El Congrés dels Diputats ha aprovat tramitar la reforma de l’estatut valencià acordada per les Corts el 2011 amb el suport de tots els partits, llevat de Ciutadans. La norma, pactada al seu dia pel PP (llavors liderat per Francisco Camps) i el PSPV-PSOE, estableix que les inversions de l’Estat a la Comunitat Valenciana han de ser proporcionals al pes de la seua població a Espanya.
El nou Estatut ha estat bloquejat durant anys pel PP. El setembre del 2015 –amb desinterés total de les seues senyories: a penes hi havia 50 diputats en l’hemicicle– la tramitació ja va ser discutida i aprovada pel parlament. La dissolució immediata de les Corts Generals va impedir que la discussió ni tan sols s’iniciara. El mateix passarà si no hi ha acord per a formar govern i es convoquen eleccions generals per al 26 de juny.
En el debat d’aquest dimarts, com en l’ocasió anterior, cap membre del Govern d’Espanya ha ocupat la seua butaca. Tampoc Pedro Sánchez, líder del PSOE. Si que hi estaven el president i la vicepresidenta de la Generalitat, Ximo Puig i Mónica Oltra, i els líders de Podem i Ciutadans, Pablo Iglesias i Albert Rivera.
Pobres i maltractats
Pobres i maltractatsLa reforma ha estat defensada per tres diputats de les Corts Valencianes, Fran Ferri (Compromís), Manuel Mata (PSPV) i Jorge Bellver (PP). Els dos primers han abundat en els arguments que els partits respectius defensen en solitari o en el Consell, on treballen en coalició: la Comunitat Valenciana està infrafinançada, és un territori pobre que paga com a ric i rep des de fa més de 15 anys menys inversions en infraestructures del que hi correspondria.
Bellver ha compartit aqueixos arguments i ha recorregut a una frase habitual del Consell: “La Generalitat té un problema d’ingressos i no de despeses”. A partir d’ací, ha dedicat una gran part del seu discurs a injuriar el Govern valencià –“més deute, més dèficit, més impostos i fuga d’inversors”– com a via per a desacreditar “el govern a la valenciana” que propugna Iglesias. Ha estat ovacionat pel grup popular.
Els portaveus dels partits catalans –Democràcia i Llibertat i ERC–, la de Podem, la valenciana Àngela Ballester, el del PSOE, Julián López, i el del PP, l’exconseller Gerardo Camps, han defensat, amb distintes raons, la reforma. El representant socialista ha carregat amb duresa contra la gestió del PP autonòmic i estatal, i el del PP ha atribuït l’infrafinançament valencià als governs del PSOE liderat per José Luis Rodríguez Zapatero.
“No als pegats” de Ciutadans
“No als pegats” de CiutadansCiutadans ha estat la nota discordant. L’alacantina Marta Martín ha explicar l’oposició frontal del seu partit a la reforma: eludeix la responsabilitat de la corrupció [del PP, encara que no ha mencionat el partit] en la fallida de la Generalitat, empara el victimisme davant Madrid i frena les reformes i, especialment, és “un pegat que no soluciona res”.
El partit de Rivera, que també està en contra de les “inversions territorialitzades” que defensa l’Estatut, té la seua alternativa: una reforma en profunditat del sistema de finançament, assumpte que ha sobrevolat el debat permanentment, i un pla d’infraestructures d’acord amb les prioritats.