Metge especialista en digestiu, professor de la Universitat de València i investigador en l’Incliva, Miguel Mínguez va ser nomenat conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana el maig passat, en l’última remodelació del Govern del Pacte del Botànic. L’ara titular de Sanitat Universal i Salut Pública va rebre l’encàrrec del president, Ximo Puig, d’escometre la reforma del sistema públic sanitari després de la pandèmia, amb diversos plans de reforç en marxa. Mínguez respon a elDiario.es sobre el context sanitari i els plans per al seu departament a mitjà termini.
Com està la situació assistencial? Què s’espera per a aquestes setmanes de Nadal? Alguns departaments de salut estan una mica saturats.
El tema de les urgències als hospitals es troba amb un increment de la demanda a causa d’un avançament epidemiològic, fonamentalment del virus sincític [el causant de la bronquiolitis] que va afectar població molt jove i va fer que haguérem de prendre mesures importants en hospitalització de pediatria.
Quines mesures?
Un increment del nombre de places, que es van ocupar al 100%. Vam haver de fer desplaçaments a hospitals amb UVI pediàtrica, que no tots tenen. Els virus respiratoris poden produir símptomes banals, símptomes que fan que el pacient faça repòs i símptomes que requereixen hospitalització, que en xiquets no és freqüent.
A què es deuen aquests pics de bronquiolitis? Hi ha alguns experts que apunten que dos anys d’ús de la màscara han afectat el seu sistema immune.
El virus va afectar especialment xiquets fins a quatre anys. Aquests xiquets van estar durant dos anys protegits, ells i el seu ambient, els seus familiars, amb màscares i altres mesures. Enguany, per primera vegada es troben amb el virus i, com que no tenen el sistema immunològic adaptat, deriva en una bronquiolitis. Aquest virus s’ha avançat, potser per variacions climatològiques, i en els majors d’edat també va produir algunes hospitalitzacions. Això se suma al Covid i a la grip, que en adults també ens ha ocasionat molts pics d’atenció en primària i en urgències hospitalàries. S’ha incrementat una demanda ja augmentada en la fase postpandèmia.
Hem fet un esforç tremend per augmentar el nombre de professionals en primària, hem aconseguit unes ràtios úniques de menys de 1.300 SIP per metge de família, i fins i tot amb aquestes ràtios, en fase postpandèmica, la demanda d’atenció s’ha incrementat. El ciutadà no ha percebut una millora. Vam augmentar les places el maig, de manera progressiva en els períodes vacacionals, i és el novembre quan s’ha pres possessió de les places. Aquest és el mes per a testar el reforç.
Quantes places noves s’han creat?
Són 6.007 places estructurals que es van incorporar en dues fases. La primera va cobrir fonamentalment atenció primària; la segona, hospitalària. Pensem que les ràtios són suficients per a posar en marxa el pla en què treballem. Hi ha 15 grups de treball entre professionals, associacions de pacients i experts per a estructurar la governança i transformar l’atenció primària l’any que ve. Hem anat departament de salut per departament per veure si hi ha heterogeneïtat, i hem trobat variables demogràfiques diferents en cadascun. Són qüestions interessants per a adaptar-se al model.
Tenen xifrat l’augment de la demanda assistencial?
En inici, de prop del 25%. Ara tenim diversos pics d’infecció respiratòria que preveiem que s’estabilitzaran entorn del 20%. Hi ha hagut un canvi qualitatiu i quantitatiu, el ciutadà sol·licita l’atenció ja i en alguns centres de salut hi ha hagut problemes per a contactar per telèfon. Hi ha hagut un canvi d’imatge en el que era l’atenció primària, que sembla més deteriorada des de la pandèmia. Per a nosaltres ha sigut important prendre mesures. Per exemple, hem posat en marxa un sistema perquè el personal que atén el públic aprenga a comunicar-se, fonamentalment en citació i atenció presencial i telefònica. El personal administratiu no té coneixement del sistema de salut i amb aquest programa ensenyem les seues funcions i com explicar-les al ciutadà, fer una atenció personalitzada i humanitzada. Vam veure que era absolutament imprescindible perquè la imatge anava deteriorant-se.
Però és una percepció ciutadana o la qualitat ha baixat? Perquè els professionals estan, en molts casos, cremats des de la pandèmia.
