LLEGIR EN CASTELLÀ
Davant aquest escenari de “retrocés”, la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic s'ha concentrat dijous a la vesprada davant el Palau de la Generalitat juntament amb la comunitat educativa i el conjunt de la societat per expressar el rebuig a una llei que “només pretén arraconar el valencià a l'ensenyament”. La llei aprovada en les Corts Valencianes, “l'única cosa que pretén és minimitzar l'ensenyament en valencià i arraconar-lo a la mínima expressió als centres educatius”.
Els motius que esgrimeix la coordinadora són que, amb aquesta llei, “es prohibeix” l'ús vehicular del valencià a les comarques amb predomini lingüístic castellà, es “fomenta” l'exempció de l'assignatura de valencià a les comarques de predomini lingüístic castellà i l'elecció en cada grup de quina serà la llengua majoritària: “Això trenca el treball pedagògic als cicles, ja que pot haver-hi cursos amb llengües base diferents dins d'un mateix cicle, fet que, a més, dificulta l'aplicació del banc de llibres”.
A més, afirmen, l'elecció de la llengua base “no depèn de criteris sociolingüístics ni pedagògics, ni de l'interès de l'alumnat”. Els consells escolars dels centres “no opinen en aquesta qüestió”. “Els centres que no aconsegueixin els percentatges necessaris no tindran l'ensenyament en la llengua triada per les famílies. No hi ha, per tant, llibertat d'elecció”, asseguren des de la plataforma.
Aquesta llei, adverteixen, també porta inclosa l'eliminació del requisit de capacitació lingüística amb el C1 de valencià per al professorat dels ensenyaments de règim especial (FP i Artístics) de les escoles oficials d'idiomes; s'estableixen certificacions de nivells de valencià, segons els cursos, per aprovar la matèria, “com si els centres educatius estigueren pensats per certificar idiomes”. Tot i així, prossegueixen, es prohibeixen els plans experimentals que permetien incrementar l'ús vehicular en valencià i se substitueixen per incrementar-los en anglès: “Per tant, no hi ha cap mesura de discriminació positiva cap al valencià per revertir la situació de minorització lingüística”.
A la concentració, també s'ha protestat per les retallades de professorat a les aules públiques, de les aules i professorat de diverses llengües a les escoles oficials d'idiomes, i de les més de 200 unitats a infantil i primària, “unes retallades que han acompanyats d'una admissió d'alumnat segregadora i discriminatòria, la manca de recursos a la inclusió, un transport escolar deficient o la paralització del Pla Edificant”. “Problemes generats per l'actual govern de la Generalitat, que en un any han ocasionat reculades en drets educatius, i en detriment de l'educació pública”, conclouen.