Els partits valencians veuen la derrota de l’independentisme com una oportunitat per a la reforma del finançament

Tots els partits valencians tenen alguna cosa a celebrar sobre el resultat de les eleccions catalanes. Pocs comicis autonòmics condicionen tant l’agenda del país com els de Catalunya o el País Basc, dues campanyes que són un termòmetre de la situació en l’Estat i d’avantsala per a les eleccions al Parlament Europeu, l’última cita d’enguany, que serà el 9 de juny. Els socialdemòcrates aguanten el desgast que puga causar el Govern i milloren els seus resultats, els seus aliats a l’esquerra sí que pateixen el desgast, els partits d’ultradreta es diversifiquen i, tot i això, obtenen representació, i els autoproclamats liberals, marca blanca de la dreta, desapareixen.

Precisament és l’agenda catalana la que ha marcat bona part de l’agenda nacional, entelant altres reivindicacions de nacionalitats històriques. Ara, amb la derrota del bloc independentista a Catalunya aquest 12 de maig, els partits valencians creuen que tenen més marge de maniobra. O almenys, que les seues reivindicacions siguen escoltades.

Amb el PSC de Salvador Illa encapçalant les negociacions per a una investidura i la mà donada a Esquerra Republicana de Catalunya –a falta de veure si recull el guant–-, els partits de l’esquerra del parlament valencià creuen que és bon moment per a plantejar la reforma del sistema de finançament, avançar en la condonació del deute –que va pactar el PSOE amb ERC en el Congrés– o l’equiparació en inversions a la resta dels territoris.

Els socialistes valencians celebren que la victòria de Salvador Illa “demostra que, davant la política del soroll, de l’odi, de la crispació, s’imposa la política del diàleg, de la negociació i de l’acord” iniciada el 2017 amb els primers acords per a la moció de censura, que va donar a Pedro Sánchez la presidència del Govern. El portaveu del PSPV, José Muñoz, ha considerat que el triomf de l’exministre suposa l’“oportunitat històrica d’obrir una nova etapa” en què Illa parlarà dels “problemes reals de Catalunya, amb tot això com té de positiu per al conjunt d’Espanya”, un “aliat” amb “interessos comuns”. El socialista ha recordat que els executius catalans s’havien abstingut de participar en el Consell de Política Fiscal i Financera i altres òrgans de debat per a qüestions clau en l’Estat, que ara, vaticina, reprendran, sempre que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, “també estiga en la senda del diàleg i no de la confrontació”.

En la mateixa línia s’ha manifestat el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, que creu que “en la mesura en què puga haver-hi acords que impliquen reformar també el sistema de finançament de Catalunya, això pot afavorir que s’encete ja una vegada per totes el meló del sistema de finançament autonòmic”, en al·lusió a les negociacions per a formar un nou Govern. El portaveu valencianista ha recordat “la defunció d’un artefacte que es deia Ciutadans i que ha sigut capaç en huit anys de guanyar les eleccions i desaparéixer” i creu que el PP, que ha millorat el seu resultat, però no arriba als valors previs al procés, simplement ha “arreplegat aquests vots”. L’entrada d’una altra formació d’extrema dreta en el Parlament, Aliança Catalana, és una mala notícia per a totes dues formacions.

Els populars valencians també estan de celebració. És la primera vegada que el nacionalisme català no té majoria en el Parlament, cosa que per al PP valencià significa que “l’Espanya constitucionalista ha demostrat que també és majoria a Catalunya”, segons trasllada el partit. Els populars consideren que els 12 escons que han guanyat (amb un 11% del vot total) es deuen a l’estratègia d’Alberto Núñez Feijóo, la formació del qual queda per davant de Vox. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha expressat dilluns la seua predisposició a buscar “punts de trobada” i “diàleg” amb Catalunya, que és el principal soci comercial de la Comunitat Valenciana –“i els bons clients cal cuidar-los”, ha afegit–. Fins hui, les relacions entre la Generalitat Valenciana, del PP, i la de Catalunya, d’ERC, estaven en suspens, al contrari del que passava amb l’executiu del Pacte del Botànic, liderat pels socialistes valencians de Ximo Puig. El canvi de signe podria fer que el PP moguera fitxa.

Per part seua, Vox considera que ha consolidat la seua marca a Catalunya i es congratula de la baixada de l’independentisme. El seu portaveu, José María Llanos, ha destacat: “La pujada del Partit Popular i la consolidació del vot de Vox, que ha incrementat el percentatge, encara que no hem aconseguit augmentar els escons”.