La pandèmia ens va ensenyar moltes coses. Aquest Govern va entendre que calia fer un esforç en contractació de personal sanitari. Aquestes 6.000 places venen acompanyades de 1.000 més per al 2023, i probablement més. És absolutament necessari tindre els recursos humans suficients per a afrontar el que vinga. També hi ha hagut un canvi conductual del personal sanitari: durant la pandèmia es va trobar amb una assistència diferent, amb atenció telefònica i telemàtica, atenció presencial amb mesures excepcionals i a més havia d’assumir tota la burocràcia del control de la pandèmia. Això va distanciar el contacte humà presencial. Després la vacunació va ser brutal, la Comunitat Valenciana va ser modèlica i això va ser un sobreesforç del personal. Quan la pandèmia s’estabilitza, els ciutadans s’estabilitzen, però el personal sanitari manté les mesures excepcionals. A Espanya això ha generat un increment de la demora en l’atenció immediata, el ciutadà no va tornar al sistema de salut de manera immediata i quan va arribar-hi ho va fer amb una patologia que no havia sigut vista.
Malgrat l’esforç en contractació, hi ha tensions en alguns departaments. Hi ha amenaça de vaga. Es prendrà alguna mesura?
La vaga no es deu a un dèficit de personal. La sol·licitud, que només ha fet un sindicat de sis, està justificada en altres aspectes. He intentat dialogar per a buscar un acord, estem en negociacions amb els sis sindicats. La vaga no ha estat motivada pels pics que hi ha hagut. Hi ha hagut protestes, com la de La Fe, que s’ha desconvocat. La demanda fonamental responia a la situació durant el pic d’urgències... Si s’incrementa el nombre d’intervencions quirúrgiques programades [per reduir les llistes d’espera], s’incrementa la necessitat de llits hospitalaris. Això, sumat als virus respiratoris, amb pacients que requereixen llits, fa que hages de reduir les intervencions programades i això porta al fet que la llista d’espera s’incremente una altra vegada. Són mecanismes d’adaptació dels hospitals, tenim respostes per departaments de salut.
Però, a més d’aquests plans d’adaptació de personal, d’ací a uns cinc anys, per edat, es jubilaran quasi una quarta part dels facultatius. No calen més recursos?
Si tenim alguna vacant és perquè no hi ha personal disposat a cobrir-la. Tenim problemes per a les places de cobertura difícil, especialment a Vinaròs, Requena, Ontinyent i Torrevella. Tot i haver-hi professionals, no volen anar-hi, és un fenomen que passa en tot Espanya. Ara traurem un decret que estimula a cobrir aquestes places amb incentius econòmics i de carrera professional. A més, si no es cobreixen així, hi ha un pla d’aliances que consisteix en el fet que una persona puga cobrir una plaça menys atractiva de manera simultània amb una altra que preferisca, compartir recursos humans per a aquestes places.
I aquestes aliances serveixen per als períodes vacacionals, o en els llocs d’afluència turística?
Fem reforços. Aquest estiu vam fer un pla de reforç en zones costaneres, el problema va ser que no hi havia personal per a cobrir-los.
Llavors, hi ha falta de personal.
Hi ha falta d’especialistes. Tenim manca en metges de família, psiquiatres, radiòlegs i metges de treball. El que més ens preocupa és la medicina familiar. Quan es crea l’especialitat hi ha un boom, i aquests metges aniran jubilant-se. El pla estratègic que hauria d’haver-se fet el 2015 –un metge necessita 6 anys de carrera i 4 de residència (MIR)– havia d’haver previst això, la cobertura progressiva de places, però fins al 2019 no es van fer previsions. Des de llavors es fa un esforç per a augmentar les places MIR en aquestes especialitats. Encara així, en números absoluts, no serà prou per a cobrir la demanda. Haurem de disminuir el nombre de metges que es jubilen. Vam aprovar una norma perquè no calga una autorització de pròrroga [de vida laboral] fins als 67 anys i sol·licitarem que siga fins als 70. A més, sol·licitarem la jubilació activa, que un tinga la possibilitat de treballar, totalment o parcialment, cobrant una part de la jubilació. Només ho sol·licitarem en medicina de família i pediatria d’atenció primària, és una proposta en elaboració.
Hi ha un rerefons polític a comparar la situació a Madrid i València?
