La ministra d’Hisenda i Funció Pública en funcions, María Jesús Montero, ha afirmat dimarts que la reforma del sistema de finançament autonòmic és una urgència i que ha de tindre amb el suport de comunitats autònomes i del principal partit de l’oposició.
La dirigent socialista ha ratificat el compromís de la seua formació amb la reforma en una entrevista en el programa La Hora de la 1, de Televisió Espanyola, preguntada si la reforma s’abordarà en l’acord per a la investidura. La composició del Congrés que deixa el 23J obliga el partit que vulga governar a buscar el suport de les formacions amb presència territorial i dels partits nacionalistes, que reclamen una reforma territorial, descentralitzadora i amb més recursos per a les comunitats autònomes.
Sumar, el principal soci de govern del PSOE, també aborda la reforma del sistema de finançament en el seu programa electoral, i de manera específica assumeix la condonació del deute històric valencià. En concret, en el marc del pacte amb Compromís, apunta a la “reforma immediata del sistema de finançament autonòmic que atenga criteris poblacionals i de prestació dels serveis públics i desenvolupament competencial, per posar fi a l’infrafinançament valencià”, la comunitat més afectada. Així doncs, els equilibris que haja de fer el PSOE si vol conservar la presidència del Govern inclouen una negociació del model de finançament autonòmic.
La ministra en funcions ha subratllat que la reforma requereix un acord “amb tots”, incloent-hi el principal partit de l’oposició, i ha assegurat que en l’acord d’investidura figurarà el compromís amb aquesta reforma. “És el que nosaltres des del primer moment hem dit que és obligat, poder modificar-lo durant aquest període i, per tant, en els pròxims anys”, ha recalcat la dirigent, interpel·lada per la negociació amb Junts.
A més, ha recalcat que, en el debat sobre el model de finançament, “no sols es parla dels recursos que entren en el sistema, també es parla de l’endeutament i de l’esforç fiscal, amb el retorn de les regles fiscals, dels marges de dèficit de l’Estat i del Govern”. És una cosa que “forma part del debat i obligatòriament ho abordarem”, ha insistit.
La titular d’Hisenda en funcions ha recordat que la legislatura passada es van fer “diversos intents” per a tractar arribar a un acord amb el conjunt de les comunitats autònomes, però “no va haver-hi el clima necessari” per a aconseguir un consens. Assegura que hi havia comunitats que defensaven unes posicions de màxims i que no es va poder arribar a un acord comú.
La negociació va abordar la primera pedra del sistema, com definir el criteri de població ajustada; si pesava més la variable de dispersió –com reclamen les comunitats despoblades– o el model de la variable de la població i el cost efectiu dels serveis. La diferència de posicions entre les comunitats autònomes, les primeres que han d’aprovar el model en un Consell de Política Fiscal i Financera, va deixar la negociació estancada. El Govern va apel·lar al fet que el PP consensuara una posició, atés que sense el suport de l’oposició el model –una llei orgànica– no pot tirar avant en el Congrés.