Va canviar el nom, va canviar el partit, però no van canviar els costums. Divalterra, l’antiga Imelsa, sembla una empresa pública maleïda. El ionqui dels diners, alts càrrecs comptant bitllets en un cotxe, treballadors zombis, multitud de registres policials, gintònics que intenten colar-se com a despesa... Un focus de clientelisme que va posar en perill la seua pròpia existència. Per a netejar la imatge d’Imelsa, tot i que es considerava deixar sense vida l’entitat, es va formar un equip d’afins al president de la Diputació de València. La nit d’aquest dimecres han dormit tots al calabós.
El Jutjat d’Instrucció número 9 de València ha coordinat dimecres una operació contra la corrupció que s’ha saldat amb la detenció de Jorge Rodríguez, dos assessors i tres alts càrrecs de l’empresa dedicada al desenvolupament socioeconòmic dels municipis de la província. La investigació parteix de la Fiscalia Anticorrupció, a la qual es van sumar després denúncies del PP i Ciutadans per les contractacions d’alts càrrecs afins al PSPV i Compromís. Des del 2016 hi havia informes que alertaven d’irregularitats en la contractació.
Encara que oficialment els delictes de què se’ls acusa són malversació i prevaricació, des de l’executiu autonòmic i altes esferes dels socialistes valencians es considera que el desplegament és massa exagerat per a investigar una desena de contractes. “Pinta malament”, es repeteix en diferents corredors.
És cert que en les corporacions provincials han caigut altres peixos, però l’alcalde d’Ontinyent és el primer president en actiu a ser detingut. Número dos del PSPV en el nivell orgànic, un home que va arrossegar majories en les eleccions municipals, a les 10 del matí romania retingut en el seu domicili mentre es practicaven els registres. Al seu torn, s’inspeccionava l’Ajuntament d’Ontinyent, del qual és alcalde. Amb ànim de netejar l’empresa pública dels escàndols del PP, li va canviar el nom, la imatge corporativa i va plantejar que la Diputació es personara en la causa d’Imelsa com a acusació particular de la pròpia empresa pública. Rodríguez és el cap visible d’aquesta operació, en la qual l’acompanyen cinc persones de la seua màxima confiança en la corporació provincial. Aquests són els homes (i una dona) del president:
Ricard Gallego. Cap de gabinet de Rodríguez, home de la seua màxima confiança, rescatat de l’ajuntament d’Ontinyent, on era també la seua mà dreta. Gallego, periodista durant 16 anys de Levante-EMV a la comarca de la Costera. Gràcies a un màster de comunicació política va evolucionar de periodista a assessor polític i se’n va passar a l’altra banda. Amb la seua ajuda, quasi convertit en la seua ombra, Rodríguez creixeria en el si del partit i duplicaria els seus resultats a l’ajuntament.
Manuel Reguart. Amb el segon home del president, part fonamental del nucli dur, hi havia un vincle quasi poètic. Reguart és enginyer, de sang socialista –fill d’alcalde d’Ontinyent– i va participar en el programa electoral de Rodríguez. Treballava en Mango com a responsable d’edificació, des d’on va obrir desenes de botigues de la firma catalana. Sonava fort el seu nom per a ser el cap de gabinet del president, però finalment aquest es va decantar pel seu acompanyant des de l’ajuntament. No obstant això, va guardar per a Reguart una plaça d’assessor en la Diputació.
Jorge Cuerda, secretari lletrat assessor del Consell d’Administració de Divalterra. Va emetre un informe favorable a la contractació de huit alts càrrecs, després d’una desena d’informes contraris. El funcionari tenia, via decret, l’ordre d’assessorar el president en els assumptes relacionats amb les entitats instrumentals dependents. És a dir, ser el vigilant de les empreses públiques Divalterra, Egevasa i Girsa, a més d’ajudar el president en les seues tasques. Ser els seus ulls i les seues orelles. A poc a poc, va anar pujant fins a arribar al consell d’administració.
Xavier Simon, cogerent de Divalterra. Exalcalde de l’Alcúdia de Crespins i exsecretari comarcal del PSPV a la Costera, d’on venen els homes forts de Rodríguez, va substituir Víctor Sahuquillo quan el segon va intentar colar despeses de gintònics a compte de l’empresa. Abans d’accedir al càrrec, era coordinador d’assessors de Presidència de la Diputació. Amb ell van començar alguns moviments per a refermar el poder orgànic de Rodríguez en el PSPV durant la pugna pel poder a la província de València, que finalment va obtindre Mercedes Caballero, avalada per José Luis Ábalos.
Agustina Brines. Ni és home, ni és del president. Exalcaldessa de Simat de la Valldigna per Compromís, va passar 16 anys en l’antiga Canal 9, on va ocupar la major part del temps en la Secretaria de Programes. Fruit del mestissatge –i les desconfiances– de PSPV i Compromís, va ser nomenada cogerent de Divalterra el 2015 juntament amb Sahuquillo, al cap de poc substituït per Simon. Tots dos van rebre l’encàrrec de llavar la cara a l’empresa després de l’escàndol del PP valencià i ella treballava en un projecte per a crear cultura d’empresa.