El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) torna a la càrrega contra la Conselleria d’Educació, ara per l’ensenyament de Religió. El màxim tribunal autonòmic obliga la Generalitat a oferir aquesta assignatura en 2n de Batxillerat, malgrat que mai s’ha impartit en aquest curs en els centres valencians ja des de la seua creació amb la LOGSE el 1990. Tampoc es feia en la modalitat anterior de COU.
La normativa espanyola, basada en el Reial decret 1105/2014 deixa en mans de les autonomies el currículum de les assignatures optatives i en els canvis del 2015, la Generalitat, en mans del Partit Popular, tampoc va incloure la Religió. De fet, de les 15 assignatures optatives que proposava el Govern central per a 2n de Batxillerat, l’Administració autonòmica del PP ja n’havia descartat tres, entre les quals Religió. En canvi, el decret del PP valencià no va ser objecte de cap recurs.
Els canvis curriculars de l’actual Administració valenciana, aprovats el 27 d’abril d’enguany en el Decret de currículum de secundària i batxillerat 51/2018, preveuen l’assignatura de Religió com una matèria optativa en 1r, amb la qual cosa passa a ser una assignatura de tres hores –una hora més de càrrega lectiva que en l’anterior aprovada pel PP– a triar entre dues més: Anatomia Aplicada o Cultura Científica.
Ara, en canvi, el Tribunal Superior de Justícia obliga que estiga també entre les assignatures optatives de segon, on l’alumnat construeix el seu currículum amb dues optatives a triar entre una dotzena de matèries segons la seua direcció acadèmica i entre les quals hi ha una segona Llengua Estrangera, Psicologia, Anàlisi Musical o Ciències de la Terra, que ara podran triar al mateix nivell que Religió. Així ho imposa com a mesura cautelar el TSJCV, a partir d’un recurs interposat per l’Associació professional de Professors de Religió en Centres Estatals (APPRECE).
APPRECE va fonamentar el seu recurs en la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) aprovada el 2014 pel ministre José Ignacio Wert i ratificada en la sentència del Tribunal Constitucional del 10 d’abril de 2018 que va desestimar el recurs contra el fet que la Religió torne a ser d’oferta obligatòria en totes les escoles i que la seua puntuació final faça una mitjana en l’expedient acadèmic.
La matèria de Religió no està inclosa entre les matèries a examinar-se en l’accés a la universitat, perquè no és una matèria troncal, però la llei Wert va incrementar la matrícula d’estudiants en Religió en Batxillerat, ja que es tracta d’una matèria assequible que ajuda l’alumnat a millorar la nota mitjana que després fan una mitjana amb el resultat de les proves d’accés per a accedir a la carrera que es vol.
El TSJ valencià va emetre una primera interlocutòria el 25 de juny perquè la Generalitat aplique mesures cautelars mentre arriba la sentència definitiva i ha ratificat el pronunciament el 19 de juliol després que l’Advocacia de la Generalitat demanara un aclariment de compliment de sentència, ja que normalment les mesures cautelars fan que no s’aplique un canvi, i en aquest cas, la normativa anterior de 2n de Batxillerat, la de l’Administració popular, tampoc preveia l’assignatura en aqueix curs. La segona interlocutòria no ha argumentat res en aqueix sentit i ha reiterat l’obligació d’oferir l’assignatura.
Assignatura de caràcter voluntari
Cursar Religió continuarà sent de caràcter voluntari per a l’alumnat, però les mesures cautelars exigeixen als centres educatius reajustar els horaris per a oferir aquesta assignatura a pocs dies abans d’eixir de vacances i a la Conselleria d’Educació a ampliar el planter del professorat de Religió segons la demanda que hi haja.
Des d’APPRECE asseguren que si la demanda s’estenguera en la majoria dels centres educatius, suposaria una ampliació del professorat de Religió de Secundària d’aproximadament 15 docents més. Aquest professorat té un sou similar al d’un interí o un funcionari amb plaça, encara que no ha passat cap oposició docent. I és la jerarquia eclesiàstica qui té la competència per a determinar el currículum i la borsa d’ensenyament de Religió.
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, lamenta que aquesta decisió judicial “no tinga cap sentit pedagògic” i assegura que “tampoc s’explica seguint la normativa vigent”. La Conselleria assegura que amb vista al curs 2017-2018 aplicaran aquestes mesures cautelars, però que ja han presentat un recurs de reposició que està pendent de resposta.
El sindicat dels professors de religió, APPRECE, critica que la conselleria no els ha volgut escoltar i que des del 2016 han anat retallant hores per al professorat de Religió en agrupar aules en Primària i Secundària. “Aquesta Conselleria mai no ha volgut negociar amb nosaltres i ara que el Tribunal ens dona la raó li ve al damunt una garrotada tremenda. Els centres ara ja tenen els horaris configurats i hauran de fer les modificacions corresponents de planejament i professorat amb el possible increment horari. El que ens sorprén és que hagen anat allargant el procés fins aquestes dates”, es queixa Antonio José Díaz, president d’APPRECE.
Per a la Conselleria, en canvi, és un contrasentit. A partir de setembre un alumne que pretenga estudiar Traducció i Interpretació, per exemple, podrà triar Religió com una assignatura de mitjana més alta en lloc de cursar una segona Llengua Estrangera que li donarà més faena, però li servirà més en la seua carrera professional.
La Secció Quarta del TSJCV que ha emés la interlocutòria és la mateixa que ha anul·lat onze articles del decret que protegia l’ús del valencià en l’Administració autonòmica i que va tombar el Decret d’educació plurilingüe que en altres regions s’erigeix com a pionera. Com publicava el 24 de juliol aquest diari, la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal valencià té una majoria conservadora amb tres jutges afins al PP Edilberto José Narbón, Miguel Ángel Olarte i Manuel José Domingo Zaballos.