La sentència del Tribunal Suprem emesa aquest dimarts 8 de maig de 2018 és el principi del final de la trama Gürtel. L’Alt Tribunal ha confirmat totes i cada una de les penes imposades pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià i apuntala –ja no hi ha més recursos possibles i crea jurisprudència– tota la instrucció inicial del jutge Baltasar Garzón i les gravacions de l’exregidor del PP José Luis Peñas que va donar peu a destapar la xarxa de finançament irregular del Partit Popular i d’enriquiment il·lícit de desenes dels seus càrrecs públics.
La sentència és la primera del cas Gürtel –abans hi hagué la dels vestits de Francisco Camps, però es va extraure de la columna vertebral de la causa– i tomba totes les peticions dels acusats que han intentat anul·lar el procés des que el cas havia eixit a la llum i es produïren les primeres imputacions. A partir d’ara, i encara que en les altres nou peces que estan pendents de judici i sentència es plantegen nul·litats, no podran prosperar perquè el Suprem ha validat totes les arestes de la investigació.
La sentència certifica així les investigacions i els informes de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (Udef) de la policia nacional. Els agents van ser acusats de partidistes i els informes es van qüestionar del tot. La sentència d’aquest dimarts també aprova la instrucció judicial de Baltasar Garzón i es converteix en una victòria indirecta del magistrat a qui van intentar inhabilitar per les escoltes els capitostos a la presó.
És fonamental també aquesta sentència, perquè dóna per bones les escoltes que José Luis Peñas va fer durant anys als capitostos de la trama, principalment a Francisco Correa i Pablo Crespo. Ambdós acusats han intentat anul·lar aquestes gravacions fetes per l’exregidor del PP i en què es recullen les actuacions il·legals de la trama i de càrrecs públics del PP. Aquestes gravacions van donar peu a nombroses proves i investigacions posteriors. L’anul·lació podria haver fet saltar el cas pels aires.
El Tribunal Suprem tampoc ha observat que puga haver-hi un atenuant o fins i tot una invalidació del procés per les dilacions en la instrucció. Les investigacions del cas Gürtel es van iniciar l’any 2008 i és al maig del 2018 que arriba la primera sentència ferma. L’Alt Tribunal no ha atés les peticions de dilació excessiva plantejades pels processats i que s’han plantejat en les qüestions prèvies de les altres peces separades.
La sentència del Tribunal Suprem condemna l’exconsellera de Turisme del Govern de Camps Milagrosa Martínez a nou anys de presó, a 12 a Álvaro Pérez “El Bigotes” i 13 a Francisco Correa. Són unes penes duríssimes per haver falsejat les adjudicacions de l’estand de la Generalitat valenciana per a Fitur durant cinc anys. Aquestes penes deixen sense sentit les rebaixes aconseguides en la peça del finançament irregular del PP valencià en què el mateix Correa havia aconseguit que la fiscal li llevara 15 anys de presó per la seua col·laboració.
Això sí, aqueixa col·laboració no quedarà en una flamarada, ja que la Fiscalia Anticorrupció podria oferir avantatges penitenciàries als capitostos de la trama per la seua col·laboració i per tornar els diners. Amb la sentència del Suprem, Correa podria enfrontar-se a un màxim de 39 anys de presó –el triple de la pena màxima– si se li sumen les condemnes de les altres peces que té obertes per altres delictes.
És evident que la Sentència del Suprem obri la porta a futures condemnes en les altres peces separades del cas Gürtel per tal com valida la investigació prèvia i les tesis de la fiscal en les adjudicacions de l’estand de Fitur.
Milagrosa Martínez, que haurà d’entrar a la presó de manera imminent, és la segona consellera del Govern de Francisco Camps condemnada a presó per corrupció. El primer va ser Rafael Blasco, que està a la presó de Picassent complint una pena de sis anys de privació de llibertat des de l’any 2015. A Blasco encara li queden unes quantes peces obertes que el podrien mantenir a l’ombra molts més anys.