La desafecció política a Espanya és també una qüestió generacional. Als joves valencians els interessen els temes que tenen a veure amb l’activitat política, però no mostren massa interés a participar-hi, ni amb el vot ni amb la pertinença a partits i associacions. Sis de cada 10 joves menors de 30 anys declaren que tenen poc o gens d’interés per la política i un terç la primera idea que hi relacionen és negativa: corrupció, frau, mala gestió, “fan el que volen” i “són tots iguals” o directament assenyalen el cansament del discurs.
No obstant això, els temes que més preocupen la població jove valenciana tenen vinculació amb la política: educació, accés al mercat de treball, desigualtats –des de les econòmiques fins a les de gènere, incloent-hi les migracions–-, canvi climàtic, habitatge i seguretat, segons recull l’Observatori Valencià de la Joventut, presentat dimecres per la consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives i vicepresidenta del Govern valencià, Mónica Oltra.
Analitzar la joventut des d’un punt de vista sociològic sol resultar complex per les diferències d’edat, però, en línies generals, es percep més grau de tolerància, implicació o inquietuds polítiques i preocupació especial pel canvi climàtic, amb les dades recaptades per més de 1.200 enquestes. Generen debat, per exemple, les qüestions que tenen a veure amb l’augment d’impostos, amb una divisió pròxima al 50% en l’augment per a millorar serveis públics o gravar les emissions contaminants. “La desafecció dels joves cap a la política té a veure amb la falta d’atenció dels polítics cap a les necessitats de la ciutadania en general i dels joves en particular. I a la percepció d’una menor participació de la ciutadania en la presa de decisions polítiques del que hauria de ser”, expressa l’estudi.
Entre les qüestions més preocupants, per al 90% és l’accés al treball, seguit per l’educació (87%), la seguretat (86%), les desigualtats entre homes i dones (85%) i el canvi climàtic (74%). La violència de gènere és una qüestió rellevant per al 84% dels enquestats, que es mostren en contra de les discriminacions directes: el 90% estan en desacord amb la discriminació laboral entre homes i dones i un 85% creuen que s’ha de sancionar les empreses que discriminen salarialment o en termes de promoció les dones quan tenen fills.
L’Observatori analitza els gustos, les pràctiques i les inquietuds de la joventut valenciana amb la idea de millorar l’orientació de les polítiques públiques i tindre en compte els joves en l’espai de presa de decisions, encara “adultocentrista”. Segons expressava Oltra, els resultats d’aquest treball “revelen dades importants que ens han de servir a les administracions públiques per a desenvolupar les polítiques amb la joventut, fent-los protagonistes d’aquestes”. Entre aquests, ha destacat l’“angoixa” de gran part de la població jove per “la impossibilitat de poder emprendre un projecte de vida independent a causa de les dificultats sobre l’accés al treball i la precarietat laboral o l’accés a un habitatge”; unes xifres que s’uneixen a l’augment de problemes relacionats amb la salut mental que han detallat altres estudis durant la pandèmia amb el mateix grup de població. L’estudi l’ha dut a terme l’Institut Valencià de la Joventut (Ivaj) en col·laboració amb el Injuve, dos organismes de participació juvenil adscrits a la Generalitat Valenciana i al Govern espanyol, i les entrevistes es van fer durant l’estiu, per la qual cosa no tenen en compte els efectes de la segona onada –i d’ara en avant– de la pandèmia.
Amb l’observatori es busca impulsar la investigació i l’estudi sobre la realitat juvenil i, sobretot, disposar de la informació rellevant per al disseny i el desenvolupament de les polítiques de joventut, a través de l’Estratègia de Joventut, així com col·laborar en la creació, la gestió i la difusió d’estudis sobre joventut rellevants per avançar en les demandes juvenils.