Havia recorregut més de 900 milles. Navegava amb calma, més del compte, per complir el protocol establit. La rigidesa representada per alguns dels vaixells que escortaven la seua travessia recordava més una desfilada militar que un dispositiu humanitari. Regnava el silenci al voltant de l’Aquarius, fins que els seus crits van inundar la Mediterrània. València començava a dibuixar-se en l’horitzó, i ells van cantar.
Aqueixos 629 migrants rescatats per l’Aquarius, dels quals hem parlat tant, eren esperats per un dispositiu de recepció sense precedents. Els professionals humanitaris, voluntaris, policies i juristes estaven preparats, en primera línia del port, per atendre de manera “individualitzada” cada persona que formava aqueixa xifra tan repetida.
L’esperança depositada (i que dóna nom) a l’operatiu de recepció, coordinat per la Creu Roja, creixia a mesura que augmentaven els recels durant les hores anteriors a l’arribada de l’Aquarius. Advocats d’ofici que no aconseguien tenir clar el paper assignat, declaracions oficials confuses sobre l’estatus administratiu amb què serien rebuts, la por davant possibles tancaments en un CIE o errors en la identificació de menors...
Al voltant de les 14.00 hores, amb els dos primers desembarcaments acabats, es percebia una certa sorpresa entre els juristes, ONG i voluntaris que més desconfiança transmetien durant els últims dies sobre l’aparent desplegament. Estaven contents. “Ha anat molt bé, no m’ho esperava. No hi ha res a objectar”, deia un participant rere l’altre.
Les ONG participants, el Col·legi d’Advocats de València i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats han aplaudit el dispositiu, però cap d’ells va acabar les seues declaracions sense afegir-hi un “però” final. “La decisió d’Espanya ha sigut molt aplaudida: una expressió de solidaritat organitzada en una resposta coordinada de les administracions, localitats, voluntaris... Ara necessitem tot aqueix impuls generat amb l’Aquarius, aqueixa voluntat i solidaritat, per transformar-ho en una estratègia per a la gestió dels fluxos migratoris a Espanya”, ha explicat María Jesús Vega, portaveu d’Acnur .
Almenys en aquesta primera etapa, indica Acnur, la recepció de les dones migrants ha complit estàndards no sempre habituals en l’atenció prestada a les que arriben a Espanya en pastera, en què, segons ONG especialitzades, solen prevaldre els tràmits d’Estrangeria sobre la seua protecció.
Aquest diumenge, totes les dones migrants rescatades per l’Aquarius s’han enviat a centres hospitalaris per a ser sotmeses a “anàlisis mèdiques i psicològiques” després de la seua dura travessia migratòria, segons ha confirmat Acnur. L’Agència de l’ONU recorda les violències específiques que pateixen elles durant la seua ruta, especialment durant el pas per Líbia, obliguen a una atenció especial per part dels professionals humanitaris.
Quan el següent a aparéixer des de l’interior d’un dels vaixells era menor, un missatge sonava des del walkie talkie de Carlos: “Save The Children , per ací hi ha un xiquet”, detalla el treballador humanitari de l’ONG, que aquest diumenge ha participat com a voluntari en el dispositiu organitzat per la Creu Roja.
“Ens han tingut molt en compte. Cada vegada que hi havia un xiquet o una xiqueta, ens tenien com a referència i això és un punt positiu. No és tant l’actuació, sinó aqueixa coordinació i la voluntat de comptar amb els especialistes”, afirma el voluntari de Save The Children .
Els elements més destacats entre els professionals humanitaris semblen detalls obvis, com la coordinació, el tracte “càlid i proper” dels agents policials, o el “sentit comú” que, no obstant això, no sempre sol prevaldre en la recepció de migrants en les costes espanyoles o en les tanques de Ceuta i Melilla.