“Vox no li té inclinació a les butaques, sinó als principis”. La frase la va pronunciar la presidenta de les Corts Valencianes i membre de l’executiva de Vox, Llanos Massó, hores després que el comité de direcció de què forma part trencara els pactes amb el PP en cinc comunitats autònomes i obligara els seus consellers a abandonar els càrrecs. El líder de la formació ultradretana, Santiago Abascal, va ser clar: el pacte està trencat, els vicepresidents dimitirien, els consellers eixirien dels governs i Vox retiraria el seu suport parlamentari al PP.
En aquesta mateixa sessió, que es va prolongar tres hores i va tindre contestació interna, Vox va obligar a deixar la butaca els seus consellers en governs autonòmics, perquè el pacte que els va donar el càrrec estava trencat. Pel que sembla, no deu estar trencat per als presidents dels parlaments, que van arribar al càrrec pel mateix acord i no pensen dimitir. El partit considera que és una postura coherent. Que no s’aferren a aquestes butaques. Ni als 100.000 euros de salari que suposa en les Corts Valencianes ni a la disponibilitat de xofer o assessors, amb nou de nomenats directament per la presidenta i dues vacants per cobrir.
La ultradreta ha desplegat l’argumentari sobre aquesta postura des de divendres. Primer, defensa que Massó “ha de seguir en el càrrec per coherència”; després, que la seua continuïtat està justificada per la separació de poders –una cosa és l’executiu i una altra el legislatiu, i s’ha trencat l’executiu, encara que la negociació anava en el mateix paquet–; més endavant, que la Presidència és un càrrec elegit pels representants de la ciutadania en les Corts; el quart, que els mateixos vots que van fer presidenta Massó van fer president Mazón; el cinqué i últim, defensat per la presidenta mateixa, és que els parlaments autonòmics no tenen competència en matèria d’immigració i que el pacte es trenca per l’acolliment de menors migrants. Per això la coherència.
El 13 de juny de l’any passat, després d’una reunió d’una hora amb l’equip de Carlos Mazón, van ser els mateixos representants de Vox els que van afirmar que en l’acord per a fer president el líder del PP s’incloïa la Presidència de la cambra. Era un dels escassos punts de l’acord, que ni tan sols concretava la presència de Vox en el Consell: abans que Vicente Barrera estava Llanos Massó. Així figura en la nota de premsa difosa per Vox:
El PP li ensenya la porta
Els populars volen un divorci pacífic, però no dubten a bregar pels llocs de representació. Si el binomi s’ha trencat, si ja no són un equip, no té sentit que el grup minoritari encapçale la cambra, encara que no volen traure’l del tot. L’acabat d’estrenar portaveu del PP, Juanfran Pérez Llorca, ha insistit que el seu partit creu que hauria de tindre la Presidència de les Corts com a grup majoritari, i que “Massó va ser elegida presidenta amb un acord de Govern”, per la qual cosa “si Vox ha decidit eixir de l’acord” la cosa més “lògica” seria que la Presidència de les Corts l’ocupe el grup ‘popular’. El president de la Generalitat afegia: “És evident que tots hem sentit Santiago Abascal que diu que trenca l’acord amb el Partit Popular, així que la cosa és clara”.
No obstant això, el partit insisteix que “ha de ser la seua decisió” abandonar el càrrec i no donaran suport a una proposta per a canviar el reglament i expulsar-la. Per a fer-ho, a parer seu, “caldria tornar a fer una elecció de la Presidència atesa la representació de cada formació”.
El reglament de la cambra no preveu mocions de confiança o censura, ni canvis entre els seus membres, i les raons per a canviar la Presidència són estrictes i limitades. Llevat que dimitisca o una part substancial del parlament canvie de grup, no es preveu una altra votació. Així doncs, en el pla dels populars, Massó hauria de dimitir i les Corts haurien d’elegir un altre president. No s’ha concretat com es pretén garantir la presència de Vox en la Mesa, però cal pensar que es tornaria a votar.
Compromís i el PSPV volen reformar el reglament
La coalició Compromís ha registrat una proposta de modificació del reglament perquè considera que Massó no és digna del càrrec. “Només li interessen els 100.000 euros a l’any”, denuncia el seu portaveu, Joan Baldoví, autor de la iniciativa. Els socialistes, que donaran suport a la mesura, insisteixen que Mazón ha de “trencar amb l’agenda ultra”, perquè, en cas contrari, la ruptura amb Vox és “una operació de maquillatge”. “És Vox qui ha trencat amb el PP, no Mazón amb la ultradreta, perquè ell està orgullós de pactar amb Vox. Les coses al seu cap no han canviat gens”, ha remarcat José Muñoz.
El text de Compromís inclou una “moció de remoció”, que haurà de ser proposada, almenys, per dos grups parlamentaris o per una cinquena part dels diputats i aprovada per una majoria reforçada de tres cinquenes parts del parlament valencià. Una vegada aprovada la remoció, es procediria a l’elecció del membre de la Mesa cessat. La coalició justifica la decisió en “la negació constant de la violència de gènere, els exabruptes i els insults constants a través del seu perfil oficial, l’ús partidista de la institució i la parcialitat total en l’exercici del càrrec” de la presidenta. Aquesta proposta no es debatrà fins al setembre, perquè les Corts Valencianes donen per acabat el període de sessions dilluns.