El PSPV va fer dilluns el tret d’eixida al procés congressual de què eixirà el successor de Ximo Puig. El XV Congrés del PSPV se celebrarà entre el 22 i el 24 de març a Benicàssim i les primàries, amb possible doble volta, el 25 de febrer. El partit ha estirat els terminis perquè es complira el desig del secretari general sortint: un conclave ràpid, resolt en el primer trimestre de l’any, que pose el partit a treballar per a recuperar el Govern autonòmic el 2027. Amb tot, el malestar intern i l’existència de tres visions ben diferents del partit dificulten l’acord i alimenten les seues pors.
En les últimes setmanes s’han desempolsat els volums d’història del PSPV i les hemeroteques, encara que alguns estan desitjosos de traure Vázquez Montalbán i adaptar l’escenari als socialdemòcrates. Acudint a la història de la formació, a penes hi ha hagut dos congressos sense massa sang. L’un amb Joan Ignasi Pla, l’altre amb Puig mateix. Entre les seues files ha passat de tot. Així que, per als socialistes, tot pot passar.
El secretari d’Organització del PSPV, José Muñoz, ha afirmat dimarts que “el partit està preparat per a qualsevol eventualitat i tots els escenaris són possibles i positius”, amb vista a la celebració del congrés extraordinari. Muñoz, que, com la direcció actual, eludeix fer costat explícitament a cap candidat –cap no ho és de manera oficial–, ha afirmat: “Em sembla tot bé, no tinc preferències. El procés està obert i ja està. Anem anant sense més ni més”.
El partit té un llarg historial conflictiu en els seus congressos, la virulència dels quals es va intensificar quan van perdre el poder a mitjan anys noranta. L’excepció va ser en plena efervescència del Pacte del Botànic: el 2021, l’últim conclave ordinari es va saldar sense candidatura alternativa –encara que les negociacions es van prolongar fins a última hora, evidenciant el malestar d’un corrent cap a Puig–. Llavors els socialistes travessaven un període de pau en el Consell i en el Govern central, un oasi en una trajectòria. La por que el partit repetisca els seus errors sotja constantment, amb paral·lelismes per onsevulla amb el congrés que va donar eixida a Joan Lerma. I un més: Ximo Puig va ser proclamat secretari general dels socialistes valencians la vespra del Diumenge de Rams, el 31 de març de 2012. El seu successor ho serà el mateix festiu, just sis anys després, en un procés que cau, com llavors, en plena Quaresma. Així que el dirigent insisteix a fer una crida a la calma, a la reflexió, a evitar el fratricidi.
Els corrents
Encara que cap ha fet formalment el pas, de moment s’albiren tres candidats a liderar el partit després de la pèrdua del poder autonòmic. Són tres corrents ben marcats, amb diferències que, en el procés de negociació, semblen insalvables. Fins que arriben els números.
Són la ministra de Ciència, Universitats i Innovació, Diana Morant, l’alcalde de Mislata i secretari general a la província de València, Carlos Fernández Bielsa i el seu homòleg orgànic i diputat en el Congrés, Alejandro Soler. Morant és la favorita de Ferraz i de la Moncloa, segons les fonts consultades, encara que la resta dels corrents incideixen que no hi ha pronunciament públic i recorden els seus suports entre el poder local.
La ministra ha evitat pronunciar-se encara sobre la seua candidatura, tot i que en les setmanes de Nadal i posteriors va intensificar la seua agenda a la Comunitat Valenciana, així com les declaracions sobre el govern autonòmic. Soler, que va acudir dilluns a l’Executiva, va manifestar que aquesta setmana traslladarà la seua decisió al Consell Nacional: advoca per “un esforç més de diàleg” amb els socialistes “per veure si és possible arribar a un acord”. Els seus demanen instaurar un model de bicefàlia –ell, secretari general; Morant, candidata a les autonòmiques– i “respectar” les províncies dins del partit i negocien amb l’òrbita de Puig l’encaix. Fins a la data, ha sigut el més directe sobre les seues intencions; en eixir de la reunió, va dir: “Sempre he mostrat la meua disponibilitat a participar en el procés, a contribuir-hi activament”.
Bielsa, líder provincial a València, també aprofitarà aquesta setmana per a intensificar els contactes. El dirigent ha insistit dimarts que aquest és moment per al “diàleg”. “Dialogarem amb tots per a complir el nostre objectiu clar de tirar de les institucions la dreta”, ha apuntat en la presa de possessió del subdelegat del Govern a València, tres dies després de fer públic l’equip que l’acompanya en la conformació del programa polític, una declaració d’intencions que exhibeix els seus suports en les tres províncies. Fins llavors, es considerava escassa la seua influència fora de València.
Al seu costat estava la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana i número dos del PSPV, Pilar Bernabé, que ha considerat que “ara és el moment de la militància”. “El PSPV necessita demostrar als ciutadans i a les ciutadanes la fortalesa d’un partit com el nostre, la fortalesa d’un partit que ha governat aquests huit anys i que ha portat a la Comunitat Valenciana els millors índexs de benestar social i de desenvolupament econòmic”, ha asseverat.
El calendari
El Consell Nacional del 27 de gener aprovarà –si no hi ha nous contratemps– el calendari del XV congrés dels socialistes, que tindrà caràcter extraordinari. La proposta de l’Executiva, presidida per Puig, assenyala que la presentació de precandidatures es podrà fer el 29 i el 30 de gener, del 31 de gener al 7 de febrer es recolliran avals i aquest dia mateix es proclamaran les candidatures. Els candidats necessiten a penes un 2% el cens en aquest primer examen, prop de mig miler de suports. La campanya serà del 9 al 23 de febrer i es votarà el diumenge 25 del mateix mes. Si cap dels aspirants aconsegueix almenys el 50% dels vots, el 3 de març es faria a la segona volta. El Congrés, condicionat per les festivitats de Falles i la Magdalena, serà del 22 al 24 de març a Benicàssim.