Amb desenes de pactes PP-Vox ja rubricats a escala municipal i autonòmica després de les eleccions del 28 de maig passat i amb les generals molt a la vora, comença a evidenciar-se en les institucions i en els discursos fins a quin punt els conservadors han assimilat els postulats –i fins i tot la terminologia– de l’extrema dreta per assegurar-se el poder, renunciant a avanços i drets clau al desenvolupament dels quals es comprometien els populars en els seus diferents programes electorals.
Fruit d’aquestes cessions, negociades al llarg d’aquestes últimes setmanes sota el secretisme més estricte, el PP ja ha incomplit bona part de les mesures que prometia en diversos dels seus programes electorals regionals, mentre el seu líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, acuitat per polèmiques com la d’ocultar el sobresou que cobren els dirigents del partit, president inclòs, pretén arribar a la Moncloa minimitzant l’impacte dels diferents acords aconseguits amb Vox, així com el fet que aquests s’emporten per davant molts dels compromisos adoptats pel PP amb els seus electors per a passar a abraçar la retòrica de l’odi i l’agitació.
Una situació que ja és clarament palesa en comunitats com les Balears, la Comunitat Valenciana i Extremadura, on ja ha culminat l’agermanament dels populars, tant dins de les administracions com en l’àmbit extern, amb els que es declaren antivacunes, neguen el canvi climàtic i la violència masclista, carreguen contra el col·lectiu LGTBI i es confessen supremacistes. “El que veiem és el tràiler d’una pel·lícula tenebrosa”, resumia fa uns quants dies el president del Govern, Pedro Sánchez, en referir-se als acords aconseguits entre conservadors i ultradretans de llarg a llarg de la geografia espanyola.
Les Balears: el PP s’“oblida” de la violència masclista
A les Balears, PP i Vox van arribar fa dues setmanes a un acord per a investir la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern a canvi de la participació dels ultradretans en els consells insulars de Mallorca i Menorca i del compliment de 110 mesures programàtiques que exclouen gran part dels compromisos anunciats pels conservadors, que assumeixen gran part de l’ideari polític de l’extrema dreta com a peatge per a governar les illes en solitari. En virtut d’aquest acord, Prohens ha eixit investida dijous com a màxima autoritat de les Balears gràcies a l’abstenció dels de Santiago Abascal.
L’acord agrana, especialment, les promeses electorals del PP balear en matèria de crisi climàtica i drets del col·lectiu LGTBI, evita parlar de “violència masclista” i la dilueix en la “violència intrafamiliar” –malgrat que Prohens sí que la va esmentar en el discurs d’investidura– i introdueix una defensa categòrica de la “unitat de la nació”, concepte tradicionalment enarborat per Vox per arremetre contra la pluralitat identitària a Espanya.
En concret, els populars anunciaven en el seu programa mesures de “protecció integral contra la discriminació per diversitat sexual i de gènere, promovent la igualtat social del col·lectiu LGTBI i dispensant la protecció efectiva a les víctimes d’odi o tracte vexatori per garantir així els drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per erradicar la LGTBIfòbia amb les mesures necessàries per a garantir la igualtat de tracte i no-discriminació”. En el document subscrit amb Vox, ni una sola paraula fa referència a aquesta matèria.
Quant a la lluita contra el canvi climàtic, l’acord amb Vox tampoc dedica cap apartat a aquesta greu problemàtica, a pesar que el PP l’assenyalava com un dels seus principals reptes. Entre altres promeses, els conservadors apostaven per la simplificació i l’agilitació dels tràmits i els procediments per a l’impuls de projectes de transició energètica amb l’objectiu de facilitar l’entrada de les energies renovables a les Illes i la descarbonització i, d’aquesta manera, “aconseguir que les Balears siguen un pol d’atracció d’inversió privada verda en la lluita contra el canvi climàtic”. També en aquesta àrea, el programa electoral dels populars es comprometia a impulsar davant la Unió Europea les mesures necessàries per a la reducció d’emissions contaminants de vaixells en la lluita contra el canvi climàtic.
Un altre dels punts més polèmics de l’acord és la connexió que fa entre inseguretat i immigració il·legal, una constant en el discurs dels d’Abascal en sintonia amb els arguments emprats per altres líders d’extrema dreta en diferents indrets del món per a encoratjar l’alarma i la por, malgrat que les dades desmenteixen amb escreix aquesta teoria. En aquest sentit, el PP balear assumeix la retòrica de Vox i es compromet a aprovar “un pla de xoc immediat contra la immigració il·legal, l’ocupació i la inseguretat creixent, garantint l’atenció humana que les víctimes de les màfies han de rebre”, vinculant així immigració, ocupació i la “inseguretat creixent” a què el partit d’extrema dreta sol al·ludir en els seus discursos. El programa dels populars es limitava a parlar d’una “gestió eficient, ordenada i humana de la immigració il·legal”.
