La discriminació al valencià, cap al Constitucional: els huit punts de la llei educativa de Mazón que Compromís vol recórrer

La coalició Compromís negocia amb els grups del Congrés presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la llei educativa aprovada pel PP i Vox en les Corts Valencianes. Els valencianistes van encarregar un informe jurídic de la norma impulsada pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que retalla les hores de valencià en els centres públics i estableix de nou el districte únic escolar.

Els valencianistes es basen en huit punts per a denunciar la inconstitucionalitat de la llei, així com la vulneració de fins a 30 lleis o decrets de rang superior estatal. Segons apunten, la llei envaeix competències estatals, vulnera l’Estatut d’autonomia valencià i planteja un referèndum per a triar llengua base que és incompatible amb la llei. La consulta pública, anunciada per al desembre, implica que es vote un projecte educatiu abans de matricular els alumnes i que els pares vagen a cegues, segons denuncia el diputat Gerard Fullana. Els valencianistes negocien amb els grups parlamentaris en el Congrés i han traslladat l’informe al Ministeri d’Educació perquè valore el seu contingut. “Les famílies no saben on matriculen els seus fills”, i participaran “d’un referèndum il·legal”, denuncia Compromís.

Les conclusions de l’informe jurídic apunten que la llei tracta de regular qüestions que són competència estatal: “Col·lideix amb la Constitució, perquè regula la ‘llibertat educativa’ i aquest és un concepte abordat pels drets constitucionals”, diu el text, que reitera que aquesta qüestió, que a més dona nom a la llei, és competència exclusiva de l’Estat.

L’informe insisteix en la retallada lingüística diverses vegades, recalcant que dificulta l’aprenentatge del valencià, fins i tot l’impedeix en les zones castellanoparlants, que en queden exemptes. “La seua aplicació impedirà que la gran majoria dels alumnes que formen part del sistema educatiu valencià adquirisquen un ple domini en valencià”, sostenen els valencianistes.

Així mateix, asseguren que l’acreditació lingüística individual “vulnera el principi d’igualtat recollit en l’article 14 de la Constitució i l’autonomia pedagògica dels centres reconeguda en la disposició addicional quarta de la LOE”. La llei no estableix de qui és competència l’acreditació lingüística ni sobre la base de quines raons, critica el grup parlamentari.

Els valencianistes també apunten que es vulnera la llei educativa estatal i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en les zones de predomini lingüístic valencià. Sospiten de la inconstitucionalitat del procediment d’elecció de la llengua base i del model d’ús de les dues llengües vehiculares, per vulneració de la LOE. “Les famílies han de triar centres sense saber quina serà la llengua base que s’hi aplicarà, perquè només podrà ser determinada quan finalitze el procés d’admissió. A més, la llengua base es fixarà atenent l’elecció feta per altres famílies, fins i tot per les que no acaben matriculant els seus fills en els centres”, insisteix Compromís, cosa fins a la data insòlita. “El procés d’elecció és la matriculació”, recalca Fullana, que el qualifica de “referèndum il·legal”.

Així mateix, veuen una possible inconstitucionalitat en les zones de predomini castellà: en l’“eliminació del dret dels alumnes de la zona de predomini lingüístic castellà a aprendre en valencià”, atés que la llei estableix que en aquestes zones –les comarques del sud d’Alacant– és el castellà la llengua base.

Sobre la possibilitat de triar la llengua en els exàmens, l’informe és categòric: “La utilització de les llengües en exàmens mitjançant la seua elecció pels alumnes vulnera l’article 3 de la Constitució, perquè atempta contra l’objectiu d’adquisició de coneixements que van vinculats a la llengua oficial en què es vehicula una assignatura. Vulnera també els articles 12 i 91 de la LOE, perquè margina el professorat en l’avaluació dels exàmens, que està indissolublement unida a l’adquisició de competències curriculars lingüístiques”, sosté. Considera també que hi ha llacunes legals en la supressió del requisit lingüístic per al professorat i que fomenta únicament “el que vehicula en llengua estrangera”

La coalició subratlla que la norma “impedirà que la gran majoria dels alumnes adquirisquen un ple domini de valencià” i que la llei “no justifica per què s’ha de fer una adequació lingüística individual”. Així mateix, considera que la consulta i el període de matriculació seran caòtics atés el seu plantejament: “No hi haurà ni una sola família valenciana de les 800.000 que sàpien on han matriculat el seu fill independentment de la llengua que hagen triat”, perquè participaran en una consulta i “després se’ls dirà quin és el seu centre”, insisteix el diputat, que subratlla que “és il·legal, perquè la llei diu clarament que han de conéixer el projecte lingüístic i educatiu del centre abans del període d’admissió”.