Jorge Rodríguez, un jove alcalde amb ambició que no va poder derrotar Ábalos
Ha format part d’un grup de joves alcaldes que venien a representar les opcions de renovació dels socialistes valencians. Nascut el 1979, Jorge Rodríguez és alcalde d’Ontinyent des del 2011. En un context de reculada general del PSPV-PSOE en les eleccions, va consolidar i va augmentar els seus suports en aconseguir una majoria molt absoluta en els últims comicis locals del 2015, la qual cosa, sumada al seu acostament al líder socialista valencià i president de la Generalitat, Ximo Puig, el va portar a la Presidència de la Diputació de València, al capdavant de l’un pacte de govern amb Compromís, València en Comú i Esquerra Unida.
Amb estudis de Medicina, que va abandonar per a llicenciar-se més tard en Ciències Polítiques, Rodríguez va optar per Puig en el congrés d’Alacant del 2012 en què aquest últim va derrotar Jorge Alarte i es va convertir en secretari general del PSPV-PSOE. La seua aproximació, no obstant això, no va acabar de convertir-lo en un home de la total confiança de Puig. Així va quedar en evidència en l’últim congrés del PSPV-PSOE celebrat a Elx el 2017, del qual el president de la Diputació va intentar eixir com a número dos del partit i va haver de conformar-se de ser secretari de Comunicació i portaveu.
Alineat amb Puig en el pols intern que va derrocar Pedro Sánchez com a secretari general, es va oposar al seu retorn, una actitud que va col·locar el líder valencià en una situació delicada després de l’aclaparadora victòria de Sánchez. Posteriorment, tampoc va assolir el seu objectiu de convertir-se en secretari general de la província de València. Rodríguez va especular de presentar la seua candidatura per a succeir a José Luis Ábalos com a dirigent provincial, una vegada que el primer va ocupar la Secretaria d’Organització del PSOE en la nova executiva de l’actual president del Govern. Però va renunciar finalment a intentar-ho i va deixar el camp lliure al fet que es convertira en secretària provincial Mercedes Caballero, persona de la confiança total d’Ábalos.
De tarannà amable i assossegat, Rodríguez va captivar l’electorat de la seua ciutat i tothom el col·locava entre els eventuals aspirants a succeir a Ximo Puig al capdavant dels socialistes valencians. La seua carrera ha topat brutalment amb el fantasma de la corrupció que nia en l’antiga empresa pública Imelsa i que va optar per no tancar i només canviar de nom –ara es denomina Divalterra– en arribar a la presidència de la corporació provincial. És la mateixa empresa pública que va costar el càrrec a Alfonso Rus, del PP, i que va donar lloc gràcies als enregistraments de Marcos Benavent, el “ionqui dels diners”, a la investigació del cas Taula. Els foscos moviments de càrrecs en Divalterra en aqueixa etapa de transició investigats per un jutjat han donat a Jorge Rodríguez un disgust l’endemà de complir 39 anys, quan ha sigut detingut amb alguns col·laboradors.