També en matèria migratòria, un altre dels aspectes pels quals l’extrema dreta clamava és l’enduriment de les condicions i els requisits perquè els migrants puguen accedir a les ajudes públiques, una exigència a què també ha acabat cedint el PP. Fins al moment, n’hi havia prou d’acreditar estar empadronat, però el pacte amb Vox preveu obligar, “en totes les normes i convocatòries” per a l’accés a subvencions, l’acreditació de la residència legal. A més, preveu suprimir “qualsevol ajuda pública a les organitzacions que col·laboren amb les màfies de tràfic d’éssers humans”.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, el document signat pel PP i Vox advoca per un “model educatiu (...) lliure d’adoctrinament ideològic”, sense especificar què entenen per adoctrinament. Els conservadors, no obstant això, no al·ludien a aquest terme en el seu programa, i passen ara a assimilar un dels discursos ultres que durant aquests anys ha fet valdre l’extrema dreta a les Balears. De la mateixa manera, el PP, que advocava per la lliure elecció de la primera llengua en el “primer ensenyament”, ha cedit a les pressions de Vox en el sentit de fer-la extensible a la resta de les etapes educatives.
Una altra de les concessions dels populars passa per l’eliminació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, a què en cap moment feien esment al llarg de les 98 pàgines del seu programa. Ara, l’acord rubricat amb els ultradretans es compromet a suprimir-la per haver “servit com a instrument de l’exclusió del castellà i la imposició lingüística”. A més, el PP haurà de crear, per imposició de Vox, una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística “per defensar la llibertat d’ús i opció lingüística i fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les diferents illes”.
El document signat pel PP i Vox també apunta la voluntat de desenvolupar una llei per a “assegurar una assistència sanitària digna i l’acompanyament familiar, mèdic i espiritual dels malalts, per defensar la cultura de la vida davant de l’eutanàsia, com a única eixida al dolor”. La batalla contra la Llei d’eutanàsia ha sigut una de les croades empreses en els últims anys per Vox, que el mes de març passat va fracassar davant el Tribunal Constitucional en el seu intent de derogar-la. En el seu programa, el PP balear es comprometia a la “dotació de recursos necessaris als equips de cures pal·liatives, protegint així els drets i la dignitat de les persones en el procés de morir”, a la “consolidació i la promoció del dret dels ciutadans a fer una declaració de voluntat anticipada” i al “desenvolupament de la Llei de drets i garanties de la persona en el procés de morir”.
Així mateix, l’acord subscrit per conservadors i ultradretans preveu, en una altra assumpció de l’ideari de Vox, derogar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Balears, que ha permés recuperar les restes de més de 220 víctimes del franquisme, sota l’al·legat que “es buscarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil”. I això a pesar que el PP, en el seu programa, no feia cap esment a aquesta qüestió, que sempre ha incomodat l’extrema dreta, més procliu a desenvolupar una Llei de concòrdia entre espanyols i a combatre “qualsevol intent dels que tracten d’utilitzar la memòria per a dividir als espanyols”.
Tampoc figura en el programa electoral dels populars cap referència a les corregudes de bous com sí que figura en l’acord amb Vox. A canvi d’obtindre el suport dels ultradretans, el Govern de Marga Prohens haurà de modificar la Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les corregudes de bous i de protecció dels animals a les Balears, i més en concret l’article que impedeix actualment l’accés de menors d’edat als actes taurins.
València: el PP no tenia prevista la “immigració il·legal”
L’empremta de l’extrema dreta es deixa veure en tot l’acord programàtic que farà Carlos Mazón president de la Generalitat Valenciana. Des del primer punt, que situa com a prioritat “la unitat d’Espanya”, fins a l’últim, que diu: “Assegurarem l’ordre públic i la seguretat dels barris, tots dos pilars prioritaris d’aquest Govern”. El document subscrit, de 50 punts, és prou ambigu perquè hi càpien compromisos diluïts del programa electoral del PP. Els populars van presentar més de mil mesures en el seu document autonòmic; Vox a penes una dotzena.
