Mónica Oltra, com si s’haguera quedat atrapada en la porta giratòria de la façana principal de la Ciutat de la Justícia de València, està enfilada davant el seu processament sota dues visions oposades i irreconciliables. El jutge instructor Vicente Ríos reitera, en la mateixa línia que el fiscal Jaime Cussac, que “no s’ha acreditat, ni tan sols en el nivell propi dels indicis” que Oltra “dirigira cap ordre, instrucció, consigna o indicació” per a tapar els abusos del seu exmarit a una menor tutelada per la Generalitat Valenciana. Per contra, la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat conservador Pedro Castellano, addueix també “a escala indiciària” i “sense ànim de prejutjar” una “hipòtesi plausible” que va ser així per a enviar al banc dels acusats la dirigent de Compromís. Fins i tot deixa caure que es va fer “utilitzant recursos públics”. La diferència de criteri és abismal: com la nit i el dia o el gos i el gat.
Amb aquesta tessitura inusual encara Oltra el seu processament, fase intermèdia prèvia a l’obertura del judici oral. Si dijous l’Audiència de València ressuscitava la causa, en coma profund després del sobreseïment provisional, a penes un dia després, l’instructor dictava la interlocutòria de procediment abreujat (el pas previ al banc dels acusats) per a Oltra i els altres 15 investigats. Això sí, el jutge Vicente Ríos ho feia “per imperatiu legal”, segons indica el brevíssim i únic fonament de dret de la resolució.
Tant el ministeri fiscal com les acusacions, en mans de l’extrema dreta, tenen tres camins: sol·licitar l’obertura de judici oral formulant escrit d’acusació, demanar el sobreseïment de la causa o, “excepcionalment”, la pràctica de diligències complementàries.
La resolució de l’instructor conté diverses claus. El jutge ressenya la interlocutòria dictada per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València i postil·la: “No s’hi ordena la pràctica de diligència de cap investigació” (només al·ludia a “les que puguen estimar-se pertinents”).
Per descomptat, el jutge no al·ludeix a l’“ús de fons públics” ressenyat novament per la interlocutòria de la secció quarta (una referència bastant explícita a una possible malversació, a pesar que la instrucció englobava exclusivament els presumptes delictes de prevaricació, abandó de menors i omissió del deure de perseguir delictes).
La resolució de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, amb la magistrada Macarena Mira Picó de ponent, es ventilava l’assumpte en tot just sis fulls (davant de la interlocutòria de Ríos de quasi un centenar de pàgines). Pràcticament, com si no s’hagueren ni llegit la detallada exposició del jutge instructor, àmpliament conegut per la seua minuciositat i el seu rigor jurídic.
L’esperit de la succinta interlocutòria de la secció quarta recordava molt el raonament incriminatori “per exclusió” de l’acusació popular que exerceix Vox retratat pel fiscal en el seu escrit d’oposició al recurs plantejat davant la resolució de sobreseïment: “Encara que no s’haja trobat res que permeta sostindre una actuació jeràrquicament concertada dels investigats, aquesta degué existir necessàriament com a única explicació de les conductes de tots els investigats”.
La novetat de l’“ús de fons públics”
L’ordre de processament reprodueix literalment els antecedents de fet de la resolució del 2 d’abril passat que ordenava el sobreseïment provisional de la causa per falta d’indicis, per la qual cosa reitera que “no s’ha acreditat, ni tan sols en el nivell propi dels indicis” que Mónica Oltra maniobrara per a tapar els abusos del seu exmarit, condemnat en ferm a cinc anys de presó pel Tribunal Suprem.
Si bé l’Audiència de València no deixava cap marge a l’instructor, el jutge Vicente Ríos delimita els fets i els delictes investigats en una causa que no és precisament aliena al context polític i mediàtic, d’acord amb el perfil públic de la principal processada. El sobreseïment provisional obria la porta al retorn a la primera línia política de Mónica Oltra, que va dimitir el 21 de juny de 2022 a conseqüència de la seua imputació, fet que va provocar un sisme en l’esquerra valenciana.
Per contra, la previsible obertura de judici oral suposa, com a mínim, un any addicional al recorregut judicial d’una causa iniciada fa tres.