La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

El Govern reclama 3,2 milions a la C. Valenciana, Andalusia i les Canàries per a pagar la multa de la UE per contaminació d’aigües

El Govern d’Espanya ha enviat una carta de constrenyiment a la Comunitat Valenciana, Andalusia i les Canàries perquè paguen la seua part de responsabilitat en la denúncia interposada el mes de juliol passat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea per ’haver comprovat que 17 municipis espanyols amb més de 15.000 habitants no disposaven de sistemes col·lectors ni de tractament de les aigües residuals urbanes.

El muntant total de la sanció és de 12 milions d’euros, que ja ha avançat l’Estat. Ara, constreny altres administracions perquè abonen la seua part derivada de la infracció: 8,6 milions els pagarà el Ministeri de Transició Ecològica; 1.998.000 euros la comunitat andalusa; 502.000 euros la Comunitat Valenciana i poc més de 720.000 les Canàries. El pagament es correspon al nombre de plantes afectades per la contaminació de les aigües residuals.

A més, i pel retard en l’assumpció de responsabilitats, el Regne d’Espanya haurà d’abonar 11 milions d’euros més de multa coercitiva cada sis mesos, encara que el Govern ha pactat amb la Comissió Europea reduir aqueixa quantitat segons vaja solucionat els problemes en les depuradores deficitàries, almenys fins al 2022, segons va contar eldiario.es.

En cas de no pagar de manera urgent –tenen 15 dies per a al·legar–, el Govern avisa les autonomies que “la compensació, deducció o retenció es durà a terme amb càrrec als recursos o fluxos satisfets per l’Estat en el finançament autonòmic o a les transferències, subvencions i altres assignacions de caràcter finalista previstes en la Llei de pressupostos generals de l’Estat o en mecanismes extrapressupostaris”.

La primera sentència del 2011, que finalment va ser definitiva el mes de juliol passat, va concloure llavors que Espanya havia incomplit les obligacions de la directiva sobre el tractament d’aigües residuals, per no dur a terme ni la recollida ni el tractament de les aigües residuals urbanes amb més de 15.000 habitants.

L’expedient europeu es referia a 17 aglomeracions urbanes de les quals huit ja estan en marxa. De la resta, segons va explicar el Govern, “cinc entraran en funcionament al llarg del 2018 o, com a màxim, en el primer trimestre de 2019”: Alhaurín el Grande, Coín, Isla Cristina, Nerja, (Andalusia), Gijón Este (Astúries). No obstant això, les de Matalacañas (Huelva) i la del Valle de Güímar (Tenerife) ja se n’aniran fins al 2020, segons les mateixes fonts.

Els jutges van reconéixer “els esforços significatius” d’Espanya per a reduir el nombre de municipis no dotats de sistemes col·lectors –va passar de 43 a 17– i de tractament d’aqueixes aigües, però van considerar com a “circumstància agreujant” el caràcter prolongat de la infracció comesa.

Durant el litigi Espanya va argumentar que ja estan també en regla Estepona (San Pedro de Alcántara), Valle de Güímar, Nordeste (Valle Guerra), Aguiño-Carreira-Ribeira, Vigo, Santiago de Compostel·la, Benicarló –en la imatge–, Peníscola i Teulada-Moraira.

Per tot això, els jutges van considerar “pertinent” imposar a Espanya una multa coercitiva i una suma a tant alçat.

Sobre la primera sanció de 12 milions, els jutges van justificar la seua aplicació pel nombre de municipis afectats i els molts procediments per incompliment contra Espanya i van opinar que és una mesura “dissuasiva” que evitarà que es repetisquen infraccions similars en el futur.