Enric Morera (Oliva, València, 1964) és president de les Corts Valencianes. Històric del valencianisme, és secretari general del Bloc, el partit amb més militància de la coalició Compromís, des del 2003. Al cap de 13 anys, aquest cap de setmana deixarà el lideratge de la formació, amb la presència institucional i el suport popular més destacats de la seua història, en el seté congrés del partit que se celebra en Fira València.
El seu mandat va començar amb el partit fora de les Corts Valencianes. Ara vosté presideix el Parlament i el Bloc, a través de Compromís, té un poder inimaginable fa uns quants anys.
És innegable el progrés del Bloc com a eina útil per als valencians, fet que es fa visible en una gran presència institucional. Tinc la satisfacció d’haver fet bé les coses, amb grans equips. El valencianisme polític exerceix ara el paper més important des de la batalla d’Almansa.
L’èxit del Bloc és el de Compromís. L’aposta per la coalició ha estat conscient o una simple casualitat?
És producte d’una reflexió feta en el segon Congrés, fa ja molts anys. Llavors ja parlàvem de l’espai valencià de progrés, de construir una plataforma valencianista, plural, en què cooperaren les forces progressistes. Tenim vocació i experiència per a dialogar i acordar, coordenades per les quals ha de passar necessàriament la política actual i la del futur.
El valencianisme que representa el Bloc ha triomfat tot just quan ha fugit d’una aposta radical per la llengua i la identitat?
Sempre ens hem de situar sobre la realitat, no sobre el nostre desideràtum. Fa molt de temps que es va marcar aquest camí, el de superar els conflictes sobre la llengua, els símbols o les divisions territorials, perquè no obstaculitzara la creació d’un espai valencianista potent. Per exemple, vaig ser el primer secretari general del Bloc que va anar a la Marxa Cívica de la Senyera. Ara és normal que milers de valencianistes acompanyen un símbol important de la nostra identitat com la bandera de la ciutat de València. S’ha superat aquests conflictes. No hem frenat els nostres objectius com a projecte, sinó que els hem adaptat a la realitat.
Els pactes són el futur, per damunt de les defensa de les sigles?
Les organitzacions polítiques cada vegada són més liquides, espere que no arriben a ser gasoses, per la transparència, les primàries, la fi de l’“Això ho mane jo” o la necessitat de buscar sinergies amb uns altres per a avançar. A escala local, tenim experiència en això. I ara ho experimentarem amb la candidatura electoral valenciana [l’acord entre Compromís, Podem i Esquerra Unida] en què cooperem amb altres per aconseguir un grup propi al Congrés dels Diputats.
Molta gent del Bloc era contrària a aquest tipus d’iniciatives...
Entenc algunes reticències, però els resultats avalen la idea. Compromís ha estat durant quatre mesos un actor decisiu per a intentar formar govern a Espanya, amb una presència molt destacada en el panorama mediàtic i polític. Si es parla de govern a la valenciana és, en gran part, gràcies al valencianisme polític.
Compromís gaudeix de lideratges forts aliens al Bloc, com els de Mónica Oltra o Joan Ribó. Això, i la política d’aliances o cooperació, pot fer desdibuixar el Bloc?
És bo que hi haja lideratges forts en Compromís, però en el Bloc hi ha grans equips i lideratges notables: Joan Baldoví, diputat al Congrés; Fran Ferri, síndic a les Corts Valencianes; consellers, alcaldes… L’equip i la nostra coherència ens dóna una gran fortalesa, com es demostrarà en el pròxim Congrés.
Ara mateix, sembla que hi ha dues candidatures que lluitaran per dirigir el Bloc, la d’Àgueda Micó i la de Rafa Carbonell. Seria un fracàs?
No, però només hi haurà una candidatura, perquè no hi ha diferències substantives. En la vida i en la política el sentit comú és molt important, i aquest hi imperarà.
El secretari (o secretària general, Micó és la primera aspirant) no tindrà cap càrrec institucional. Per què?
Per a preparar el futur. Hem de diferenciar el partit i les institucions per a mirar de créixer en totes dues parts i, sobretot, fer créixer Compromís. El vestit de la coalició va curt i cal canviar-lo.
Com es fa “més Compromís”?
Hi ha diverses fórmules. L’una, crear una federació en què s’incloga el Bloc, Iniciativa [el partit d’Oltra] o Verds-Equo. Pense que és el vestit que ara mateix s’adapta més bé a tots els socis, encara que hi ha persones que aposten perquè Compromís siga un partit i no una coalició.
L’objectiu de Compromís és ser la força valenciana hegemònica d’esquerres?
No, l’objectiu no és ser hegemònics. Com diu Diego Simeone, cal avançar de partit en partit, i el partit ara és donar suport al Consell [format pel PSPV-PSOE i Compromís amb el suport parlamentari de Podem] per a desterrar l’infrafinançament i la falta d’inversions de l’Estat. Tenim vocació de ser majoria, però, més que ser el partit majoritari, m’obsessiona que siguem l’instrument per a solucionar els problemes dels valencians.
El PSOE ha impedit que el PSPV forme part de l’acord valencià d’esquerres per al Senat.
L’aposta de Ximo Puig era la correcta, ja que mirava d’evitar que el PP obtinguera 9 dels 12 senadors en territori valencià amb tot just el 30% dels vots. La seua intenció s’ha vist amb òptica uniformadora i centralista a Madrid. No renunciem a buscar una solució alternativa.
El líder de Podem, un dels socis en la candidatura valenciana, diu que el Consell “pensa molt, però gestiona poc...”
No hi estic d’acord. Es van fent moltes coses, potser no a la velocitat que es voldria, però es va treballant molt i bé. Cal tenir en compte la quantitat de morts a l’armari que ens ha deixat el PP i el forat econòmic heretat; tot això, més l’arbitrarietat de Madrid a l’hora de donar-nos recursos, posa llast a la gestió, però n’estic molt satisfet.
Quina nota posa al Consell?
Un notable molt alt. No debades molts volen un govern a la valenciana per a Espanya.