La tesi secreta de Francisco Camps pot veure la llum en breu. El treball de l’expresident de la Generalitat –Propuestas para la reforma del sistema electoral, 697 pàgines sobre dret constitucional que van ser distingides amb un excel·lent cum laude– està tancada amb pany i clau des que es va llegir en la Universitat Miguel Hernández fa més de quatre anys, el febrer del 2012. La raó? La negativa de l’exalt càrrec del PP perquè es divulgara.
Camps va demanar expressament a la universitat amb seu a Elx que es vetara l’accés a la seua tesi. Oficialment, per respectar la propietat intel·lectual. La Miguel Hernández, en compliment de la legislació de l’època, va acceptar els desitjos de l’expresident valencià, que va llegir la seua investigació dues setmanes després de ser absolt pel cas dels vestits que el relacionava amb la trama Gürtel.
Des de llavors, les seues Propuestas para la reforma del sistema electoral són inaccessibles, almenys per al gran públic. Una situació que no és insòlita, però sí inusual. Segons diversos experts universitaris, ningú vol restar abast a un treball normalment llarg i exigent, que sol estar obert a consulta i debat entre els especialistes, si no és que té alguna cosa que es vol amagar, normalment, la poca consistència del treball o el plagi d’altres esforços semblants.
L’entorn de Camps nega aqueixes hipòtesis, segons El País. Prompte s’eixirà de dubtes. D’entrada, la Miguel Hernández ja deixa accedir a la tesi en les seues instal·lacions. Ho fa atenent una petició del mateix Camps, que el març ho va autoritzar per escrit. A més, la universitat estudia permetre la consulta del document en la base de dades de les tesis doctorals de les universitats espanyoles, el Teseo.
El Consell de Transparència en força la publicació
El canvi de posició de la universitat és forçat per dos fets. Primerament, la publicació de la investigació de Camps en un llibre. Amb aqueix fet, s’entén que la protecció de la propietat intel·lectual que argumentava l’expresident decau. En segon lloc, la resolució del Consell de Transparència de la Generalitat, l’organisme encarregat de garantir l’accés dels ciutadans a la informació pública.
Aquest Consell ha instat la universitat a facilitar el treball a Jorge Urdanoz, un professor de Filosofia del Dret de la Universitat Pública de Navarra que fa temps que batalla per llegir la tesi de Camps. Després d’haver fracassat per unes quantes vies, Urdanoz va recórrer al Consell de Transparència. El president d’aquest organisme, Ricardo García Macho, ha assegurat aquest divendres que no hi ha cap raó per a mantenir en secret el treball de l’exdirigent del PP.
Per això, el Consell insta la Miguel Hernández a lliurar la tesi a Urdanoz. La universitat, llevat que hi haja un dictamen contrari dels seus serveis jurídics, ho farà així. I, segons Manuel Jordán, vicerector d’Innovació i Investigació, podria anar més lluny. “Aquesta universitat treballa amb màxima transparència i ara, a parer meu, ja no hi ha motius perquè la comunitat universitària no puga accedir a aquest treball”.
Camps és membre del Consell Jurídic Consultiu (CJC), el consell d’Estat valencià, on cobra 57.000 euros l’any i gaudeix de secretària i cotxe. El president del CJC, Vicente Garrido, va ser nomenat per Camps el 2003. Professor titular de la Universitat de València, va ser el director de la tesi de Camps.