La Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada investiga des del novembre del 2018 un frau a gran escala en les ajudes de la Unió Europea, l’Estat i les comunitats autònomes a la formació per a aturats per part de centres privats de formació, segons la informació en poder d’eldiario.es. El modus operandi consisteix, segons la denúncia inicial impulsada per un grup de docents i l’Agència Antifrau valenciana, en el cobrament de “mossegades” en les retribucions als professors i professores autònoms.
“Es justifiquen formalment davant les administracions imports per retribucions al personal docent que presumptament no són les que reben aquests, atés que els centres contractants són els que reben aqueixos imports i se’n beneficien”, relata l’informe de l’Agència Antifrau valenciana del qual parteix la investigació inicial. Eldiario.es ha parlat amb diversos professors i tècnics de l’Administració que relaten els diferents tipus de devolucions del salari que els docents es veuen obligats a fer als centres de formació.
A la denúncia que ja investiga la fiscalia especial Anticorrupció s’han incorporat àudios, correus electrònics, factures i testimoniatges de docents que han hagut de retornar una part dels seus salaris a les acadèmies en què presten els seus serveis com a autònoms. La investigació del frau, que s’oculta a l’Administració en les justificacions que presenten les empreses, implica més d’una trentena de centres de formació de la Comunitat Valenciana, Extremadura, Catalunya, Astúries, Múrcia, Andalusia, Castella i Lleó o Madrid. La patronal alacantina de centres de certificació i uns quants dels centres denunciats consultats per aquest diari es desmarquen d’aquestes pràctiques i les atribueixen a “ovelles negres”.
El frau es fonamenta en la mateixa legislació de l’Estat i que assumeixen les comunitats autònomes. Es basa en el Reial decret 395/2007, de 23 de març, en què es regula la formació per a l’ocupació i en la resolució de 18 de novembre de 2018, del Servei Públic d’Ocupació Estatal, per la qual es regula la justificació de despeses derivades de la realització d’accions de formació professional per a l’ocupació, dirigides prioritàriament a treballadors desocupats.
I concretament en dos punts, la impossibilitat dels centres de formació de tindre un benefici industrial i l’article 14 de la resolució: “La suma dels costos directes imputables en concepte de retribucions dels formadors interns i externs previstos representaran un cost mínim del 40% dels costos totals de la subvenció a liquidar”. És a dir, de cada cent euros de subvenció, 40 han d’anar als professors i la resta a despeses de gestió o lloguer de locals, que s’han de justificar o provoquen la devolució de les ajudes.
Un 40% per a salaris de docents com a mínim
I és aqueix 40% el focus de la controvèrsia. Pablo Rodríguez García, un docent d’Extremadura, explica a eldiario.es que ha hagut de retornar una part del seu salari al centre de formació on treballava. “En l’entrevista inicial vam acordar que cobraria 21 euros per hora de classe. Però hi ha una cosa que, em van dir, apareixerà en les factures que presentes: que cobres 50 euros l’hora. Posteriorment ens retornes la diferència i nosaltres presentem davant Hisenda una factura i la contrafactura posterior. En un curs de 350 hores, l’acadèmia es va emportar 9.000 euros”, afirma aquest docent.
Però la contrafactura no és l’única manera com els docents retornen diners dels seus sous als centres de formació. En unes quantes acadèmies d’Alacant, el modus operandi és més bast. Segons Gerardo Gandía, el professor reintegra la diferència en mà. “Jo cobrava 18 euros l’hora, però havia de facturar-ne 40. Li ho retornava en mà o a través d’un contracte privat de serveis en què pagava uns diners en concepte de lloguer”, afirma. I què passa quan cal declarar la renda davant Hisenda per uns diners facturats, però no percebuts? “S’acorda el pagament del cost de la declaració, algunes acadèmies amb un límit de fins a 4.000 euros”.
Gandía, que ha treballat durant més d’una dècada en formació per a aturats assegura: “En dotze anys no he trobat cap centre que no m’haja proposat retornar una part del salari que em pagaven, en aquest temps, uns 240.000 euros”.
Carlos Martínez va ser durant anys tècnic d’inspecció del Servei d’Ocupació de Catalunya. En aquests moments està jubilat, però durant anys va ser apartat a un altre tipus de departaments per haver explicat als professors que el 40% de la subvenció els corresponia a ells. “El 95% dels professors em deien que facturaven 50 euros, però que percebien entre 18 i 22 euros. Em vaig negar a validar els pagaments. Fins a 90 cursos els vaig signar com a desfavorables i em van traure de les meues funcions”, argumenta.
I què aconsegueix l’Administració no entrant a fons en aquest tema? “Aconsegueix la pau social, amb sindicats i patronal”, assenyala Carlos Martínez, que durant anys va inspeccionar les acadèmies de Barcelona. Martínez apunta una altra manera de justificar menys cridanera que les “devolucions en calent” o el pagament de serveis al centre de formació com a autònom. “El director del centre, un familiar o gent d’extrema confiança es donen d’alta com a professors. Quan acaben els cursos, es presenten justificacions desglossades davant l’Administració. El docent ha donat 500 hores, però davant la inspecció només se li’n computen 100. Els altres 400 se’ls apunten al director o persones de confiança, que no van impartir ni una hora. Els docents no se n’assabenten i els inspectors no pregunten”, afirma aquest antic inspector.
