José Luis Pérez Pont: “Farem públic què costa cada exposició”

José Luis Pérez Pont (Alacant, 1972) és el nou director del Consorci de Museus. Crític d’art, comissari d’exposicions i cofundador de la revista d’art Makma –col·laborador d’eldiario.es–, va ser durant anys l’oposició a l’exdirectora del Consorci primerament i després de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Consuelo Císcar, amb la plataforma Examics de l’IVAM. Amb Císcar investigada per la justícia, Pérez Pont s’ha convertit en l’encarregat de canviar el rumb el Consorci, d’imposar personalitat a cada sala i de soterrar el centralisme de l’ens. És el seu gran repte: fer més dinàmic un ens desconegut a vegades pel públic. 

Ha trobat alguna sorpresa en aquestes primeres setmanes al capdavant del Consorci de Museus?

Sorpresa pròpiament, no. Sí, la necessitat de fer canvis estructurals en el funcionament, en la manera de relacionar-se amb l’exterior i d’organitzar-se internament. Estem en un procés de reformulació.

Vosté va ser molt crític amb l’antiga gestió. Impulsarà una auditoria de la gestió?

Sí, hi ha una auditoria en marxa per la mateixa Generalitat Valenciana.

Té por que s’hi puga trobar irregularitats semblants a les descobertes en l’IVAM?

No ho sé... Segons la informació verbal que jo rep, el Consorci està en una bona situació econòmica. Ara, és el que em diuen. L’auditoria ja determinarà l’estat real dels comptes.

Quins errors va cometre l’antiga direcció de l’ens museístic?

Hi ha una qüestió principal: una falta d’ordenació dels usos pel que fa a la programació en tots els espais. Crec que hi ha hagut de tot pertot arreu. I això em sembla que no és bo, ja que si passa de tot en cada sala, no adquireixen una identitat pròpia, cosa que confon la ciutadania perquè no sap al final a quina sala ha d’anar per a veure unes coses determinades. Tenint en el Consorci una xarxa de sales i museus bastant rica i plural a tota la Comunitat Valenciana, és lògic pensar que cada espai es pot dedicar a acomplir una funció de la programació i de l’oferta cultural. Per exemple, els museus de belles arts s’han de dedicar a les èpoques històriques que els correspon o el Centre del Carme, a la cultura contemporània. 

Hi ha una certa confusió entre el ciutadà sobre què abraça el Consorci. Explique quantes sales té i quantes en depenen directament o si tenen autonomia per a desenvolupar els seus propis projectes.

Del Consorci formen part les tres diputacions i els tres ajuntaments d’Alacant, València i Castelló. També l’integra la Generalitat, que aporta directament la gestió del Centre del Carme, la Gallera i els Banys de l’Almirall, tots a València. Després, la resta de les sales amb què col·laborem depenen de les diputacions o dels ajuntaments. No tenim la gestió d’aqueixos espais, ni fem la programació completa d’aqueixos llocs, però vam acordar amb aqueixes institucions aportar una part de la programació. A Alacant, hi ha el Museu de Belles Arts, el Museu Contemporani, les Cigarreres i la Llotja. I a Castelló vam dotar de contingut el Museu de Belles Arts. Encara que en la convocatòria figura sempre l’Espai d’Art Contemporani, la gestió la duen a terme de manera autònoma, i, a més, amb encert. Hi ha també la Sala Sant Miquel i una sala nova que, segons m’ha dit la regidora de Cultura de Castelló, volen que hi col·laborem. I després, a València, hi ha els espais que depenen del consistori. Ara esperem reunir-nos amb la regidora per a veure a quin acord arribem amb ells, perquè la regidora anterior va estar sense fer l’aportació corresponent de la quota al Consorci, per la qual cosa durant aquests últims anys no hi ha hagut relació de continguts. 

Durant la seua presentació va dir que donaria un canvi de rumb a l’ens. Quines són les línies rupturistes del seu projecte?

Els canvis principals són establir criteris de professionalització en tots els nivells; aplicar el manual de bones pràctiques estatal; el codi de bones pràctiques autonòmic; atendre els paràmetres del pla estratègic que s’ha plantejat des de la Conselleria; i, en especial, donar veu i participació al sector. Ja treballem en convocatòries, un fet insòlit perquè mai la programació del Centre del Carme havia eixit a concurs. Aquestes convocatòries ompliran de contingut aquests espais i altres de l’ens consorciat. Des del despatx només es prengueren les directrius estratègiques. No pretenc ser jo qui programe, ni decidir quins artistes, quan i en funció de què s’expose en les sales. Crec que és més adequat que es faça a través de convocatòries amb jurats independents, que no decidir per judicis personals del director. Cal trencar amb el personalisme.

Hi ha hagut artistes marginats i d’altres de predilectes en el Consorci de Museus?

