La sessió de dimecres del cas IVAM s’ha convertit en un debat entre cinc perits que consideren que l’adquisició de les obres de Gerardo Rueda per part del museu va ser un desastre i un altre perit que afirma que va ser un gran negoci per a la institució cultural que dirigia Consuelo Císcar. Jaime Brihuega ha assegurat: “Ens semblava absolutament destarifat el preu que s’havia pagat i el que s’havia proposat en la donació de les obres”.
Els sis perits (cinc en contra de les tesis de les defenses i un que avala la legalitat de les adquisicions) han encetat una mena de debat sobre la naturalesa de l’art contemporani davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València. Un debat en seu judicial decorat amb les maquetes de Gerardo Rueda que s’exposen en cada sessió del judici.
Els cinc perits que qüestionen l’adquisició de les obres s’han referit als codis ètics i deontològics que se solen complir en els museus públics i que l’IVAM, sota la direcció de Consuelo Císcar, en cap cas va complir. No obstant això, es tracta d’un àmbit alié al penal que difícilment servirà per a apuntalar l’acusació contra l’exdirectora de l’IVAM, el seu exgendre i l’hereu de l’artista.
El conservador de l’IVAM Josep Salvador, que declarava com a testimoni i com a perit, ha assegurat catàleg en mà que algunes de les obres de Rueda que posseeix el museu té les dates i les dimensions errònies. El professional del museu ha il·lustrat com funcionava l’IVAM sota la direcció de Císcar: l’acta d’adquisició de les obres de Rueda figura signada per ell, a pesar que no va assistir a la reunió que ho va decidir. De fet, va ser un dels tècnics del museu que va detectar les inconsistències de l’adquisició.
“Em va cridar l’atenció en la recepció que no hi havia cap documentació que permetera saber aquestes obres com s’han de fer. Em van dir que s’acaben de pintar i que estaven en aquest moment decidint colors”, ha relatat Salvador, que ha assegurat que “tot em semblava molt estrany”. “Pensava que hi havia un esbós en què estava tot plantejat, cosa que sol ser normal”, ha postil·lat.
El perit Jaime Brihuega, reconegut expert del món de l’art, ha posat l’exemple de les obres post mortem de l’escultor Alberto Sánchez, del qual és un especialista: “Aquestes foses en bronze circulen hui a preu irrisori”. Jaime Lavagne ha sigut l’únic perit que ha avalat l’originalitat de les obres que va adquirir l’IVAM. Lavagne, llicenciat en Geografia i Història i taxador, ha assegurat que els estàndards ètics i deontològics a què s’han referit els seus companys “no té aplicació en la llei d’Espanya” i ha destacat que José Luis Rueda tenia una autorització per a fer obres monumentals “a partir de maquetes”. “L’autorització és prou”, ha conclòs.
Begoña Torres ha refutat aquesta argumentació assegurant que, amb aquesta tesi, els hereus de Pablo Picasso podrien continuar fent obres de l’artista. “Cal que hi haja voluntat directa de l’autor en el fet que l’obra tinga a veure amb paràmetres de les obres de l’autor i els mateixos empleats de la foneria la feien segons els semblava a través de fotos de catàlegs, sense cap mena d’especificació ”, ha declarat. “Cap artista pot transferir la seua capacitat creativa de transformació d’escala i materials a ningú per molt que ho diga”, ha rematat Brihuega.
La perita Rosario Peiró ha explicat l’amplitud del mercat de l’art, encara que ha distingit entre el mercat en general i una institució pública, teòricament regida pels codis ètics internacionals. Jaime Lavagne, que en general ha avalat les tesis de les defenses, ha reconegut no obstant això que “la signatura no és absolutament essencial, però és veritat que convé que tot estiga documentat convenientment, sobretot si és un original pòstum”.
Rosario Peiró, de la seua banda, ha declarat que un hereu pot prendre la decisió de fer obra pòstuma, però ha precisat: “L’única cosa és que ha d’estar dins de cànons d’aquest codi deontològic, sobretot en materials dirigits a una institució pública”. “L’art contemporani té molts matisos, és complicat”, ha advertit la perita. “Efectivament, l’art contemporani té moltes subjectivitats”, ha intervingut Lavagne.
Begoña Torres ha trobat a faltar en el procés d’adquisició els informes sobre el valor artístic. “Hi ha documentació administrativa, però no hi ha valoració de l’obra com a tal, la identificació és escarida i succinta, només dona el nom de la peça, les mesures, l’any de producció, hi ha un fitxa, però no hi ha un informe”, ha declarat. L’experta ha assegurat que mai havia vist que en un procés d’adquisició d’obres, un museu públic pague el cost de la fosa.
El conservador de l’IVAM Josep Salvador ha declarat que, segons el seu criteri, si en les obres no hi ha control de l’artista, “tenen molt poc de valor”. Jaime Brihuega ha manifestat que no creu que una reproducció “respecte el dret moral”. Brihuega ha sigut el perit més contundent (durant la seua declaració Consuelo Císcar feia escarafalls variats). “Si aquestes obres estan fetes a escala diferent, amb material diferent, sense signar, són obres que poden existir perfectament, però no són originals”, ha dit.
El perit ha retret a l’hereu de Gerardo Rueda que s’atribuïsca la capacitat de fer reproduccions. “Però no poden passar per obres originals i aconseguir preus que superen els del mercat de les obres originals”, ha afegit. Brihuega ha sigut, sens dubte, el perit més incisiu. “Si es repeteixen indefinidament [les obres], el que hem creat és la màquina de crear bitllets”, ha conclòs.