La cúpula del PP va forçar la contractació del munyidor del saqueig d’Emarsa
La cúpula del PP va forçar la contractació del munyidor del saqueig d’Emarsa. Així ho ha confessat en el judici l’exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo (PP), un dels acusats per l’espoli de 24 milions d’euros de la depuradora de València.
Crespo, que era president d’Emarsa, assegura que va proposar al consell d’administració la contractació d’Esteban Cuesta, un infermer, a instàncies de dos pesos pesants del PP de l’època.
Segons la seua declaració, José Ramón García Antón, conseller d’Obres Públiques, i Fernando Coquillat, delegat de la Generalitat a València, tots dos difunts. Crespo va transigir amb la proposta en entendre que era avalada per l’Ajuntament de València i el Govern autonòmic.
També ho va acceptar el consell d’administració, compost per alcaldes i regidors de l’àrea metropolitana de València, zona a què donava servei l’empresa pública i llavors amb majoria del PP.
El nomenament va tenir lloc malgrat la manifesta falta de preparació de Cuesta per al càrrec. Crespo l’ha definit com a “portalliteres” i ha deixat clar que el seu únic mèrit era la pertinença al PP. En aquell moment –2004– era alcalde de Benimàmet, una pedania de València, per nomenament de Rita Barberá.
“Em van dir que era una persona dinàmica i un bon gestor. Jo no el coneixia”, ha explicat Crespo, que ha reconegut que Cuesta arribà, sense experiència de gestió ni en el sector, a una empresa en un estat “calamitós”: no podia pagar salaris ni proveïdors, ni tan sols presentava els comptes, com és preceptiu, en el registre mercantil.
La fiscalia demana 14 anys de presó per a Crespo, exvicepresident de la Diputació de València amb el PP. Està acusat d’un delicte continuat de malversació de cabals públics i un altre de prevaricació administrativa en combinació amb falsedat de document públic i de document mercantil. Sol·licita 12 anys per a Cuesta.
Tots dos, en col·laboració amb 22 acusats més o amb la presumpta connivència d’aquests, van manipular a l’alça els costos de la societat o directament van facturar per serveis inexistents per rebre més diners de la Generalitat que després es gastaven en cases, prostitutes, viatges i fartades.
