Els partits del Pacte del Botànic, PSPV, Compromís i Unides Podem, acceleren en els últims dies de l’any dos de les seues normes clau i de les més polèmiques. Si dimarts el Consell presentava el Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (Patsecova) després de sis anys en discussió, dimecres els grups parlamentaris registraven la proposició de Llei d’economia circular, després de tres ajornaments per diferències internes.
La llei que regula el reciclatge i la reutilització d’envasos, que busca reduir l’impacte mediambiental del consum, en línia amb les normatives europees, va quedar pendent la legislatura passada per l’avançament electoral i disputes pel sistema SDDR –depòsit, devolució i retorn d’envasos–. La patronal valenciana i les grans superfícies es van mostrar contràries a aquest sistema que incrementa el preu dels productes envasats i després torna l’equivalent a la persona que els deposita; un incentiu a la reutilització d’envasos que en aquesta norma tindrà caràcter voluntari, si el Govern central no indica el contrari. En compte d’això, el document presentat pel PSPV, Compromís i Unides Podem estableix com a obligatori l’SDR, que no incrementa el preu de l’envàs, però ofereix incentius econòmics per al depòsit. En aquest cas, estarà limitat a envasos no reutilitzables de menys de 3 litres de capacitat i almenys per als plàstics, amb idea de millorar-ne la traçabilitat i reduir l’“opacitat” en el tractament.
En el marc de la reutilització, la norma obliga els supermercats a incloure entre les seues referències productes amb envasos retornables, que el consumidor podrà tornar en la superfície comercial. Les referències mínimes obligatòries variaran en funció de la grandària del comerç i el sistema busca adaptar una pràctica estesa en hostaleria. En els establiments de restauració s’introdueix el deure de garantir el dret del ciutadà a rebre aigua potable d’aixeta sense cap cost, si en demana. La norma també impedeix la fabricació de béns a la Comunitat Valenciana amb obsolescència programada, siga en el vessant tècnic, de programació o de disseny.
El projecte legislatiu també va provocar algun desacord amb l’executiu autonòmic, que va traslladar als parlamentaris el seu malestar i va demanar revisar la norma abans de presentar-la –això va retardar l’última presentació quasi un mes– i, segons va indicar la vicepresidenta i portaveu, Mónica Oltra, l’executiu hauria preferit desplegar-la, malgrat que la Conselleria de Transició Ecològica participara del procés. La urgència dels terminis que dicta la Unió Europea per a àmbits com la recollida selectiva de recursos feia necessari tramitar la norma directament des del parlament, un procés més àgil.
La recollida selectiva de residus serà obligatòria en els municipis i els grups parlamentaris preveuen obtindre amb alguns projectes finançament europeu per a aquestes línies. En aquest sentit, la proposició aborda l’objectiu de millorar dràsticament la recollida selectiva de la matèria orgànica amb la finalitat d’elaborar un “compost de qualitat que es torne a la terra”, i per això inclou la recollida selectiva de bioresidus obligatòria per a tots els municipis de la Comunitat Valenciana, mitjançant la combinació de diversos sistemes de recollida selectiva de residus orgànics domèstics i comercials –porta a porta, contenidors informatitzats, recollida selectiva itinerant i altres sistemes amb TIC a escala municipal– en funció de la població i l’estacionalitat.
En la presentació de la norma han participat els portaveus del PSPV-PSOE, Paco Gil, de Compromís, Graciela Ferrer, i d’Unides Podem, Beatriu Gascó, acompanyats per la secretària autonòmica de Medi Ambient, Paula Tuzón, i el seu director general, Joan Piquer. Els portaveus van destacar que, a més de complir les directrius europees, la idea de la norma és “convertir els residus en recursos”.