LLEGIR EN CASTELLÀ
Una de les primeres decisions que va prendre i signar el nou director de l'Agència Valenciana Antifrau, Eduardo Beut, va ser la de destituir de l'entitat el cap d'Investigació, Gustavo Segura, i la directora adjunta i responsable jurídica, Teresa Clemente. Beut va al·ludir a la resolució tota una sèrie de faltes i arguments contra els acomiadats que aquests han recorregut i que revelen dades més que cridaneres de l'aterratge del nou gestor. Així, segons el recurs de reposició presentat per Segura davant l'agència a què ha tingut accés elDiario.es, a la seva primera i única reunió amb Beut que no va durar més d'una hora, el director “es va interessar fonamentalment, per la situació dels informes pericials que des de la DAI (departament d'investigació) s'havien emès, i expressament va preguntar sobre aquells que podien tenir una ”més gran repercussió“, (sic) i es va interessar i va preguntar pels informes emesos en el cas Azud, sol·licitant el detall de les administracions afectades, el contingut de l'objecte de linforme, les persones funcionàries de la DAI que havien elaborat aquests informes, així com el fiscal que portava el cas concret”.
El cas Assut investiga la corrupció de l'entorn de Rita Barberá i importants empreses contractistes durant la seua etapa a l'Ajuntament de València. La causa segueix investigant-se al jutjat i per la Fiscalia Anticorrupció, encara que les indagacions ja apunten a un escàndol majúscul de cobrament de mossegades pel qual fos número dos de l'exalcaldessa Alfonso Grau, i de familiars de la mateixa. L'Agència Valenciana Antifrau ha fet fins a quatre informes pericials sol·licitats pel jutjat i que podrien ajudar a apuntalar les acusacions. I és que l'entitat va fer 35 informes per a auxili judicial quan Joan Llinares era director i Segura cap d'Investigació, alguns claus en grans casos de corrupció del PP, com el que va elaborar sobre la trama Erial sobre el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, va ser Gustavo Segura mateix qui va defensar l'informe en el judici del cas que va jutjar l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana.
L'interès pels informes del cas Assut ha generat un important enrenou a l'Agència i entre els advocats defensors dels acusats i s'han convertit en un bé més que preuat. De moment, se'n desconeix l'abast, encara que el que és clar és que serà difícil que Gustavo Segura els pugui defensar en una vista oral. Les defenses tenen interès a anul·lar aquests informes? A qui li pot interessar més que els informes de l'agència es buidin de contingut o acabessin retirats? Per què Beut va preguntar expressament per aquests informes del cas Azud quan hi ha fins a 26 encàrrecs d'auxili judicial i un total de 35 feines?
En aquest sentit, i seguint amb l'única conversa que van mantenir Segura i Beut, l'excap d'Investigació relata que el nou director: “també va preguntar pels fiscals anticorrupció amb què treballem habitualment i la dinàmica de treball en les col·laboracions amb la UCO, UDEF, OLAF…”. “Vaig facilitar les explicacions pertinents i se li va informar que existia un registre amb tots els encàrrecs d'informes pericials rebuts, tant per fiscalia com per òrgans judicials, i que li facilitaria còpia amb els 26 encàrrecs rebuts i que havien implicat sol·licitar 35 informes (atès que en un mateix procediment se sol·licitaven diferents informes, com a exemple a Assut hi ha 4 informes diferents d'administracions diferents en el mateix procediment) i que ja s'havien lliurat en aquesta data 30 informes, el dia del meu cessament, 2 de setembre de 2024, es havien entregat 32 informes pericials dels 35 encarregats”, afegeix.
Des d'un primer moment, la intenció de Beut ha estat la de posar en qüestió la col·laboració entre l'Agència Valenciana Antifrau i els òrgans judicials. De fet, és un dels arguments que esgrimeix per destituir Segura. Al punt 8 de la carta d'acomiadament, Beut relata que Segura va fer “un desviament inusual de la càrrega de treball cap a la col·laboració amb els òrgans judicials (Fiscalia) mitjançant realització d'un elevat nombre de peritatges, tot això en detriment de les funcions d'investigació pròpies de la DAI i la consegüent acumulació d'expedients”. Tota una declaració d'intencions de les noves prioritats. Atenien els auxilis judicials, apunta, “s'ha millorat la gestió dels expedients propis d'investigació en un 100% del 2020 al 2023”.
El departament d'Anàlisi i Investigació, ha possibilitat recuperar recursos econòmics a les administracions o entitats públiques afectades, en quantia superior a 34 milions d'euros, “cosa que suposaria, tenint en compte el cost de l'Agència durant aquest període, una ràtio de tornada 201,12 %, sens perjudici dels intangibles que suposa comptar al nostre territori amb un òrgan de control extern d'aquestes característiques el que sens dubte és un factor o ha estat fins ara molt rellevant per intentar combatre la corrupció a la nostra Comunitat”.
L'exdirector d'Investigació considera que “tots i cadascun dels motius de cessament invocats són incerts, per no dir radicalment falsos”. “El que sí que és cert és que el nou Director confon la idoneïtat o capacitat professional (o la seva pèrdua) amb la confiança política (o la seva pèrdua). El que es pot explicar atesa la seva trajectòria prèvia, però no és això el que diu la jurisprudència al respecte, estem parlant a més d'una entitat que lluita contra el frau i la corrupció i de sistemes de provisió de funcionaris públics, on no es pot anomenar i cessar la gent o els afins amb independència dels principis de mèrit i capacitat , i conforme a la idoneïtat professional real”, denuncia. I remata el seu recurs amb un avís a navegants: “Però potser el pitjor és ser plenament conscient que amb aquest cessament i d'altres, així com amb altres decisions adoptades pel nou Director de l'AVAF, senzillament el que es pretén és privar-la per motius purament de designació política de la capacitat que havia desenvolupat -no sense feina i sense cost- de la seva capacitat de lluitar contra el frau i la corrupció”.
L'Agència Valenciana Antifrau, que ha estat premiada per la Comissió Europea i ha ajudat a consolidar altres entitats similars, està ara en dubte.