Joan Llinares (Alzira, 1953) és un gestor cultural de prestigi. Es va fer càrrec del Palau de la Música Catalana arran d’haver-se destapat el saqueig de Fèlix Millet el 2009, hui en el banc dels acusats. Abans, va ser administrador de l’IVAM, on va treballar des de l’engegada del projecte el 1989 fins l’any 2000, i on va tornar després de l’etapa de Consuelo Císcar, hui també investigada gràcies a la informació que ell va aportar, fins que el 2015 va passar a dirigir els Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau.
Per aquests mèrits i la seua carrera funcionarial, Llinares ha estat proposat per nombroses associacions per a dirigir l’Agència Antifrau valenciana. Aquest divendres, ha explicat el seu projecte en la comissió de les Corts Valencianes, amb Antonio Penadés i el periodista Sergi Castillo. Llinares es mostra caut pel que fa al seu nomenament, encara que la resta dels candidats s’han posat a disposició seua, ja que necessita el suport de tres cinquenes parts dels diputats per a posar-se al capdavant de l’ens.
El gestor cultural ha deixat clar que el seu projecte busca una agència independent de l’executiu, però que no actuarà per lliure. Un ens professionalitzat que anirà a les Corts a retre comptes i plantejar els seus dubtes. Un equip que treballarà braç a braç amb la Intervenció i la Fiscalia quan es requerisca, però que anirà més enllà de la llei per a prevenir “les corrupteles”. Aqueix és l’àmbit en què Llinares vol posar el focus, les accions que no són delicte, però que són males pràctiques; posar fi a la cultura d’“aquesta empresa m’ho fa bé”, sense recórrer a la publicitat del contracte.
“Si arriba una conducta clarament criminal, no m’ho pense dues vegades; anirà a la Fiscalia. Però si ens demana un informe administratiu paral·lel, el farem”, ha assenyalat Llinares, que, a més, ha insistit en la necessitat de protegir el denunciant i investigar i sancionar les denúncies falses.
Per la seua experiència administrativa, Llinares sap que els contractes menors en un ajuntament són brutals, que els funcionaris estan sols i pressionats per la urgència dels terminis… “Ells han de saber fer les coses bé, que les conductes irregulars tenen més importància que les obres sublims. Si una factura es dóna per bona, però no es comprova, entrem en una franja en què alguna cosa no funciona”, ha indicat, insistint en la necessitat d'un codi ètic per al personal administratiu i la divulgació de les bones pràctiques ciutadanes.