El post de comandament avançat que coordina les faenes d’emergències per a atendre els afectats per la DANA sembla una zona de guerra. Coberts de fang, desenes de membres de cossos de seguretat de l’Estat corren d’una banda a l’altra per a atendre les múltiples peticions. Els telèfons i els walkies no paren de sonar: des de noves víctimes fins a persones que es troben amb vida, voluntaris que volen col·laborar, alcaldes i alcaldesses que reclamen efectius en zones concretes. A una crida per a una donació d’aliments segueix la comunicació d’un rescat o la detenció d’un grup de vàndals, una petició d’auxili o una simple consulta protocol·lària.
En una gasolinera als afores de Paiporta s’ajunten les diferents unitats de la Guàrdia Civil, policies locals d’una desena de municipis, Protecció Civil, bombers, sanitaris, la Unitat Militar d’Emergències o la Policia Nacional. Allí es gestiona l’atenció a ferits, el transport de medicaments, les zones on s’han localitzat persones amb vida o l’enviament de maquinària per a buidar algunes vies. Les faenes són especialment complicades: el llot arrossega infinitat de materials, hi ha abocaments, vehicles apilats que han de retirar-se per a poder accedir a l’altra banda del carrer, ponts derruïts... Al migdia comença a arribar més maquinària pesant, tractors, remolcs i altres mecanismes per a llevar obstacles. A l’altra banda, els veïns s’organitzen com poden per a tractar d’ajudar els seus conciutadans.
Els equips d’emergències treballen a estall des del dimarts a la vesprada. Durant el dijous, encara trauen persones amb vida que van quedar atrapats en habitatges de planta baixa o en alguns garatges. En les últimes hores ,l’UME s’ha dedicat a repartir bombones d’oxigen –de 80 quilos cadascuna–, buidar habitatges, portar medicació a llocs inaccessibles i, fins i tot, portar embarassades a l’hospital que s’han posat de part durant el desastre. “Ahir vam fer una ruta amb autobús amb metges de La Fe, que portem a diferents municipis per a persones que necessitaven atenció, i de tornada vam portar els malalts que necessitaven anar a l’hospital”, conta un efectiu de l’UME. Un altre explica que els seus companys carregaven a pols ancians que estaven en les residències afectades, per a pujar-los als vehicles i traslladar-los als centres sanitaris. De moment, les víctimes mortals superen els 150, i els rescatats arriben per desenes. També hi ha operatius amb roba de neopré per a accedir a les zones inundades, altres que improvisen qualsevol vehicle per a transportar oxigen; constantment es reorganitzen per a cobrir necessitats.
Els rescats continuen produint-se dies després. “Hem tret persones que estaven 36 hores atrapades”, destaca un militar, que explica que “estaven dalt d’armaris tota la nit fins que va abaixar l’aigua”. Els rescatats es traslladen a l’hospital de campanya per a una primera assistència i després, si ho necessiten, van a l’hospital. L’improvisat centre sanitari també atén les persones que requereixen algun tipus de cura, atés que el centre de salut municipal està pràcticament inoperant. Hi ha un psicòleg i voluntaris que estudien medicina, que assisteixen als ferits lleus.
“És millor estar ajudant que en el sofà de casa”, conta un altre militar que ha vingut com a voluntari. “Arriben moltes persones que s’hi ofereixen, però, sense experiència és més perillós”, explica. És la paradoxa del voluntariat: moltes persones intenten ajudar i col·lapsen les escasses vies d’accés o es fan mal mentre lleven enderrocs. Al post de comandament arriba un home amb un esquinç per una relliscada a casa, un altre amb una ferida al cap produïda de manera similar.
Els cossos de seguretat mapen les zones en què treballen, marquen les vies que es van buidant, les que estan bloquejades, els llocs en què han entrat... L’operatiu està constantment fent consultes i peticions múltiples: la unitat canina de cerca necessita acompanyament per a ‘pentinar’ el riu, el transport sanitari necessita algú que buide el camí. També hi ha metges voluntaris que fan cures o intenten accedir a habitatges on hi ha atrapats, però, lamenten, encara hi ha zones en què és impossible aguaitar.
El secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, va traslladar el seu departament a l’operatiu de Paiporta, la zona zero, dimecres. Desaparegut públicament –sense fer rodes de premsa–, acudeix a les reunions del Cecopi de manera telemàtica, i després s’acosta al centre del 112 a l’Eliana, on està l’equip del president de la Generalitat i la Conselleria de Justícia. Preguntat per què està a Paiporta i no amb la seua conselleria, respon: “He traslladat la secretaria autonòmica a Paiporta per a estar sobre el terreny”. És l’únic responsable públic que està ací, tot el comandament polític opera des de les oficines del 112. Parla periòdicament amb els alcaldes que requereixen ajuda, que en premsa manifesten que estan abandonats. Tota la comunicació l’ha centralitzada Presidència de la Generalitat. El primer que han fet aquest matí és demanar als municipis que localitzen descampats per a portar els cotxes que es lleven de les carreteres, parlar amb el centre d’assegurances perquè faciliten informació als usuaris, una trobada entre els caps de policia local de l’Horta Sud per a coordinar efectius i actuacions, explica Argüeso.
A última hora de la vesprada, els agents, exhaustos, continuen enviant efectius i coordinant operacions. Alguns ho passen realment malament psicològicament, sense notícies dels seus familiars des de dimarts fins al migdia de dijous. “És dur estar alçant enderrocs i no rescatant la teua família”, explica un d’ells. Divendres es preveu l’arribada de més operatius: policies locals d’altres municipis, reforços de material, més unitats de l’exèrcit. Necessitaran més de dues setmanes per a netejar la zona, i encara esperen continuar socorrent més persones.