14 analistes de ciberseguretat i dos funcionaris són els encarregats de protegir a l'administració, pimes i ciutadans valencians dels ciberatacs. Són el personal del CSIRT, el Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana, una espècie de policia cibernètica dedicat a desenvolupar mesures preventives i reactives per a mitigar els incidents de seguretat en sistemes d'informació.
El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, de qui depèn aquest departament, ha realitzat aquest divendres la primera visita oficial des que fóra creat en 2007. En una ruta guiada amb els mitjans de comunicació, la responsable del centre, Lourdes Herrero, ha explicat el seu dia a dia i les principals amenaces que monitoritzen en el món digital.
En el centre treballen 14 hackers, encara que prefereixen ser anomenats ciberanalistes de seguretat, atès que hackers actualment té una connotació negativa, associada a la ciberdelincuència. En realitat, el terme serveix per a definir a aquelles persones capaces de donar un ús a la tecnologia per al qual aquesta no està pensada. Aquest personal es dedica a les tasques més tècniques i, al costat del departament legal i els dos representants de la Generalitat, formen aquest equip de vigilants de xarxa.
Els tècnics treballen amb uns minuciosos protocols de seguretat i elaboren còpies diàries perquè les pèrdues davant un possible atac siguen les mínimes. En el que va d'any, s'han registrat 300 atacs, un o dos diaris, segons han explicat. El CSIRT, pioner en la seguretat digital, treballa al costat d'altres organismes estatals i internacionals amb els quals comparteix dades i sensors d'alertes. “Les amenaces són globals i els sistemes de protecció també han de ser-ho”, ha destacat la seua directora.
Segons expliquen, la major part d'accions dels ciberdelinqüents es basen en el ciberespionatge i el sabotatge d'equips tècnics, cercant enriquir-se amb el robatori d'informació.
El creixement del bitcoin -la moneda digital- ha sigut clau per als atacants, ja que és una forma d'enriquir-se i monetitzar les seues accions, com una espècie de diners negres digitals.
El centre envia un informe setmanal a cada departament sobre les amenaces rebudes. Per departaments, els que més alertes registren són la Conselleria de Sanitat, la direcció General de TIC, l'Institut de la Xicoteta i Mitja Indústria (Impiva), el Servef i les Corts. La raó principal és que són els centres que major nombre d'equips i sistemes informàtics posseeixen. Per països, es registra un major nombre d'alertes web des d'Itàlia (22%), Canadà (17%) i Estats Units (15%).
Pla Valencià de Ciberseguretat
El Centre prepara un ambiciós projecte d'índole autonòmica que arrancarà al setembre. L'objectiu prioritari és conscienciar a la població sobre la seguretat en internet i que aquesta siga capaç de autoprotegir-se.
El pla contempla tant accions directes com a classes a grups de població (col·legis, funcionaris, empleats, xicotets empresaris...) com a campanyes per xarxes socials de difusió i alerta sobre les principals estafes on-line i un correcte ús de apps com whatsapp.