El document de govern PP-Vox, que no fa esment a la violència masclista, sí que parla de promoure “polítiques que perseguiran erradicar la violència intrafamiliar, especialment la que pateixen dones i xiquets, garantint la igualtat entre totes les víctimes”. Vox, que porta un condemnat per violència psicològica com a cap de llista al Congrés, ja fa anys que insisteix que la violència no té gènere.
El programa del PP fa nombrosos esments a les polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere en les seues diverses manifestacions, des de la bretxa econòmica fins a la violència física, passant per mesures relatives a la salut. En ocupació, apunten ajudes perquè totes les empreses tinguen amb un pla d’igualtat i es comprometen a “impulsar programes d’inserció sociolaboral dirigides a les víctimes de violència de gènere”.
En l’epígraf propi del programa sobre la lluita contra la violència de gènere, els populars esmenten: “La violència de gènere és la cara més dura de la desigualtat que continuen patint les dones en tots els països del nostre entorn, una qüestió d’Estat, que exigeix a les administracions oferir una resposta eficaç a les víctimes d’aquesta violència”, la consideren “la xacra més gran de la nostra societat” i es comprometen a ampliar el pacte valencià contra la violència masclista, a més d’una bateria de mesures de suport a les víctimes, com la inserció laboral, la xarxa d’espais segurs i programes específics per a menors víctimes de violència masclista i víctimes de tràfic i explotació sexual. L’acord de Govern només fa referència a la violència “intrafamiliar”.
El document advoca per l’“educació en igualtat” amb la programació de “tallers i xarrades informatives en els centres educatius, impartides per professionals experts en la prevenció i la detecció de la violència de gènere, de les agressions sexuals i la violència de gènere digital”. Millora de l’atenció a les víctimes, una estratègia contra la bretxa salarial –que Vox nega– i la recuperació de jutjats de violència masclista completen el mig centenar de mesures que el PP ha promés en matèria d’igualtat i lluita contra la violència de gènere.
Passa una cosa similar en els compromisos respecte dels drets de les persones LGTBI. El document que farà Carlos Mazón president de la Generalitat Valenciana amb el suport de Vox ignora aquesta realitat –sí que s’esmenta la igualtat de tots els espanyols, sense cap matís a l’orientació sexual o la identitat de gènere– i no figuren mesures concretes.
En el seu programa electoral, el PP va incorporar una desena de mesures, la major part relatives a l’orientació, la sensibilització i la formació en matèria LGTBI. Entre aquestes, la creació d’oficines “per a donar informació i assessorament en matèria de tràmits administratius, subvencions, campanyes, formació en centres educatius i lluita contra la violència cap a les persones LGTBI”. El PP es va comprometre a modificar la legislació perquè la Generalitat es personara d’ofici “com a acusació en els procediments judicials sobre delictes d’odi d’especial gravetat o amb gran repercussió social” de component LGTBIfòbic.
L’acord de govern de PP i Vox a la Comunitat Valenciana aborda la migració en una ocasió, en l’epígraf de “seguretat”, i centra les mesures en la immigració irregular i la vincula a problemes de convivència, com a les Balears. El document indica: “La Generalitat Valenciana, dins de l’exercici de les seues competències, posarà en coneixement de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat els possibles casos d’immigració il·legal amb especial atenció a les màfies organitzades. De la mateixa manera, eliminarem les subvencions a entitats que emparen aquestes pràctiques”.
No obstant això, el programa del PP no aborda la immigració irregular. Al contrari, planteja 17 mesures que posen el focus en la integració i la inclusió: ajudes en procediments administratius, evitar la cronificació de l’exclusió social i fins i tot la promoció “d’espais de trobada que mostren els beneficis d’una societat diversa”. Dels menors no acompanyats, que Vox denomina “menes” i vincula a la delinqüència, el PP deia: “Establirem un pla especial per a la inclusió i l’atenció educativa, social i sanitària dels menors estrangers no acompanyats”. Tampoc figura en l’acord de govern.
A més, el PP valencià portava en el seu programa un epígraf en què ratificava l’Agenda 2030, un compromís internacional de què Vox renega. Sense mesures concretes, els populars sí que reconeixien l’impuls i la promoció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En l’acord de Govern no hi ha esment a això. Tampoc es recullen mesures contra el canvi climàtic en el pacte de legislatura. El compromís més semblant a aquesta qüestió diu: “Impulsarem mesures per a protegir de manera efectiva el nostre gran patrimoni mediambiental i defensarem el patrimoni natural i el desenvolupament de totes les oportunitats que es deriven del seu aprofitament per a les persones que resideixen en el seu entorn”.
