“Qualsevol persona que estiga en el procés final de la vida té dret a rebutjar les intervencions proposades, després d’un procés d’informació i decisió, a pesar que això puga suposar un risc per a la seua vida, i també a sol·licitar la interrupció dels tractaments una vegada ja instaurats.”
Això diu part de l’article 10 de l’esborrany de l’avantprojecte de llei de la Generalitat Valenciana de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida.
Tal com ha explicat en diferents compareixences la consellera de Sanitat, Carmen Montón, es tracta de fer “una reflexió serena i democràtica sobre el procés final de la vida, que es basa a avançar en les cures pal·liatives a fi de protegir la dignitat de la vida de les persones fins a la mort”.
Aquest esborrany, que està en fase d’exposició pública i que el Consell podria aprovar al final de juny, recull també en l’article 22 que “el personal mèdic responsable de l’assistència a la persona en el procés final de la vida té el deure d’evitar l’obstinació terapèutica que tindria lloc quan es mantenen o s’incrementen els tractaments, sense possibilitats de curació, millora o recuperació”.
A més, el text recull també el dret del pacient a triar el lloc en què vol passar els últims moments de vida. En concret, tal com estableix l’article 13, la persona que estiga en aquesta situació tindrà dret a rebre “cures pal·liatives integrals de qualitat siga en un hospital, una residència, una institució social o en domicilis, sempre que la situació ho permeta”.
Així, en el cas dels hospitals o les residències, en l’article 30 garanteix habitacions individuals en centres públics i privats perquè els pacients passen en condicions dignes els últims dies de vida: “Les institucions i els centres sanitaris i socials garantiran a la persona en situació d’últims dies una habitació d’ús individual, amb el nivell de confort i intimitat que requerisca tant ella com el seu acompanyant; així mateix, podrà estar acompanyada permanentment per una persona pròxima d’acord amb les seues preferències”.
La normativa té en compte també les distintes creences religioses dels pacients. Així, segons l’article 24, “tot el personal sanitari implicat en l’atenció de les persones en el procés d’atenció al final de la vida té l’obligació de respectar els seus valors, creences i preferències en la presa de decisions clíniques, i ha d’abstenir-se d’imposar criteris d’actuació basats en les seues pròpies creences i conviccions personals, morals, religioses o filosòfiques”.
En definitiva, tal com han explicat fonts de Sanitat, la normativa pretén garantir uns drets als pacients i també una sèrie de drets i obligacions al personal sanitari i a les institucions que suposen un avanç important en aquesta matèria“.
I és que, tal com va informar eldiariocv.es, segons l’últim informe sobre la situació de les cures pal·liatives a Espanya elaborat per l’Associació Espanyola contra el Càncer i per la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, la Comunitat Valenciana és la segona d’Espanya per la cua quant a nombre de recursos per habitant.
Aquesta llei, que, entre altres coses, garanteix l’ús d’habitacions individuals en centres sanitaris, l’acompanyament i la possibilitat de passar els últims moments de vida en el domicili propi, ajudarà a pal·liar aquesta situació.