En l’últim any complet de legislatura valenciana hi ha, almenys, dos consensos. El primer, que el sistema de repartiment de recursos de l’Estat genera i agreuja les desigualtats entre ciutadans en funció del territori. El segon, que aquest problema no se solucionarà aquesta legislatura, si no s’han iniciat ja els tràmits.
Les formacions polítiques valencianes troben un punt d’acord en el diagnòstic de l’infrafinançament autonòmic, però no per a la solució. Les Corts Valencianes han celebrat divendres una jornada interparlamentària amb representants en el Congrés i en el Senat per abordar una postura comuna davant la reforma del sistema, caducat des del 2012 i que genera un forat milionari en les arques públiques. Tots els partits, llevat l’extrema dreta, han participat en la trobada, que ha derivat en un encreuament de retrets i algunes propostes polítiques.
Des que la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va enviar a les comunitats una proposta de definició del criteri de població ajustada i els consellers del ram l’esmenaren, a penes es coneixen passos en la reforma del model. Davant les dificultats per a posar d’acord la majoria necessària per a abordar una reforma de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, que data del 1980, la coalició Compromís ha registrat en el Congrés una proposició de llei per a reformar la llei 22/2009, que afecta les comunitats autònomes de règim comú, per a la qual, consideren, n’hi ha prou amb la majoria absoluta que ja té el Govern de coalició en la cambra baixa. La proposta dels valencianistes, que han presentat la diputada autonòmica Aitana Mas i ha registrat Joan Baldoví en el Congrés, assumeix en essència la postura dels experts del Consell per a la reforma del sistema i planteja un model més senzill, eliminant els fons que distorsionen el repartiment.
El text planteja que les aportacions de la Hisenda central a les autonòmiques de règim comú –les forals operen al marge en aquest càlcul– es limite a un fons de garantia, eliminant del càlcul altres variables que es consideren menys equitatives. La redacció planteja que l’Estat incorpore als recursos 19.854 milions d’euros, la suma dels fons equivalents, tenint en compte la liquidació del sistema del 2019, l’última fins hui. El càlcul suma el fons de suficiència, el fons de convergència i l’augment de recaptació tributària fruit de l’última pujada de l’IVA que no es va repartir territorialment.
La coalició indica com a criteri de repartiment el de “població de dret”, que substitueix el de població ajustada, actualment en discussió, i busca un equivalent en el cost dels serveis públics que presten les comunitats autònomes. Així mateix, inclou un apartat de compensació de l’endeutament derivat dels dèficits de finançament –l’anomenat deute històric–, que haurà de calcular l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).
Els diputats autonòmics, nacionals i senadors coincideixen amb el que venen assenyalant informes d’experts en diferents formes: que el sistema vigent genera i agreuja les desigualtats entre ciutadans segons el territori. Així ho han indicat reiteradament el grup d’experts en finançament del Consell, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, l’organisme Fedea, la Sindicatura de Comptes i s’ha posat de manifest en el Consell de Política Fiscal i Financera, que reuneix els consellers d’Hisenda. Però el greuge es mostra també en l’execució d’inversions territorialitzades, que deixen la Comunitat Valenciana amb tot just un 30% d’execució del pressupostat o en la concentració de recursos públics a Madrid –que també és centre de decisió i se’n beneficia, mentre reclama baixades d’impostos.
Convocats pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera, els representants del PP, PSPV-PSOE, Compromís, Ciutadans i Unides Podem-Esquerra Unida han plantejat una avaluació ràpida del context i de les mesures preses. La portaveu del PSPV, Ana Barceló, que ha obert la trobada, ha cridat a “forjar” un gran acord polític per a la reforma i ha citat el PP a moure fitxa. La dirigent de l’oposició, María José Catalá, li ha retret que el seu govern no haja posat en marxa la reforma, mentre que Compromís ha assenyalat l’absència dels populars en els pactes, en paraules d’Aitana Mas. En Ciutadans han criticat que es troben “constantment amb el mur del bipartidisme davant els reptes que podrien millorar la vida de la gent”, segons la seua síndica, Ruth Merino, mentre que en Unides Podem, Ferran Martínez ha criticat que el context preelectoral reforça la sensació del poc avanç. Martínez ha recordat que un de cada tres euros públics pagaran el deute i que “el model territorial d’Espanya està fins i tot inacabat. No hi ha canals per a plantejar aquests problemes” i plantejar solucions democràtiques.
Els representants en el Congrés i en el Senat han adoptat una posició similar. Pel PSOE, el diputat Vicent Sarrià ha recordat que el greuge “llastra la capacitat de prestació de serveis públics bàsics” i ha defensat el paper de Ximo Puig per a visibilitzar el problema, i també que “aquest Govern no ha generat més deute”. L’expresident popular Alberto Fabra, ara senador, ha criticat que no es continuen les mobilitzacions: “Ni el Govern del Botànic ni el de Madrid estan per la faena”, ha indicat, i ha demanat una convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera.
El diputat de Compromís Joan Baldoví ha recordat que les competències recollides en l’Estatut estan mal finançades i ha assenyalat el PP i el PSOE com a responsables: “Tenim un sistema caducat des de fa huit anys, cinc de govern del PP i tres del PSOE i Podem. Per cert, els del PP amb majoria absoluta”. María Muñoz, diputada de Ciutadans, ha criticat els suports del Govern de coalició i ha reclamat “mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat”, i ha manifestat el suport a un fons d’anivellament temporal per a les comunitats infrafinançades. Finalment, Txema Guijarro, diputat d’Unides Podem, ha volgut posar en valor les polítiques durant la pandèmia, com el fons extraordinari de 16.000 milions d’euros, i ha recordat la proposta que el seu partit, el PSOE i Compromís van subscriure per instar la reforma del model en el Congrés.
Morera, que ha exercit d’amfitrió, s’ha mostrat conciliador. “Compartim diagnòstic. Hi ha denominadors comuns molt substantius”, com ara que “no hi ha un problema de malgastar els recursos públics”, sinó “històricament un problema d’ingressos”. Per a resoldre-ho, ha instat “necessitarem molta unitat”, com ha passat amb les inversions públiques i el dret civil. En definitiva, conclou el president de les Corts, “reclamem un tracte just”.