La Càtedra DeBlanc de la Universitat de València, finançada per la Conselleria de Justícia, és una iniciativa pionera a Espanya que ja assisteix jutges i fiscals en nou procediments incoats en jutjats valencians per delictes econòmics o de blanqueig de capitals. A pesar que aquesta mena d’iniciatives són comunes als Estats Units i Europa, a Espanya és el primer projecte d’aquestes característiques que posa en marxa una administració autonòmica i ja s’ha convertit en una referència per als jutges i fiscals encarregats d’instruir les complexes causes que investiguen delictes de coll blanc.
La càtedra, dirigida pel catedràtic José Manuel Pavía, contribueix a la formació d’estudiants universitaris i personal vinculat a l’administració de justícia en matèria de lluita i detecció de delictes econòmics i blanqueig de capitals, oferint assistència i formació per part de personal qualificat en qüestions econòmiques, comptables, financeres, estadístiques i d’aprenentatge automàtic (machine learning), combinant el peritatge economicofinancer i comptable amb els programaris de tractament de dades més avançats, com ara R, Python o Stata.
Amb un finançament públic de 120.000 euros anuals, la iniciativa pionera a Espanya ha dut a terme, de moment, una vintena de cursos, reconeguts pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), destinats a jutges i magistrats. Els responsables de la Conselleria de Justícia mantenen contacte amb la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) perquè els membres del ministeri públic que vulguen puguen completar la seua formació especialitzada en aquest àmbit.
La càtedra dirigida per Pavía també exerceix formalment com a perit o en tasques d’auxili judicial en nou procediments oberts en jutjats valencians per delictes econòmics o de blanqueig de capitals. A més d’haver participat en onze fòrums judicials, la Càtedra DeBlanc elabora programari especialitzat en maneig de grans bases de dades. El catedràtic José Manuel Pavía fa un balanç molt positiu: “Pensem que hem ajudat en alguns casos a trobar d'una manera més eficient els possibles elements de prova accelerant així alguns processos”, explica per telèfon a eldiario.es.
Als cursos també solen assistir membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. “Normalment procurem que el tema s'adapte a les necessitats que tenen i busquem a experts nacionals o internacionals que ofereixen el curs”, diu el catedràtic. L'últim curs sobre identificació de paradisos fiscals fora de les llistes oficials, oferit dijous passat, ha tingut 44 inscripcions en un dia.
La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, s’ha mostrat satisfeta amb la trajectòria del projecte, posat en marxa el 2018. “La càtedra ha complit amb escreix els objectius establits en el conveni que va propiciar el seu naixement i s’ha convertit en una referència absoluta la labor de la qual està sent cada vegada més reconeguda i per la qual la Generalitat està orgullosa de la seua participació i suport”, ha dit Bravo. La creació d’òrgans assessors especialitzats en economia, finances i computació per a ajudar en la fase d’instrucció dels delictes de coll blanc és una demanda històrica dels jutges, recorda la titular del departament de Justícia.
Detecció de patrons de blanqueig segons la ubicació geogràfica
La càtedra ha celebrat tres edicions dels premis al millor Treball de Fi de Grau i de Fi de Màster, guardons que reconeixen els millors treballs d’estudiants relacionats amb metodologies estadístiques, econòmiques i d’aprenentatge automàtic per a la detecció de delictes financers i blanqueig de capitals. A més, en el marc de les investigacions impulsades per l’organisme universitari, la Càtedra DeBlanc finança un projecte d’investigació que pretén detectar patrons en el blanqueig de capitals segons la ubicació geogràfica. La investigació sobre xarxes geogràfiques per a la detecció de blanqueig a Espanya, dirigida per María Luisa Escriche, compta amb una ajuda de 6.000 euros.
Amb aquesta eina, la càtedra pretén que “quan un jutge s'enfronta a un delicte d'aquestes característiques l'ajudem a que conega els patrons típics i puga moure's en el laberint, recuperar més diners o enxampar a més blanquejadors”, assenyala Pavía.
El projecte d’investigació parteix de la premissa que els blanquejadors de capitals se solen organitzar en grups per dur a terme la seua activitat delictiva, que respon a patrons tant d’estratègia com d’ubicació geogràfica que poden ser representades en models i estructures de xarxa per a millorar l’eficiència en el rastreig i la detecció dels delictes econòmics i financers per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i de jutges i fiscals.
El treball divideix per grups els delictes de blanqueig, segons les característiques, les estructures i, sobretot, la localització geogràfica, cosa que permet als investigadors definir una xarxa d’activitats il·lícites en funció de la seua tipologia. Una vegada creats els models mitjançant mètodes economètrics, podran ser comparats i posats a l’abast de les autoritats judicials i policials.