Què diuen en l’Administració? Rocío Briones, directora general d’Ocupació i Formació de la Generalitat Valenciana des del 2015 revela que ha rebut denúncies anònimes sobre aquest presumpte frau en les ajudes. “Ens hem posat en contacte amb aquestes persones, però no volen eixir de l’anonimat i així no es pot denunciar. No tenim proves contundents per a fer res”, afirma. “Les empreses ens lliuren els justificants de pagament i les dades són correctes. No hem alçat actes d’inspecció”, assegura.
Afig Briones: “L’única queixa que hem tingut ha sigut que els professors de centres privats cobren menys que els que treballen per a l’Administració per les mateixes ajudes europees per a la formació d’aturats”. “Però si algú retorna els diners en mà no podem fer res”, afirma.
La informació presentada en la Fiscalia Anticorrupció apunta directament a 23 acadèmies de la província d’Alacant, però també unes quantes del País Basc i de Catalunya. L’Agència Antifrau assenyala que “hi ha indicis que la mateixa conducta defraudatòria es reprodueix per part d’acadèmies i centres de formació d’altres comunitats autònomes”, com Múrcia, Extremadura, Castella i Lleó o Andalusia. De fet, aqueix és el motiu pel qual l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana acudeix a la Fiscalia General i no a la Fiscalia provincial, que fa uns quants anys ja va arxivar a Alacant una denúncia similar d’un particular.
Els centres no desmenteixen aquestes pràctiques
Jordi Pérez és el secretari d’Associació Empresarial de Centres de Formació, Recerca i Desenvolupament de la Província d’Alacant (Cecap), adscrita al seu torn a l’autonòmica Fevap, que s’integra en la patronal CEOE. “Cada centre gestiona els pagaments als seus docents d’una manera. Ací en la federació només tractem temes comuns i no parlem de les remuneracions”, al·lega.
Vicente Piñuel Cabedo ha tingut durant anys un centre de formació i va ser president de l’Associació Empresarial de Centres d’Ensenyament i Formació d’Alacant (CECE). En unes declaracions a Interviu el 2017 sobre la denúncia dels cursos de formació i les “mossegades” a docents que ja que s’havia fet a Alacant, Piñuel va contestar: “Si férem el que ens diuen en l’Administració perdríem diners. A mi qui em paga la meua faena com a director del centre? D’algun lloc ha d’eixir perquè mengen les nostres famílies”.
En aqueixa mateixa entrevista, Piñuel va contestar que havien traslladat al Govern que no podien continuar sense cobrar benefici industrial. “No som lladres. Si això no està regulat és per culpa de l’Estat. D’alguna manera el centre d’ensenyament ha de viure”, va dir. A preguntes d’eldiario.es i en ser referenciat per aquesta entrevista, Piñuel nega la major i rebutja respondre a cap pregunta. “Jo ja estic jubilat”, afirma.
Una resposta cridanera, perquè a Vicente Piñuel només el 2018 se li van adjudicar a nom seu pel servei valencià d’ocupació (abans Servef, ara denominat Labora) fins a 14 cursos de formació per a aturats. Tots a través d’un procés competitiu i per un valor de més de 560.000 euros, segons el cercador de subvencions de la Generalitat Valenciana.
Vicente Mora, expresident de Cecap en la legislatura anterior, té una de les empreses de cursos de formació més potents de la província d’Alacant. Mora també nega aquest tipus de pràctiques. “Sempre hi ha hagut ovelles negres, però no és la tònica global”, defensa. “Com es poden demostrar aqueixes acusacions? A la Comunitat Valenciana s’ha portat un seguiment més exhaustiu que a Andalusia”, conclou.
Dos professors que treballen en l’actualitat per a centres de formació de Callosa del Segura i Oriola assenyalen que continuen retornant diners a les acadèmies, però volen mantindre’s en l’anonimat per por de perdre la faena. “Jo retorne els diners en mà, però declare el màxim. Per això, a principi d’any has de preveure que Hisenda et pot reclamar entre 1.000 i 4.000 euros”, afirma un d’ells, encara que recorda que hi ha docents que han declarat 100.000 euros i l’any següent en la declaració han hagut de retornar-ne 9.000.
L’altre docent que manté l’anonimat conta com s’entra en aquest cercle viciós. “Et criden ells (els centres) i l’entrevista consisteix a acordar les condicions econòmiques. Veus com et pagaran i com retornar-los una part dels diners. Depén del centre si retornes els diners en metàl·lic o et fan factures que pagues per serveis que pretesament ells t’han prestat. Tot mentida, clar”, sentencia.
A qualsevol persona a qui li interesse aquest tema només ha d’entrar en fòrums per a trobar desenes de comentaris sobre aquest frau. N’hi ha de tota mena, però tots des de l’anonimat. La faena perilla i la pràctica ja està quasi assumida fins i tot per l’Administració. Amb aquesta investigació de la Fiscalia Anticorrupció, potser els denunciants acaben posant el cascavell al gat. O no, la pràctica té tants anys com temps fa que estan arribant els fons europeus per als aturats espanyols. A l’abril compliran el 25é aniversari.