Ni Renfe ni Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) preveuen un reforç de les línies de transport públic de l’àrea metropolitana de València al setembre, malgrat la COVID-19. L’operadora de trens de rodalia tornarà a posar en circulació els 341 trens que componen la xarxa amb origen o destinació València després d’haver reduït les freqüències a l’agost, com cada any, per les vacances a partir del 31 d’agost.
Segons expliquen fonts de l’empresa pública estatal, des que es va decretar l’estat d’alarma han detectat una caiguda de fins al 50% dels usuaris i al juny, amb la reposició dels horaris habituals, els trens no s’han acostat a la seua capacitat d’aforament. L’empresa pública assegura que té controls a temps real dels trens i que, amb una capacitat òptima de 180 viatgers per vehicle, a penes s’ha arribat a 120 en hores punta, i és l’habitual tindre 80 i 90 viatgers per tren. Així doncs, des de dilluns operaran tots els trens de la xarxa valenciana amb les freqüències habituals.
Mentrestant, l’empresa pública que gestiona Metrovalència preveu actuacions per a controlar els aforaments en temps real i es reunirà amb el conseller d’Infraestructures, Arcadi España, per avaluar la situació durant la primera setmana de setembre, encara que en principi indica que les freqüències en el servei es mantindran amb l’horari d’hivern.
El problema és que en la xarxa de rodalia l’habitual ja venia generant conflicte. Al gener s’esdevingueren una sèrie de protestes que van acabar amb la convocatòria d’una reunió de seguiment per part del Ministeri de Foment davant l’al·luvió de cancel·lacions. Les associacions d’usuaris es mostren molt crítiques amb la política de l’empresa pública. No és comprensible que s’impedisquen les reunions de més de 10 persones, però en el transport públic es donen aglomeracions, explica Samuel Martínez, d’Indignats per Renfe, que preveuen que amb la reincorporació a la faena i a les classes presencials es repetisquen els episodis ja coneguts. La plataforma Trens Dignes sol·licita la recuperació de les freqüències dels trens de mitjana distància a la comarca, reduïts dràsticament durant la pandèmia. “Se n’ha fet inviable l’ús”, consideren. Els usuaris consideren que per a mantindre les distàncies de seguretat imposades en altres espais cal augmentar la freqüència dels trens per poder limitar l’aforament.
Les cancel·lacions en el nucli de rodalia de València s’han multiplicat des del 2015 i oscil·len entre el 2% i el 8% dels trens diaris, en funció de la línia, segons va indicar el Govern a Compromís mitjançant resposta al Senat. Com mostra la graella, en alguns casos les cancel·lacions s’han duplicat.
FGV instal·la controls d’aforament
En el cas de Metrovalència, FGV començarà la setmana vinent un programa pilot de control d’aforament en temps real i restablirà els serveis amb horari habitual. L’empresa de la Generalitat ha col·locat 24 pantalles en els accessos a les andanes de les estacions més concorregudes de la xarxa, en què s’oferirà informació relativa a la superació de l’aforament, de manera que l’usuari puga saber si els passos estan bloquejats o no i en quin interval de temps es desbloquejaran, si escau. Les pantalles s’han instal·lat en les estacions de Colom, Xàtiva, Àngel Guimerà, Machado, Benimaclet, Facultats, Albereda, Avinguda del Cid, Torrent Avinguda, Patraix, Jesús, Plaça d’Espanya, Nou d’Octubre, Mislata, Amistat-Casa de la Salut, Aiora i Beniferri. D’aquesta manera, l’empresa de la Generalitat determinarà el nombre màxim de persones que podran pujar en cada estació i limitar així el pas dels viatgers i viatgeres per la línia de validació d’aqueixa estació. A través d’elles, l’empresa determinarà el nombre màxim de persones que podran pujar en cada estació i limitar així el pas dels viatgers i viatgeres per la línia de validació d’aqueixa estació.
La màscara és d’ús obligatori en totes les modalitats de transport públic i es recomana als passatgers distribuir-se al llarg de l’andana, i evitar aglomeracions.
Inversions de l’Estat en rodalia i metro
El Govern va aprovar el 4 d’agost passat un fons de 275 milions d’euros per a finançar el dèficit extraordinari dels serveis de transport públic que presten les entitats locals. El dèficit cobert per aquest fons serà el que s’haja produït durant el període d’estat d’alarma i el que es produïsca fins a finals del 2020, com a conseqüència de la reducció extraordinària dels ingressos associats a la venda de bitllets, reducció motivada per la dràstica reducció de la demanda, així com pels costos extraordinaris causats per les mesures de prevenció, neteja i desinfecció i per la limitació de l’ocupació dels vehicles per motius sanitaris. Aquest fons extraordinari complementa l’anunciat mesos arrere, amb 800 milions d’euros per a les principals capitals metropolitanes.
Al febrer es va convocar la Comissió de Seguiment del Pla de Rodalia de València, formada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat Valenciana, en què es va anunciar un pla d’acció per a recuperar els nivells de puntualitat i fiabilitat de la Rodalia del nucli de Rodalia de València abans de final d’any, de tal manera que siguen equiparables a la mitjana nacional. De moment no s’han comunicat avanços en aquesta qüestió, per tal com setmanes després es va decretar l’estat d’alarma.
En els últims 10 anys València només ha rebut 20 milions d’euros per al seu transport públic metropolità davant dels 1378 de Madrid, 1091 de Barcelona, 312 de les Canàries, 70 de Sevilla o 60 de Màlaga, segons dades del Govern en una resposta parlamentària al senador de Compromís, Carles Mulet.
La coalició va registrar en la cambra alta una Proposició de llei de finançament del transport públic urbà i metropolità, pendent de debatre’s per posar una solució efectiva que pose fi als conflictes pel finançament del transport. La proposta estableix la creació d’un fons estatal per a finançar la mobilitat col·lectiva urbana i interurbana que finançarà els dèficits d’operació i d’inversions; la constitució d’una comissió gestora amb funcions sobre la liquidació, el control, la resolució de subvencions i sobre els fons que es dotaran anualment en els pressupostos generals de l’Estat per una suma no inferior al 0,25% del PIB de l’any anterior. Així doncs, per al 2020 es preveurien 3.000 milions.