Sí. Igual que comissaris. Hi ha gent que ha tingut unes quantes, o fins i tot moltes oportunitats. I gent que no n’ha tingut cap. Això ha estat així en el Consorci, encara que també fora seu. Durant aquests anys uns quants artistes han tingut publicacions importants, i d’altres que no han exposat durant deu anys o vint a la Comunitat Valenciana. Per descomptat, això ha de canviar. 

Aqueixes raons de fer prevaldre els uns en detriment dels altres eren ideològiques, d’afecció personal?

Ho desconec.

Com durà a terme la descentralització cap a Alacant i Castelló anunciada?

Vaig tenir una reunió aquest dimecres, que mai no s’havia celebrat, amb els directors dels museus de Belles Arts d’Alacant, València i Castelló per plantejar la programació museística coordinada entre els tres, on vaig descobrir que mai no s’havia impulsat un projecte conjunt entre tots tres. Des d’ací es decidia què havia d’exposar-se a Alacant i a Castelló sense més participació que informar-los que aquesta exposició anirà cap enllà. Tot això canviarà des del moment que la decisió de què és el que es mostrarà en aqueixos museus no es prendrà des d’ací. Els espais amb la Llotja o les Cigarreres, es van a proveir de continguts a través de les convocatòries fruit de les seues necessitats i seran ells els que duran a terme les propostes. S’ha acordat així amb els diputats de Cultura d’Alacant i Castelló.

També va anunciar una reordenació dels espais. Quina és la seua idea?

Tractarem de racionalitzar que en les sales no passe de tot. Els museus de Belles Arts es dedicaran, evidentment, a la seua comesa; el museu d’Art Contemporani d’Alacant continuarà amb la seua línia, sense ficar-hi propostes del Consorci amb calçador. En sales com la Llotja o les Cigarreres es faran aportacions en la seua línia d’apostar per l’art contemporani. La gran transformació l’experimentarà el Centre del Carme, que era l’espai més indefinit. Per això, i en línia amb el que s’ha descrit en el concurs per a la direcció que estipulava que se centrara en la cultura emergent, el conduirem cap a un centre de cultura contemporània que també acollirà altres manifestacions artístiques que passen hui dia. La intenció és que deixe de ser un gran desconegut per a la població. I per això, ha d’adquirir un compromís amb l’escena contemporània en les seues diverses disciplines. El pensament, la música, el microteatre, la literatura, entre d’altres, hi estaran presents. 

Un d’aqueixos espais, el Centre del Carme, va ser cedit de l’IVAM al Consorci durant l’època de Consuelo Císcar. No tindria més sentit que s’incorporara al museu?

Crec que l’IVAM ja té el seu centre. És cert que han volgut que aquest centre siga moltes coses, com un museu del segle xix. Però tindrà un estil propi: serà un centre de cultura contemporània amb una oferta diferent de la que cobreix l’IVAM, ja que aquest aposta per un període determinat, un cert estil de creadors i d’iniciatives, o la que ofereix el Museu de Belles Arts. El Centre del Carme donarà cabuda i cobertura a artistes que no exposaran en el Museu de Belles Arts ni en l’IVAM, perquè són d’un altre perfil. Hi haurà un espai destinat a artistes joves, un altre per a artistes de mitja carrera, una altra sala de revisió de trajectòries d’artistes que no han tingut possibilitats de mostrar les seues obres en els últims anys, i que ni tan sols tenen una publicació que n’aplegue la trajectòria. També durant un any i a través d’una convocatòria, un comissari o un equip s’encarregarà de portar la programació d’una sala, perquè així es puguen dur a terme projectes que altrament no es podrien impulsar. Serà un espai de cultura viva i dinàmica. 

Vosté ha afirmat que alguns artistes van tindre una presència “desmesurada”. Com pretén garantir la igualtat d’oportunitats per a tots sense perdre la qualitat i els trets de cada sala?

L’accés a l’expositiu serà a través de convocatòries, amb jurats independents aliens a la institució, que es convidaran a cada ocasió. La intenció és que cada vegada se seleccione d’una manera més rigorosa. I entenc que és la manera més adequada per a garantir la igualtat d’oportunitats. També, i en favor de la transparència, tinc la intenció que en cada sala hi haja una nota que faça públic el cost de cada exposició en tots els conceptes. I mai no he entés, fins i tot quan era comissari, que no es poguera saber què costa un projecte. És important que la gent sàpia que la cultura no té preu, però que costa diners. 

Durant anys va ser l’assot de la gestió de Císcar al capdavant de l’IVAM. Creu que la nova direcció ha trencat amb les maneres de gestionar de l’exdirectora imputada?

Desconec si ho ha fet. El que em consta és que hi ha persones de l’equip anterior que continuen en l’IVAM. No em vull entremetre en la seua gestió, però em crida l’atenció que persones tan vinculades amb l’equip anterior continuen en la plantilla del museu. Crec que això no és bo per a la pinacoteca.