Les fugaces senyories

Francesc Colomer va ser el president a les Corts més breu de la història de la cambra. Va ser elegit l’11 de juny i va dimitir de la Presidència el 30 del mateix mes, en certa manera víctima de les negociacions del Pacte del Botànic, encara que era vox populi que la seua destinació no era la Presidència del parlament valencià. Uns pocs dies després, Colomer va ser nomenat secretari autonòmic de Turisme i va passar a formar part del Consell, i va deixar també l’escó en les Corts que havia ocupat un mes abans.

El cas de Colomer és especialment cridaner, ja que es tracta de la Presidència d’un parlament autonòmic. No obstant això, en l’últim any, fins tretze parlamentaris, tant autonòmics com en el Congrés i el Senat, han abandonat l’escó. Diverses són les causes del seu pas tan ‘fugaç’ per les distintes administracions: Els uns van canviar de càrrec i d’institució, uns altres van quedar descavalcats pel canvi d’escenari entre el 20D i el 26J, i també n’hi ha hagut que han estat víctimes dels jocs polítics interns dels seus propis partits.

També en el PSPV, encara que pràcticament un any més tard, la diputada María Such abandonarà el seu escó en el Congrés per dirigir l’Institut Valencià de les Dones i per a la Igualtat de Gènere. La fins ara diputada més jove del Congrés va ser elegida el 20D i revalidada el 26J, en ambdues ocasions com a número 3 per València, i ara es farà càrrec d’aquesta institució després dels canvis en el segon escaló del Consell.

Desbandada en el PP en les Corts

Els casos més cridaners es van produir en el grup del Partit Popular en les Corts Valencianes. Van desaparéixer de la cambra el número u, el dos i el tres per València i el quatre per Alacant, uns escons que corresponien a Alberto Fabra, Rita Barberá, Juan Carlos Moragues i César Sánchez, respectivament. L’expresident de la Generalitat va deixar les Corts un parell de setmanes després de la presa de possessió de la seua acta de diputat autonòmic per ocupar un seient en el Senat com a representant del parlament valencià, igual que l’exalcaldessa de València, Rita Barberá. Ambdós van perdre la seua posició de líders –del Consell i de l’Ajuntament– arran dels resultats tan roïns en les eleccions locals i autonòmiques del 24M. Moragues va ser designat delegat de Govern a València i César Sánchez va tornar a Alacant per presidir la Diputació provincial.

Ciutadans també ha viscut el seu particular canvi de butaques en aquesta legislatura. La seua exportaveu en les Corts i exlíder del partit a la Comunitat Valenciana, Carolina Punset, se’n va anar a Brussel·les per ocupar l’escó de Juan Carlos Girauta en el Parlament Europeu després d’una crisi de lideratge. El pols va culminar amb una partició salomònica en el partit: el sector més progressista i pròxim a Punset va assumir les tasques parlamentàries, mentre que el nucli més inclinat a la dreta va acaparar el control del partit.

També en la cambra autonòmica, Maria José Mira va passar de ser diputada del PSPV a ocupar la secretaria autonòmica d’Economia i, un any de diferències amb el conseller Rafa Climent després, ha passat a ocupar el càrrec equivalent en la cartera d’Hisenda.

Parlamentaris nacionals que han perdut l’acta

L’entrada d’Esquerra Unida (EUPV) en la candidatura de confluència de Podem i Compromís per a les eleccions generals es va cobrar una víctima en les llistes. Ricardo Sixto (EUPV) va ocupar el lloc de Txema Guigarro en la candidatura de la coalició per València, que va passar a la llista per Alacant en compte de Rubén Martínez, que va quedar fora del Congrés a penes sis mesos després d’haver estat elegit. En el Senat, la confluència també va experimentar variacions entre els seus membres. La Cambra Alta va perdre Dolors Pérez (Compromís), que va ser rellevada per Ferran Martínez (Podem) com a senador per València.

Del PSOE van caure a Madrid en el pas del desembre al juny Encarna Llinares (senadora electa per Alacant el 20D), Herick Campos (número 3 al Congrés també per la circumscripció d’Alacant) i Josep Lluís Grau (senador per Castelló després del 20D, que tampoc va eixir elegit).