La lleugera recuperació econòmica que va començar a percebre’s el 2018 es veurà llastrada el 2020 pels efectes de la COVID-19. I a la Comunitat Valenciana els seus efectes s’agreujaran si no es resol el problema de l’infrafinançament autonòmic. Així ho adverteixen els responsables del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, que va aprovar i va presentar dimecres la seua memòria d’activitat i la seua valoració de l’any 2019.
El president de l’òrgan, Carlos Luis Alfonso Mellado, considera que el 2019 les condicions socioeconòmiques de la població han millorat, encara que de manera més lleugera que en exercicis anteriors, i va remarcar que aquesta lleu recuperació es dona en un context d’infrafinançament autonòmic, una situació “molt injusta socialment i catastròfica econòmicament” que “obliga a un esforç considerable per a mantindre serveis públics de qualitat i inversions” per part de Govern autonòmic. “Si no se soluciona el finançament de la Comunitat Valenciana, la reactivació costarà més”, ha advertit. Ja en la memòria corresponent al 2018 l’organisme advertia que la recuperació de la crisi prèvia, iniciada 10 anys arrere, estava llastrant-se per la falta de finançament per part de l’Estat. Cada any, la Comunitat Valenciana rep 1.457 milions d’euros menys que la resta de la mitjana espanyola d’autonomies de règim comú, la qual cosa acaba engreixant el dèficit públic.
Malgrat aquesta situació, Mellado considera que els executius valencià i espanyol han fet una bona tasca i que Espanya se situa en una posició avantatjosa respecte d’altres països. “Estem en millor situació que en altres comunitats autònomes, encara que la Comunitat Valenciana té dos problemes: el camp i l’impacte en el sector turístic, que ha sigut catastròfic”, ha apuntat el president del CES-CV.
Els consellers creuen que els indicadors econòmics són positius. Segons ha apuntat la responsable del bloc d’ocupació, Mila Cano, la valenciana és la quarta autonomia espanyola en reducció de la desocupació, encara que amb un ritme més baix que el 2018. Malgrat la reducció, alerten de taxes elevades de precarietat laboral entre els joves i de la bretxa de gènere en el mercat de treball: el 54,7% de les persones desocupades o en atur són dones, per la qual cosa “hi ha una bretxa de gènere tant en la desocupació com en la incorporació al treball” i les taxes d’atur juvenil “no milloren”. L’augment salarial ha arribat a l’1,69 per cent respecte del 2018, però no arriba al 2 per cent, “que és el criteri recomanat”, per la qual cosa insten que les negociacions laborals siguen de caràcter col·lectiu.
Sí que es perceben millores notables pel que fa a polítiques socials, on es noten les mesures de l’executiu autonòmic. Segons Pascual Romero, coordinador d’aquest bloc, en educació hi ha menys abandó escolar i, en matèria de sanitat, “hi ha hagut un esforç pressupostari respecte del 2018 i han millorat molts indicadors, com les llistes d’espera, i ha augmentat la despesa farmacèutica en atenció primària”. Malgrat això, la bretxa territorial continua sent elevada.
Les recomanacions del consell defensen posar en valor el territori i “l’autoestima” de la població i buscar estratègies que reduïsquen la bretxa entre costa i interior, una crida a les institucions per a fomentar la cultura com a poble amb identitat col·lectiva.