La Comunitat Valenciana necessitaria prop de 30.000 habitatges per a satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Un estudi de la vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana posa xifres a les necessitats residencials dels cinc milions de persones que viuen en el territori autonòmic i estima que prop del 80% resideixen en zones d’accés difícil a l’habitatge.
El departament que dirigeix Rubén Martínez Dalmau considera que hi ha “necessitats d’habitatge urgent” en 242 municipis, prop de la meitat de la Comunitat Valenciana, i, encara que les mancances es concentren en les àrees amb més població, com les grans urbs i les capitals de província, posa èmfasi especial en les necessitats d’habitatge en zones d’interior i en la dificultat d’accés dels joves a la seua primera llar.
Les conclusions s’extrauen de l’estudi de les denominades Àrees de Necessitats d’Habitatge (Anha), una de les previsions del decret que amplia el dret de tanteig i retracte en l’Administració autonòmica, que inclou la creació d’un catàleg de necessitats d’habitatge. L’ordre de les Anha estableix que es delimiten “d’acord amb un índex de referència calculat a partir de la relació que hi ha entre la demanda i l’oferta d’habitatge públic en cadascun dels municipis en què hi ha disponibilitat d’habitatge i/o demandants ponderat per la concurrència en el municipi de determinades circumstàncies socials o físiques”. La finalitat de la creació de les àrees és crear un índex que quantifique la necessitat no satisfeta d’habitatge públic per llar i municipi per orientar les polítiques públiques, tant les que busquen garantir l’accés a un dret constitucional com les que busquen pal·liar la despoblació. La inclusió del municipi en l’índex li donarà prioritat per a poder adquirir habitatge públic mitjançant compra, fent ús del dret de tanteig i retracte.
Segons Dalmau, les xifres, que considera alarmants, són un imperatiu per a “revertir les privatitzacions fetes al parc públic d’habitatge pels governs que han precedit al Govern del Pacte del Botànic, i la privació consegüent del dret a l’habitatge dels valencians i valencianes”. El vicepresident segon creu que s’ha de “desvincular el factor econòmic i passar a un dret social. Si no ho fem ara, la balança continuarà desequilibrant-se en detriment de les persones més vulnerables”, ha indicat.
Per a la creació dels índexs es dividiran els habitatges disponibles entre els demandants per municipi i es tindrà en compte el nombre de llars totals en cada terme municipal. Com a variables s’introdueixen si hi ha un mercat de lloguer tensionat –preu de lloguer alt– i la vulnerabilitat d’uns certs espais, a més d’aspectes com el risc d’inundacions o de sismes per municipis, com passarà al Baix Segura per les conseqüències de les tempestes passades. “L’ordre que defineix les Àrees amb Necessitat d’Habitatge és una de les més avançades de l’Estat, ja que incorpora criteris que van més enllà de l’estrictament social”, expressa el vicepresident segon del Consell.
La construcció, compra i rehabilitació d’habitatge públic és un dels eixos del Pacte del Botànic II i de l’estratègia de recuperació de la Generalitat Valenciana. L’executiu autonòmic planteja construir 2.400 habitatges amb fons europeus, prepara un pla de rehabilitació de barris i entorns urbans amb els municipis i els fons Next Generation EU i ultima un decret per a mobilitzar l’habitatge buit de grans tenidors, que acaparen prop de 20.000 habitatges.