La iniciativa legislativa popular que reclamava sancionar l’ús del terme “País Valencià”, prohibir les subvencions a entitats que porten aquesta denominació o negar l’existència d’una cultura comuna entre la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears no aconsegueix els suports necessaris per a tramitar-se. La Junta Electoral de la Comunitat Valenciana va donar un termini de huit mesos al seu impulsor, l’exfalangista i exdirigent d’extrema dreta Juan García Sentandreu, per a recaptar un mínim de 10.000 firmes i iniciar la tramitació. La setmana passada la Junta va informar les Corts Valencianes que no s’havia superat el llistó i, per tant, la proposta queda arxivada. El termini va véncer el 22 d’agost.
El text per a impulsar una llei va ser registrat per Sentandreu, un ultra que va ser candidat falangista en els huitanta i va dirigir el col·lectiu anticatalanista GAV en els noranta. La iniciativa proposava una revisió de la Llei de senyals d’identitat que va impulsar el PP valencià, i demanava considerar una falta administrativa i “il·legal” l’ús de la denominació “País Valencià”, amb les sancions administratives corresponents. “Cap entitat, acadèmia, universitat o centre docent, tinga caràcter públic o privat (...), pot qüestionar el que s’expressa ací”, afirmava la proposta, que recollia l’existència de pretesos “delictes d’odi” pel que fa a aquests assumptes. “Qualsevol delicte contra les persones, les propietats o els senyals d’identitat recollits en aquesta llei, fomentat, promogut o incitat, directament o indirectament, pel catalanisme té consideració de delicte d’odi o de discurs d’odi”, plantejava la iniciativa.
La norma va tindre el suport de la Mesa de les Corts Valencianes, presidida per la dirigent de Vox Llanos Massó. Malgrat les llacunes legals que plantejava –il·legalitzar un terme recollit en l’Estatut d’Autonomia–, la ultradreta va donar el vistiplau a la tramitació. Els partits d’esquerres, el PSPV i Compromís, van denunciar que la llei suposa una persecució política i la criminalització de l’oposició: “Es tramiten qüestions contràries a l’Estatut d’Autonomia, que consideren delicte el compliment mateix de la llei”, va subratllar la diputada socialista Mercedes Caballero. La diputada de Compromís i secretària de la Mesa, María Josep Amigó, va censurar: “Vulnera les llibertats garantides per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”.
La iniciativa legislativa és un calc de la que l’exfalangista va proposar el 2008 i que no es va admetre a tràmit per la cambra autonòmica. Llavors, el parlament amb majoria del PP es va oposar a la tramitació juntament amb els socialistes, al·legant que el text pretenia modificar el títol primer de l’Estatut d’Autonomia. Més d’una dècada després, l’anticatalanista va ressuscitar la proposta corregint defectes formals –encara amb el seu encaix constitucional dubtós– per a poder salvar l’informe dels lletrats de les Corts Valencianes. En aquest cas, els lletrats van donar el vistiplau als aspectes purament formals, deixant l’estudi jurídic a l’organisme estatutari –el Consell Jurídic Consultiu– i van recordar en el seu informe que el 2015 el PP va aprovar una llei amb “contingut similar”. Aquesta norma va durar a penes uns mesos i va ser derogada pel Govern del Pacte del Botànic.
Els populars i Vox van acordar a l’inici del mandat impulsar una nova llei de senyals d’identitat. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va defensar el 2022 un projecte per a “defensar els nostres senyalss d’identitat davant els tribunals en cas d’atacs al dret a l’autonomia de la Comunitat dins de la nació espanyola, o als nostres senyals d’identitat propis”. Tots dos grups van afirmar a l’inici de l’any que treballaven en aquesta qüestió, però, des de la ruptura del Consell bipartit amb la marxa de Vox, no ha tornat a abordar-se la qüestió.