Les bases de Podem a la Comunitat Valenciana, un territori on el partit morat dóna suport al govern autonòmic del PSPV-PSOE i Compromís a través del Pacte del Botànic i en què ha comparegut a les eleccions generals en una candidatura conjunta amb Compromís i Esquerra Unida, demanen autonomia per a decidir aliances i defensen caminar “cap a una estructura federal o confederal”.
Així ho arreplega un document amb vista a l’assemblea de Visatalegre 2 que la secretària d’Organització del Consell Ciutadà valencià, Sonia Salvador, ha enviat a Pablo Iglesias i a Miguel Urbán i que aquest divendres va lliurar personalment a Íñigo Errejón amb motiu d’una visita d’aquest últim a Alacant per a participar en un acte.
“Són idees que han nascut des de baix i que hem traslladat a cada una de les candidatures perquè puguen incorporar-se en alguns dels documents que es debaten en Vistalegre”, explica Sonia Salvador. Les propostes són el resultat de 14 assemblees celebrades entre el 12 i el 15 de gener al llarg de tot el territori valencià, en què han participat més de 400 persones. “En totes s’ha proposat donar un impuls a la descentralització de la quota de poder que té Madrid ara mateix”, indica.
La via valenciana no és exactament la que propugna Andalusia, on es planteja convertir Podem en una federació dins d’una estructura confederal. “No ho hem parlat”, diu la secretària d’Organització valenciana pel que fa a aqueixa fórmula, “però sí que volem més descentralització”.
“Descentralitzar l’estructura de Podem i caminar cap a una estructura federal o confederal, on els territoris tinguen autonomia en la presa de decisions que els afecten i també participació en les decisions que afecten l’organització en conjunt” és, textualment, la idea recollida en el document lliurat als referents dels diversos sectors que s’han perfilat amb vista a la segona gran assemblea estatal de la formació.
A l’hora de concretar aqueixos principis, les bases de Podem al País Valencià aposten per “la capacitat de les comunitats autònomes i els municipis per a decidir sobre eventuals coalicions electorals, i que es creen mecanismes perquè les consultes sobre la seua aprovació puguen plantejar-se també de baix cap a dalt”. Afigen la possibilitat que el partit puga “concórrer a les pròximes eleccions municipals com a Podem”.
També reclamen “representació directa dels distints territoris en el Consell Ciutadà Estatal, perquè els valencians i valencianes puguem participar en les decisions que afecten l’organització”. I van un pas més enllà encara, ja que proposen la “limitació del nombre de representants d’un territori en el Consell Ciutadà Estatal, per a afavorir la composició plural”. Actualment són Àngela Ballester i Sandra Mínguez les dirigents valencianes que formen part de la direcció estatal de Podem, la primera alineada, com passa amb el secretari general autonòmic Antonio Montiel, amb les posicions d’Errejón i la segona, amb les d’Iglesias.
Definir les competències i la comunicació entre òrgans, feminitzar Podem assegurant la participació de les dones, donar accés a les direccions autonòmiques al cens d’inscrits i atorgar-los capacitat “per a solucionar problemes en l’àmbit municipal com ara gestores o relleu en els càrrecs orgànics”, facilitar la participació de les bases en tots els nivells i reduir el poder de les secretaries generals, són altres de les propostes.
Destaca la referència a la necessitat de descentralitzar també els recursos de l’organització. Es tracta, com explica Sonia Salvador, dels “excedents” dels salaris dels diputats i càrrecs públics, que tenen limitat per la normativa del partit el salari que perceben. “Que vinguen ací també, apunta en referència a la necessitat de reforçar el finançament municipal, com diu el document, ”per a poder disposar d’espais de treball (seus, domicilis, locals) i serveis necessaris per a la implantació territorial que fins ara s’han cobert amb aportacions voluntàries de la militància“.
A més de la crida a la “revitalització dels cercles”, en un territori com el del País Valencià, de les assemblees celebrades en ciutats com Sagunt, Gandia, Alcoi, València, Castelló, Elx, Torrent, Vinaròs, Torrevella o Xàtiva, és molt significatiu també que haja sorgit la proposta de comarcalitzar l’organització. “Les comarques són espais necessaris per a la coordinació i l’articulació territorial i han d’incloure’s en l’estructura formal de Podem”, conclouen.