“Un espai de suport mutu entre persones inquilines per millorar l’accés i l’estabilitat residencial dels que lloguen un habitatge a la ciutat de València”. Així es defineix La Barana, un projecte pilot “fonamentat en la precarietat del lloguer” a València que pretén ajudar els inquilins a “defensar els seus drets, mantindre els seus habitatges i reivindicar les demandes col·lectives”.
La Barana, un col·lectiu impulsat per la Cooperativa El Rogle (compost per juristes i sociòlegs que tracten diàriament temes relacionats amb l’habitatge) que aspira a convertir-se en associació pròximament, pretén posar a l’abast dels inquilins una sèrie d’eines que els poden ser útils: assessories, cobertura d’impagaments, estudis. La idea sorgeix a propòsit d’unes subvencions convocades pel departament d’Innovació Social Urbana de l’Ajuntament de València.
Per a la posada en marxa i un funcionament adequat, els promotors calculen que necessiten uns 400 socis, encara que podrien començar abans “assumint un període inicial de pèrdues econòmiques”: “A partir de 400 socis, seria econòmicament autònoma”. De moment, estan en fase de captació. El seu àmbit d’actuació serà València i la seua àrea metropolitana, “encara que creiem que és un model replicable a altres municipis”.
La iniciativa està dirigida a totes les persones que són conscients de l’actual situació d’emergència residencial i, per tant, busquen mecanismes per a introduir millores i canvis sobre aquest tema. També els que busquen assessorament legal i suport en problemes relacionats amb la seua realitat residencial o se senten desprotegits i vegen compromesa la seua estabilitat, “a qui els costa pagar cada mes el lloguer”.
Com combatre aquesta precarietat
Per combatre aquesta precarietat es busca millorar l’estabilitat dels inquilins i dignificar el lloguer. Els ambiciosos objectius que es planteja La Barana són: reduir els desnonaments, facilitar l’accés a nous habitatges, promoure relacions de confiança i duradores entre propietaris i inquilins, donar a conéixer la realitat del lloguer i promoure polítiques en favor del dret a l’habitatge en lloguer.
Per fer-ho es disposa d’una sèrie d’eines. La més ambiciosa de totes és, sens dubte, el fons de cobertura de pagaments, que pretén evitar desnonaments, afavorir l’accés a un habitatge i promoure economies de confiança. Tal com descriuen, es tracta d’una caixa de diners que prové de les quotes i a què els socis podrien accedir en cas de pèrdua sobrevinguda d’ingressos per evitar un desallotjament o facilitar l’accés a un nou habitatge. Aquesta eina pot cobrir fins a dues mensualitats de 520 euros com a màxim, una quantitat que es podria tornar per mitjà d’un pla adaptat a la situació del beneficiari. És una eina molt útil per a combatre els desnonaments quan no disposes dels diners que necessites en un moment determinat“, al mateix temps que ofereix més garanties de pagament amb vista a l’accés a un nou habitatge, tal com expliquen.
Altres eines amb què comptaran són: l’assessorament jurídic, per a evitar abusos i equilibrar les relacions arrendatàries; la mediació, per a afavorir relacions duradores, trobar solucions amistoses i evitar desnonaments; el monitoratge, per a conéixer la realitat dels inquilins; el desenvolupament d’un discurs reivindicatiu amb vista a promoure polítiques que milloren el dret a l’habitatge; i la creació d’un teixit de suport mutu com a base a nous desenvolupaments, idees, eines.
La Barana s’estructurarà en forma d’associació i la presa de decisions es durà a terme en una assemblea general de socis. Tindrà una estructura participativa i serà finançada per les quotes dels socis (que poden ser inquilins i propietaris), per mitjà d’inversions ètiques d’empreses i particulars –quantitats que aniran destinades a enfortir el fons de cobertura– i la possibilitat d’optar a finançament públic per intentar arribar a persones en situació més vulnerable. Pretén ser un instrument autònom i autosostenible.
Radiografia del lloguer a València
El naixement de La Barana es fonamenta en un estudi elaborat al febrer del 2020, abans de la pandèmia, de què s’extreien una sèrie de conclusions. El 28% de la població de la capital valenciana, unes 200.000 persones, viuen de lloguer, cosa que suposa el doble dels que ho feien el 2011 (al voltant d’un 14%). “El nombre d’inquilins creix a mesura creix la precarietat en l’habitatge”, assenyalen des d’aquesta iniciativa: “Els preus s’han encarit en més d’un 40% des del 2015, i no han abaixat amb la COVID”. El preu mitjà del lloguer se situa en uns 520 euros al mes, “i a més de la meitat dels enquestats els havien apujat el lloguer fa poc”.
L’estudi revela que la renda mitjana de la llar que viu de lloguer és de 1.700 euros, uns 1.000 euros per davall de la mitjana valenciana: “És una diferència molt gran, que reflecteix una realitat, i és que el perfil de la persona que viu de lloguer és d’un jove entre 20 i 25 anys”. A més, la meitat dels inquilins gasten més del 40% dels seus ingressos en el pagament del lloguer; el 17% dels entrevistats s’havien retardat en el pagament o directament no hi havien pogut fer front; el 20% han hagut d’abandonar l’habitatge, perquè no els han renovat el contracte de lloguer; i cada any es produeixen uns 900 desnonaments d’inquilins a València, “el 80% del total”. L’oferta actual per a poder llogar un pis està en uns 850 euros al mes, “cosa que complica l’accés”. Altres resultats d’aquest estudi són que el 14% dels inquilins havien rebut ajudes públiques (València destina 14 milions d’euros en ajudes d’aquesta mena) i que el 80% dels entrevistats consideren que hi calen mesures més contundents i urgents.