La línia 1 de Metrovalència no era segura. El govern del PP va ordir una trama per ocultar la veritat i no va tractar amb dignitat les víctimes, i la televisió pública valenciana va tapar i va manipular la informació sobre el sinistre. Després de l’anàlisi de centenars de documents, 150 hores d’audiència, la compareixença de 73 persones i 20 sessions de treball, la comissió d’investigació de l’accident del metro a València, que va causar 43 morts i 47 ferits el juliol del 2006, ja té conclusions i responsables polítics de la tragèdia, entre els quals, Francisco Camps i Juan Cotino.
El dictamen l’han presentat aquest divendres tots els partits del parlament valencià, llevat del PP, que ha anunciat el seu vot discrepant. PSPV-PSOE, Compromís, Ciutadans i Podem, que han treballat braç a braç en la comissió, han elaborat l’informe. Aquest, de més de 300 pàgines, presenta 44 conclusions demolidores contra la gestió que el PP –llavors en el Govern de la Generalitat– va fer en l’empresa pública propietària del metro i després en el tractament envers les víctimes.
D’entrada, s’estableix que “l’accident del 3 de juliol de 2006 era previsible i evitable. El túnel de la línia 1 no era segur”. Sempre segons el dictamen, “les causes de l’accident van ser múltiples i totes van tenir l’origen en la falta d’inversió i mala gestió de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), especialment en matèria de seguretat en la circulació”.
Després d’escoltar el testimoni de diversos tècnics, tots els diputats, excepte els del PP, critiquen les infraestructures on va ocórrer el sinistre. Per exemple, hi havia una “instal·lació incompleta del sistema de frenada FAP” i “va faltar la instal·lació de balises i/o reprogramació de les balises en el punt de l’accident, al límit de velocitat establit en el tram”.
A més, “el manteniment deficitari de la via fèrria en el punt de l’accident va determinar que es reduïra progressivament la velocitat de la revolta on es va produir l’accident, mitjançant la col·locació de senyals fixes que no van anar acompanyades de la col·locació de sistema tecnològic adequat (balises) per a garantir la seguretat”.
En general, les conclusions se centren en la inversió nul·la en el metro, la qual cosa es “reflecteix en l’obsolescència de les UTA 3700 i 3600 [els trens] que cobrien el trajecte per la línia 1 i que, a pesar del desgast, l’escassetat de material rodador i les múltiples avaries que presentaven, no es van renovar”. Tot això, en un moment en què el PP apostava pels grans fastos: Copa de l’Amèrica, Aeroport de Castelló o el parc temàtic Mundo Ilusión.
La responsabilitat política del PP
El govern del PP és durament criticat en l’informe de la comissió. En primer lloc, pel seu tracte a les víctimes, ignorades i menyspreades. “Al llarg d’aquests 10 anys hi ha hagut un menyspreu a l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) per haver qüestionat la veritat oficial”. No sols això. “El Govern del Partit Popular no va atendre les demandes de les víctimes i dels familiars que sol·licitaven una nova investigació (...) i ser rebuts pel president de la Generalitat”.
A més, “la Generalitat va actuar amb urgència no justificada amb la finalitat de no eclipsar la visita del papa i fonamentalment per no assumir responsabilitats polítiques. La visita del papa Benet XVI a València estava prevista per als dies 8 i 9 de juliol [cinc dies després de l’accident]. El decorat va ser el Palau de les Arts i l’Hemisfèric, on es van instal·lar grans pantalles de televisió per garantir la visibilitat del pontífex, atenció que no va tenir l’accident del metro”.
Manipulació informativa
En paraules dels portaveus de la comissió, el PP va ordir una “trama per a ocultar la veritat” en què Ràdio Televisió Valenciana, l’ara tancada Canal 9, hi va tenir un paper clau. “La informació donada per Televisió Valenciana es va sotmetre als interessos polítics i partidistes del PP”, ja que “hi havia una estratègia comunicativa orquestrada dels directius de TVV amb la Presidència de la Generalitat per al tractament informatiu de l’accident”.
En conseqüència, la cobertura informativa va ser nefasta. Canal 9 “va oferir informació esbiaixada i no contrastada amb altres fonts, incomplint, doncs, el deure d’informació dels mitjans públics valencians, vulnerant el dret de la ciutadania valenciana a rebre informació veraç i objectiva”.
De l’accident i la gestió posterior hi ha diversos responsables polítics, el principal, Francisco Camps, expresident de la Generalitat, per “les decisions del Consell sobre l’accident i del menyspreu continuat a l’Associació de les Víctimes del Metro 3 Juliol”, amb qui, a pesar de nombroses peticions i fins 100 concentracions, no es va reunir mai.