a principal exponent.
La Conselleria d’Habitatge que dirigeix Susana Camarero confirma que “les actuacions i els sòls depenen dels ajuntaments que hagen formalitzat la seua adhesió al conveni marc”. En una resposta parlamentària a la diputada socialista María José Salvador, la conselleria limita les accions a promoure un conveni amb els municipis valencians perquè cedisquen terreny. Així doncs, es reconeix que no hi ha intenció d’efectuar obres de manera directa.
La diputada socialista, responsable d’Habitatge en el Consell del Pacte del Botànic, ha registrat més d’un miler de preguntes –dues per municipi– per a saber en quin sòl pretén l’executiu autonòmic projectar els habitatges promesos. La resposta que ha rebut en tots els casos és la mateixa, seguida de la recomanació d’acudir al visor cartogràfic per a comprovar el sòl disponible.
El Pla Viu, presentat per Mazón el 2 d’abril passat, reciclava la promoció de 3.000 habitatges de l’anterior executiu, finançats amb fons europeus i amb ajuda del Ministeri d’Habitatge –abans, Transports i Infraestructures– i encomanava els restants a la gestió publicoprivada. En concret, estableix el concurs de drets de superfície o concessió administrativa destinat a desenvolupar pel sector privat promocions per a lloguer assequible per un període determinat.
També es preveuen les permutes de sòl/immobles que permeten concursos per a promoció d’habitatge protegit sobre sòl públic i el lliurament a l’Administració d’habitatges per a finalitats socials, entre altres. Per aquesta via, que hauria de comptar amb finançament privat, segons el pla, aspiren a construir 6.000 habitatges. Així mateix, es desenvoluparan 1.100 habitatges resultants de permutes a canvi d’obra sobre sòl públic.
El conveni, a què s’han subscrit quasi mig centenar de localitats, entre les quals la ciutat de València, amb greus problemes d’habitatge, implica dues qüestions per als municipis: cedir el sòl disponible a l’Evha i facilitar la tramitació de les autoritzacions i les llicències urbanístiques per a agilitzar els tràmits. Una vegada rebuda la informació, l’entitat pública d’habitatge, dependent de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, “farà una avaluació de les parcel·les i contactarà amb els ajuntaments a fi de concretar, si escau, tots els aspectes relacionats amb el règim de cessió, règim econòmic, destinació d’aquests, terminis, despeses i procediment de contractació, que es concretaran en el corresponent conveni específic i de cessió que se subscriurà amb l’ajuntament”. Ni en el conveni ni en el pla es detallen més qüestions sobre com i quan es finançaran els habitatges.
La Comunitat Valenciana ha rebutjat aplicar les mesures previstes en la llei estatal d’habitatge, com ara declarar zones tensades o limitar els preus del lloguer. Fins al moment, la política d’habitatge s’ha limitat a una rebaixa en l’impost de transmissions patrimonials. Els preus d’habitatge nou, de segona mà o de lloguer no han parat de créixer en l’últim lustre i han arribat enguany a valors similars als de la bambolla immobiliària. En el cas del lloguer, el preu per metre quadrat a la ciutat de València duplica el que marca l’índex de referència del mi
nisteri.