El president del Govern valencià, Ximo Puig, ha optat per un perfil més tècnic que polític per a dirigir la Conselleria de Sanitat davant els reptes i les transformacions que ha d’afrontar a la sanitat pública valenciana una vegada controlada la pandèmia i que Puig mateix va verbalitzar dissabte en la seua compareixença per a explicar la primera remodelació d’un Consell del Pacte del Botànic en set anys.
“Miguel Mínguez arriba a un departament referent en la pandèmia i en la vacunació que ha ampliat la plantilla en 7.000 sanitaris i que ha recuperat la gestió pública dels hospitals d’Alzira i Torrevella. Ara, en procés de superació de la pandèmia, tindrà la missió de desplegar la reforma més gran de la sanitat pública valenciana i tindrà el repte d’impulsar el pla d’infraestructures i de modernitzar l’atenció primària i la salut mental”, va explicar el president.
D’experiència en l’àmbit sanitari no li’n faltarà al nou conseller de Sanitat, que, com la resta dels acabats de nomenar, prendrà possessió del càrrec dilluns 16 de maig en substitució d’Ana Barceló, al capdavant del departament des de juny del 2018, que serà nomenada nova portaveu del PSPV en les Corts dos dies més tard, el dimecres 18 de maig.
Mínguez és professor titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, investigador principal de l’Institut d’investigació sanitària (Incliva), i cap de servei de l’Hospital Clínic de València.
El nou conseller de Sanitat va nàixer el 1954 a Terol i ha desenvolupat tota la seua vida professional a València, on el 1977 es va llicenciar en medicina per la Universitat de València.
Des del punt de vista professional assistencial, ha exercit de cap de secció de medicina digestiva i motilitat digestiva per concurs oposició fins al 2020, i va aconseguir plaça per oposició de professor titular d’universitat el 2011. Ha participat en diverses comissions de gestió assistencial hospitalàries (docència, històries clíniques, farmàcia), comunitàries (SAISE i MAISE) i estatals (FIS), i és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de València.
Pel que fa a la rellevància científica, el seu mèrit personal més gran ha sigut l’estudi de l’activitat motora colònica i rectoanal en el sa i el malalt, l’observació i la descripció de tècniques d’estudi discriminants de disfunció defecatòria, així com l’aportació de criteris de gravetat a la patologia funcional del restrenyiment i la incontinència anal.
Així mateix, ha col·laborat activament en els estudis multicèntrics que han permés avaluar epidemiològicament la malaltia inflamatòria intestinal, el pronòstic, l’evolució i l’adherència als tractaments.
Barceló, “791 dies al peu del canó”
El president del Govern valencià, Ximo Puig, va tindre paraules d’agraïment i afecte per a la fins ara consellera de Sanitat, Ana Barceló, de qui va destacar la dedicació durant tota la pandèmia: “Ha estat 791 dies sense parar al peu del canó”.
Barceló va ser nomenada consellera de Sanitat Universal i Salut Pública al juny del 2018 en substitució de Carmen Montón, uns mesos després que aquesta recuperara la gestió pública de l’hospital d’Alzira, el primer privatitzat per l’expresident Eduardo Zaplana (PP).
Després de fer Montón el salt al ministeri de Sanitat reclamada per Pedro Sánchez, Barceló va agafar les regnes del departament. Un any i mig més tard va irrompre la pandèmia. Tal com va assegurar en l’última entrevista concedida a elDiario.es al juny de l’any passat, mai es va veure “superada” per la situació.