Crec que no són comparables. A Madrid la conflictivitat ve per incrementar l’atenció amb la meitat de personal, que genera un problema. Això va transcendir el nivell sindical. Crec que hi ha un component polític important en la sol·licitud de vaga [a la Comunitat Valenciana]. Jo no tinc cap inquietud, em dona molta tranquil·litat haver tret les 6.000 places, reunir-me periòdicament amb els sindicats. Confie en una negociació i en la comunicació. Òbviament, si acaba en inconformitat, tenen el seu dret a convocar una vaga.
Parlem de reversions. Notificaran a Ribera Salud la recuperació per a la gestió pública de l’hospital de Dénia i del departament de la Marina Alta?
Sí. La nostra experiència amb les reversions ha sigut molt dura. La primera va ser Alzira, després va vindre Torrevella i ara ve Dénia. A més, les ressonàncies també estan revertides. Pel que fa a la recuperació de Dénia, se’ls comunicarà ara al gener. Nosaltres des del mes de juny ja tenim un equip de treball que està en contacte amb l’empresa preparant els documents i el pla estratègic per a intentar que siga una reversió amable.
La Generalitat ha recorregut recentment contra el conveni col·lectiu que havia signat la plantilla de l’hospital de Dénia amb Ribera Salud. Per què?
Perquè el conveni tenia dues clàusules lesives per a l’Administració. Nosaltres, quan vam rebre el text del conveni el vam remetre a l’Advocacia de la Generalitat i hi havia dues clàusules: una un increment salarial a partir de l’any 2024 que no sabem si necessàriament ha de ser aquest o ha de ser-ne un altre, i l’altra és que tot el que fins al desembre del 2024 són objectius i és variable salarialment es converteix en lineal i això ens perjudica molt, perquè implica que des de gener del 2025, quan ja tornarà a ser un departament de gestió pública, es converteix en lineal.
No és precisament una mostra d’amabilitat per part de l’empresa aprovar unes pujades salarials a partir del moment de la reversió, no?
Bé, si haguera sigut un conveni raonable, nosaltres no tindríem res a dir-hi, però l’Advocacia ens diu que és lesiu per a l’interés públic i que cal canviar aquestes clàusules, per això hi recorrem.
Amb tot el que està costant recuperar la gestió pública dels departaments privatitzats, què pensa quan sent que el líder del PP valencià, Carlos Mazón, diu que es plantejaria tornar a aquest model concessional?
Venint d’ell, ho veig raonable, perquè això és un negoci immens. Les últimes liquidacions de Dénia i Alzira ens ixen a favor per 120 milions, són molts diners. A mi tornar al model privatitzador em sembla una involució, la millor sanitat que podem tindre és la pública ben gestionada, no la que siga un negoci. Quan arriba el Botànic l’any 2015, a més de planificar la reversió, va fer que més de 100.000 ciutadans tornaren a tindre accés a la sanitat pública. A més, el copagament farmacèutic es va eliminar per a aquells en situació precària. En un estat social just no s’ha de permetre que la sanitat siga qüestionada i s’haja de pagar, però a més no es pot permetre que siga un negoci per a altres empreses, perquè ens costa diners.
Com valora l’acord amb les penyes taurines pel qual la sanitat pública ha d’assumir el cost de les atencions que no cobreixen les assegurances?
És una mesura que a penes tindrà impacte en el cost sanitari, ja que parlem que la cobertura que assumeix l’assegurança s’eleva a 15.000 euros i, segons les nostres dades, la factura per atenció a lesions per accidents festius oscil·la entre 1.170 i 1.580 euros de mitjana en els últims sis anys.
Quant a la puntuació del valencià per a consolidar places d’interins, com queda finalment i per què hi ha hagut variacions a última hora?
