Alçar les estores i airejar l’opacitat que havia caracteritzat els 24 anys de mandat de l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, era una de les promeses que va proclamar l’esquerra local en la campanya passada de les municipals. En arribar en poder en forma de tripartit, la promesa s’ha convertit en prioritat. Encara que, de moment, no han transcendit gaires irregularitats.
Entre les que sí que s’han pregonat des de l’equip municipal destaca el sobrecost d’1,3 milions d’euros del Palau de Congressos, que va descobrir el regidor de Desenvolupament Econòmic Sostenible, Joan Calabuig (PSPV-PSOE). Un forat en els comptes de l’ens que va estar a punt de portar-lo a la defunció.
L’enganyifa en un dels recintes estratègics de la ciutat es va produir després d’una de les decisions més polèmiques que va adoptar l’antic director gerent, José Salinas. Una persona que també era el responsable gerent de la Fundació València Turisme, sota sospita pel cas Noos i posada en tela de judici en l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la gestió de Barberá el 2013 i el començament del 2014.
Si el 2014 l’Ajuntament va aportar 1,6 milions d’euros al recinte, el 2015 la direcció del Palau de Congressos va acordar que no necessitava diners. Es van proclamar autosuficients. Una mesura que no tenia parangó amb la resta de recintes congressuals d’Espanya, ja que tots reben aportacions municipals. I que va tenir els efectes pronosticats pels, aleshores, crítics.
La decisió va comportar una autèntica desfeta en els comptes de l’organisme. Els impagaments van començar a produir-se a un ritme accelerat, i es va deixar de pagar els sous al personal que treballava en el Palau de Congressos. L’equip municipal anterior va haver d’eixir al rescat de l’entitat i va injectar un avanç de tresoreria de 500.000 euros.
Arran d’aqueixa decisió, els comptes del Palau de Congressos pateixen un llast important. Segons fonts municipals, es deuen 1,6 milions d’euros a proveïdors, 195.000 euros per interessos bancaris i 162.000 a la Seguretat Social. No obstant això, en la caixa de l’entitat congressual hi ha 350.000 euros i espera cobrar-ne uns 760.000 pendents per serveis prestats a diferents clients.
Unes xifres que suposen una hipoteca per al nou govern municipal, ja que ha de fer una aportació a través dels pressupostos del 2016 per a resoldre el forat produït per una decisió completament equivocada. El Palau de Congressos té un deute de 857.000 euros a tercers. Però el forat és més gran. Supera el milió d’euros perquè, a aqueixa quantitat, cal sumar-hi els 500.000 euros avançats per l’Ajuntament. Des del consistori ja s’ha reclamat un pla de pagaments per a aqueixa quantitat. L’‘enganyifa total’ és d’1,3 milions d’euros.
Són diners que l’executiu local de Joan Ribó (Compromís) no ha pogut invertir en altres prioritats i que ha limitat el “gir social” de la seua acció de govern. Encara que l’impacte econòmic seria més gran si es té en compte la posició estratègica que tenen aquests recintes a l’hora de generar i impulsar més moviment econòmic.