Amb la piulada amb què Carolina Punset qualificava la senyera de “tros de tela” que es treia a “passejar” durant el Nou d’Octubre, l’eurodiputada trencava l’estratègia i la direcció de Ciutadans a la Comunitat Valenciana. No debades cal recordar que precisament enguany aquest “tros de tela” era ‘passejat’ pel portaveu de la formació taronja en l’Ajuntament de València, Fernando Giner. D’aquesta crítica es desmarcava Ciutadans afirmant que és “la nostra bandera autonòmica i constitucional” i que representa “els millors valors de la societat valenciana: la unió, l’esforç, el respecte i la lleialtat nacional”.
La discrepància ha acabat amb l’eixida voluntària de Punset de la direcció del partit a la Comunitat Valenciana, que recorda que entre els principis fundacionals del partit hi ha “com a propòsit irrenunciable, la desarticulació de qualsevol tipus de nacionalisme, inclòs el regionalisme no independentista”; i és que Ciutadans cada vegada se sent més còmode en l’àmbit regionalista de la dreta valenciana.
Però aquests flirtejos ja es van produir en l’etapa embrionària de Ciutadans en terres valencianes. Així doncs, cal recordar que el partit d’Albert Rivera es va alinear amb l’extrema dreta el 2014 quan va demanar la fulminació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) perquè havia definit el valencià com una varietat del català.
A mesura que les expectatives de C’s creixien i les enquestes els col·locaven tant en les Corts com en l’Ajuntament de València, la formació taronja incidia en aquests gestos secessionistes conservadors i a punt de celebrar-se les eleccions del maig del 2015 en la web del partit separaven dues seccions per llengües: el valencià i el català tenien entrades diferents.
Amb l’entrada de Ciutadans en les Corts es van distanciar, en certa manera, d’aquest regionalisme, que va sorprendre el mateix PP amb intervencions recordades com la que va comparar l’extensió del valencià en l’escola a “tornar a l’aldea”. Però sobretot s’hi van distanciar més encara amb el suport de C’s als partits progressistes per a derogar la Llei de símbols que va aprovar en solitari el PP, això sí, cadascú per motius ben oposats.
Si aquesta derogació tenia lloc el gener del 2016, l’eixida de Punset de les Corts es produïa al cap d’un mes. Després d’aquesta eixida, Ciutadans semblava penedit d’haver derogat la Llei de símbols i a l’abril el nou portaveu taronja, Alexis Marí, reclamava al president de la Generalitat, Ximo Puig, que triara entre “nadar en l’ambigüitat per no fer enfadar Compromís” o “protegir i defensar la cultura, les tradicions i els símbols de la Comunitat Valenciana” contra “els atacs nacionalistes i l’apropiació de les autoritats catalanes de les nostres festes, cultura i tradicions”.
Al cap d’uns quants dies Ciutadans organitzava una protesta davant del Palau de la Generalitat a què van acudir uns 200 simpatitzants i que el PP mirava amb cautela. En aquesta protesta es va fer el primer gran exercici regionalista, en què les senyeres valencianes van manar sobre les banderes espanyoles i a què va donar suport la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, i que començava a apuntar Fernando Giner com el nou líder de la formació en terres valencianes.
Així doncs, Giner simbolitza l’ala més regionalista de Ciutadans a la Comunitat Valenciana; l’any passat va arribar a proposar ‘passejar’ la reial senyera per les diferents capitals valencianes pels volts del Nou d’Octubre. Al cap d’un any el mateix Giner ha estat l’encarregat de portar l’estendard en la processó cívica, un estendard regionalista que enarbora dins del seu partit i que no ha agradat gens a Punset.