La primera cosa que cal deixar clara és que no és un requisit, sinó un mèrit, perquè estem en una comunitat amb un percentatge important de població que parla valencià i entendre’l és necessari, i parlar-lo molt millor. No ho veiem com un requisit, perquè, a més de tindre un dèficit de metges, encara no estem amb un percentatge de població valencianoparlant prou alta perquè siga un requisit. Llavors, per a fer el barem d’estabilització el que persegueix és que per un concurs de mèrits sense oposició, és a dir, agafant d’una banda la carrera professional i de l’altra els mèrits professionals, es quantifica i la gent tria places. Des del punt de vista de mèrits professionals s’incentiva el treball a la Comunitat Valenciana. Són 70 punts i puntua més si has treballat a la Comunitat que si no. Els altres 30 punts es divideixen en tres classificacions, que és el que valora els mèrits no professionals. El valencià el màxim són 15 punts, haver aprovat un concurs d’oposició i no tindre plaça en són 5 i després en venen molts més, com ara cursos i altres qüestions. Quant a la tesi, és l’única cosa que valora l’activitat investigadora d’un professional i es valora igual que el valencià amb 15 punts. Llavors la investigació s’ha passat de cinc punts que era el primer esborrany a 15 i aquesta és tota la polèmica. S’ha buscat un barem objectiu i senzill. Es qualifica el que ha fet un gran esforç a estudiar i dominar el valencià i el mateix per al que ha fet una tesi doctoral.
Van eixir aquesta setmana les dades de suïcidis de l’any i la setmana passada es va presentar el pla de salut mental. Quin impacte esperen que tinga?
Desgraciadament, a pesar que l’any 2013 ja l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir de la necessitat d’un pla per a reduir l’increment de suïcidis que es veia, ningú ho ha aconseguit, alguna cosa passa en la societat. A Espanya i a la Comunitat Valenciana es va crear un pla, es va posar a escala nacional el telèfon 024, però encara que s’ha aconseguit atendre molta gent, no s’han reduït les xifres. El que sí que s’ha objectivat en la fase postpandèmica en els centres de salut mental infantil i d’adolescents és un increment de síndromes depressives, d’ansietat, d’impulsivitat, a més d’addiccions, no a substàncies, sinó als videojocs i a les apostes en línia, també han pujat les autolesions i les idees de suïcidi. Enguany es va fer una convenció ciutadana que va traure 27 ítems de reivindicacions que són d’un sentit comú aclaparador.
Quin ha sigut la seua postura en aquest procés?
La primera cosa que vam fer quan vam aprovar les 6.006 noves places estructurals va ser augmentar les places de psiquiatres fins i tot en un centenar i també de psicòlegs, i es van augmentar les places d’infermeria de salut mental, de treballadors d’assistents socials i de terapeutes ocupacionals. La idea és afrontar aquest tema des d’un punt de vista comunitari, de manera que no necessàriament un xiquet l’ha de veure un psiquiatre, el pot veure un psicòleg, i encara que no necessàriament el psiquiatre dona sempre fàrmacs, significa que ens assegurem que una part d’ells seran tractats sense medicaments i que aquest equip de treball col·laborarà al fet que, en implicar-se assistència social, treballador social i terapeuta, veurem on està el problema: si és d’adaptabilitat familiar, d’expectativa laboral, o de discriminació. Això requereix un treball comunitari en coordinació amb els col·legis, que són els primers que detectaran el problema. Significarà implementar tres mesures importants: potenciar els centres de salut infantojuvenils, habilitar tres hospitals de dia infantojuvenils, que fins ara no n’hi havia cap, a Picanya, Alacant i Benicàssim, que ja els tenim localitzats i són com xalets a què els joves amb problemes aniran als matins. Hi faran activitats, jocs i teràpia. Després hi haurà el que anomenem equips mòbils, que atenen xiquets o joves en les seues llars o en els seus col·legis sense que s’hagen de desplaçar. Després estan les residències, que són per a ingressos, però en centres que no tenen res a veure amb un hospital. El 2023 hi ha 40 milions per a tots aquests recursos. El pla de salut mental és una de les mesures que més està reivindicant la societat.
Si es reeditara el Pacte del Botànic, li agradaria tornar a ser conseller de Sanitat?
Li seré sincer, si totes les mesures que estem duent a terme repercuteixen positivament en la ciutadania, que esperem que siga així, sí. És a dir, que vegem que les llistes d’espera van a la baixa, que el ciutadà va canviant d’actitud i se sent més ben atés, el personal sanitari també, evidentment estaré encantat.
És l’únic representant de l’executiu autonòmic que porta màscara en públic. Per què?
A més de l’edat, crec que l’ús de la màscara era molt important. Vinc de l’assistència sanitària pura i dura, no em suposa un problema. Crec que la imatge que ha de donar el màxim responsable de la sanitat pública és, com a mínim, d’ús responsable.