Per contra, el programa del PP prometia la creació d’un observatori permanent sobre l’afecció del canvi climàtic a les espècies animals i vegetals, mesures d’investigació sobre l’impacte en les varietats agrícoles per a ajudar al sector, l’impuls dels centres d’investigació o un pla estratègic contra el canvi climàtic que englobe polítiques transversals de totes les conselleries amb mesures de mitigació i adaptació.
Malgrat que en educació prometen “traure la ideologia de les aules”, a les mesures esmentades anteriorment s’afig en el pacte que els pares hagen d’autoritzar el contingut de les activitats extracurriculars, una picada d’ullet a l’anomenat pin parental –passa el mateix a les Balears–. El programa del PP no esmenta expressament aquesta qüestió, però sí que apunta: “Garantim a les famílies que tindran llibertat per a triar el centre, l’ideari i la llengua que vulguen en l’educació dels seus fills, des de l’educació infantil gratuïta de 0 a 3 anys fins a les etapes postobligatòries”.
Extremadura: veto parental a les aules
En el cas d’Extremadura, el pacte entre PP i Vox va arribar fins i tot a perillar per la negativa de la candidata popular, María Guardiola, a incloure en el seu Govern un partit que considera masclista, homòfob i racista. Malgrat això, l’acord no es va fer esperar i no sols se cenyeix a les 60 mesures programàtiques incloses en el pacte, sinó que Guardiola entregarà una butaca a l’extrema dreta en el futur consell de govern.
En concret, Vox dirigirà la Conselleria de Gestió Forestal i Món Rural, on estaran les competències de gestió d’incendis forestals, caça, bous i patrimoni natural. En general, moltes de les mesures pactades en aquest apartat són compartides entre la dreta i la ultradreta en aquesta comunitat, com la protecció de la tauromàquia i els festejos taurins, l’impuls de la caça i la revisió de les prohibicions mediambientals en els espais de la Xarxa Natura 2000 i en les muntanyes.
No obstant això, en el pacte de govern es traspassen les línies roges que Guardiola va marcar per a negociar amb Vox, malgrat haver insistit que l’acord se centra en el que uneix els dos partits i no en el que els separa, i que el document no entra en qüestions ideològiques. Però no és així.
Entre les 861 mesures del programa electoral del PP hi ha un apartat, el de ‘Una Extremadura igualitària, inclusiva i diversa’, que fa referència a la seguretat i la lluita contra la violència masclista. En el pacte amb Vox no hi ha cap esment a aquestes mesures, que van des de l’elaboració d’un pla autonòmic a la formació de tots els professionals que participen en l’atenció a les víctimes o el “disseny d’actuacions concretes” per a les dones que s’han vist obligades a fugir per ser víctimes de violència masclista. En l’acord amb Vox només s’apunta que treballaran “per erradicar els discursos masclistes, siguen en l’àmbit civil o religiós, que promoguen o justifiquen la violència contra la dona” –aquesta mateixa frase està inclosa en el pacte balear de totes dues formacions.
Una altra de les línies roges de Guardiola, els drets de les persones LGTBI, també desapareixen en el pacte, malgrat que en el seu programa electoral proposa nou mesures, com una Estratègia d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, el suport a les accions dels moviments socials i activistes; assistència i suport jurídic a les víctimes de delictes d’homofòbia, lesbofobia i transfòbia, un protocol d’atenció per a persones transsexuals i un Pla Integral sobre Educació i Diversitat LGTBI. Aquest pla havia de recollir accions per a evitar discriminació o assetjament en tots els nivells educatius, així com impedir que s’impartisquen continguts discriminatoris.
En educació, el PP extremeny també proposava fer visible la importància de la dona en les diferents branques del coneixement, a través de programes educatius específics, per a “avançar en la igualtat real”. Una posició que contrasta amb el compromís de posar en marxa el veto parental a les aules, camuflat en el pacte PP-Vox com el “dret constitucional que assisteix els pares perquè els seus fills reben la formació que estiga d’acord amb les seues conviccions” –en la línia de les Balears i la Comunitat Valenciana.
L’extrema dreta també ha aconseguit introduir en l’acord la derogació de la Llei de memòria democràtica d’Extremadura –com passa a les Balears– a favor d’una llei de reconciliació i concòrdia, i la creació d’una oficina antiocupació. Finalment, el Govern que dirigirà María Guardiola també revisarà per ordre de Vox les subvencions públiques per assegurar-se que les organitzacions que les reben tenen una “utilitat pública demostrada” i reduirà de manera “considerable” les ajudes a patronal i sindicats respecte del que van rebre enguany.