“Malcriar” un animal, matar-lo, vendre’l i no menjar-se’l i tirar-lo al fem és “un insult a la vida”. Que Europa tire al fem el 20% dels aliments mentre 828 milions de persones passen fam, un problema moral. Aquestes cites van obrir les jornades de desaprofitament alimentari del Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible (Cemas), una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de València i Nacions Unides, en què desenes d’experts van abordar l’impacte del desaprofitament. Les implicacions són diverses: socials, econòmiques, ambientals, i requereixen una resposta col·lectiva, un canvi de paradigma.
Quantificar el desaprofitament i allò que genera és una qüestió complexa. Des del 2020, l’executiu autonòmic treballa en un projecte que aplica tecnologies derivades de les dades massives per saber com, quant, on i per què es tira el menjar. El programa ‘Bon profit’, a càrrec de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, busca tancar aquests càlculs, trobar les bretxes per les quals es genera el desaprofitament a la Comunitat Valenciana, en quines fases del procés productiu, quin tipus d’aliments i per què.
Segons el document del programa, gairebé el 42% de les fruites i hortalisses a Espanya no arriben a consumir-se, dues categories que a més resulten fonamentals en l’estructura agrària valenciana. Segons l’anàlisi prèvia, s’ha determinat que en tot el territori valencià hi ha més de 32.300 empreses amb potencial de generació de desaprofitament alimentari, de les quals un 61% pertanyen al sector de la restauració i consum fora de la llar, un 27% al sector de la distribució, el 6% al de la producció i el 5,4% al de la manufactura. Per activitats econòmiques en la cadena agroalimentària, és el comerç a l’engròs de fruites i verdures el que més desaprofitament concentra, amb un 42% del total, seguit del de la carn i derivats, amb un 25%, segons l’informe de quantificació del desaprofitament que acompanya el projecte, datat el març del 2022.
El projecte busca mecanismes de coordinació amb les administracions públiques i els agents de la cadena per minimitzar aquestes pèrdues, advoca per l’autoregulació i els plans voluntaris i les xarxes de col·laboració. L’Administració treballa amb restaurants, centres escolars i les entitats encarregades de la gestió dels residus per donar eixida als aliments, a més d’impulsar campanyes de conscienciació. “Qualsevol desaprofitament alimentari és símptoma d’un funcionament ineficient de la cadena productiva i comercial”, recalca el programa. La clau, apunten els experts, és relativament senzilla de memoritzar: produir menys, consumir el just, actuar racionalment.
El 20% dels aliments del menú escolar es malgasten
El 2020 es va dur a terme una experiència pilot en 7 centres educatius per quantificar el desaprofitament en els menjadors escolars. Durant el curs es va estimar que gairebé un 20% dels aliments, uns 100 grams diaris per comensal de mitjana, acabaven en el contenidor.
L’estudi va incorporar la perspectiva de la collita per avaluar el desaprofitament en origen i va trobar que, a escala autonòmica, el cultiu de caqui va ser el més perjudicat. Es mesurava, 5.980 quilos de caqui per hectàrea queden en el terreny en un any agroclimàtic normal; un 11% del volum de collita potencial, segons les dades de la conselleria.