Roberto Jaramillo (Salas de los Infantes, Burgos, 1985) ha aparcat els seus estudis en la Universitat Politècnica de València –li falten set assignatures per a ser enginyer de camins– per la política: és regidor en l’Ajuntament de València i diputat provincial gràcies a València en Comú, el partit instrumental amb el suport de Podem a l’estil dels encapçalats per Ada Colau a Barcelona o Manuela Carmena a Madrid.
Exmembre de la direcció de Podem a València i molt implicat en València en Comú, el moviment amb tres regidors en l’ajuntament presidit per Joan Ribó, Jaramillo denuncia el fracàs total de la plataforma ciutadana.
Què passa en València en Comú?
La plataforma no ha acabat de definir-se mai a si mateixa ni la seua relació amb Podem. Alguns apostàvem per buscar una confluència que no s’havia aconseguit abans de les eleccions. Miràvem cap a Barcelona, volíem que s’hi incorporaren més partits, que se’n sentira part més societat civil organitzada. Al mateix temps, calia redefinir la relació amb Podem, no tenia sentit que si la majoria veníem de Podem, si la campanya l’havien duta a terme els cercles amb un pressupost de pocs milers d'euros, si els votants buscaven la papereta de Podem i a més era l’únic suport formal a la plataforma, que no hi haguera una relació formalitzada, estructurada i clara.
D’altra banda, la incapacitat d’aconseguir la primera cosa ens ha deixat molt dèbils com a espai, molt menuts. Això ha permés que un grup organitzat tornara a la plataforma després de les eleccions per intentar controlar-la. Aquest grupuscle, liderat per Manolo Colomer i una altra gent d’EU, encara que aqueix partit no està darrere de la maniobra, ha anat assumint quotes de poder internes per les bones o per les roïnes, saltant-se els reglaments que teníem quan era necessari per a, com que no tenien regidors propis, segrestar la plataforma. Però no s’han conformat amb la Coordinadora, la Secretaria General (que segons els nostres reglaments no hauria de tenir funcions extres), la Tresoreria... des de fa un any han plantejat l’assetjament i el derrocament d’algun regidor, a l’espera que la persona que ens substituïsca els siga més favorable.
Això no és una interpretació, hi ha hagut plenaris [una mena d’assemblea] en què Colomer s’ha atrevit d’amenaçar públicament amb “enviar-nos a no adscrits”. És intolerable. Primer va ser Jordi [Peris, un altre regidor de València en Comú], després jo i no dubte que si calguera seria el torn de María [Oliver, amb Jaramillo i Peris, els edils del partit instrumental].
Qui és el responsable de la crisi del partit instrumental?
Tots som en responsables en una certa manera, però el grau de responsabilitat és variable. Potser no hàgem sabut resoldre els conflictes menors, però la responsabilitat última correspon als que han decidit que “o seu o de ningú”. Aquesta política de terra cremada, és totalment irresponsable. Fa mal al partit instrumental, a Podem i a la imatge que donem després de 24 anys del PP. És vergonyós com de lluny que es pot arribar per a adquirir un poder que podien haver aconseguit presentant-se a eleccions. No obstant això van decidir que era millor no arriscar, ara ja sabem per què. Hi havia un pla B. Els que són, doncs, responsables últims són els que actuen així, ho és Colomer i els que el segueixen.
La participació en moltes assemblees del moviment, amb temes importants a tractar, a penes supera les 100 persones. Ha fracassat la iniciativa?
Va ser un èxit en termes de partit instrumental. Sense estructura, amb 4.000 euros de pressupost de campanya, sense suports mediàtics clars... Els cercles i els apoderats van aconseguir tres regidors que permetien que en l’Ajuntament de València diguérem adéu a un PP que sembla dels més corruptes. Però alguns volíem més. Ens créiem un projecte que mirava cap a Barcelona, cap a Saragossa, les Marees... Ací sí que ha fracassat.
València en Comú està en els ossos, immersa en una batalla interna des de fa un any que no fa cap fruit. Sense implantació en barris, sense comissions de treball que arriben als 10 membres habituals, fent desaparéixer iniciatives interesantíssimes com “Acció en la Ciutat”, deixant encara més en els ossos la plataforma. Ningú no vol acostar-s’hi i amb raó. Sí, per a mi ha fracassat, o més ben dit, l’han fet fracassar.
Vosté, per haver intentat prescindir de dos dels seus assessors, i un altre regidor, Jordi Peris, per haver contractat personal en una empresa municipal, han estat censurats per l’organització. S’ha plantejat deixar els seus càrrecs?
Moltes vegades, però no per aquests motius. La faena que fem en les institucions és dura. Revertir 24 anys de govern del PP és una batalla constant en què no trobem suport de València en Comú. Trobar-se tan sols és molt dur. Enfrontar-se als que pretesament eren els teus, és el pitjor. Aquesta és la seua jugada, saben que poden enviar-nos a no adscrits, com els encanta amenaçar, però saben que l’acta de regidor ens pertany i que necessiten que hi renunciem. A això es dediquen, a l’assetjament psicològic. Lògicament no renunciaré a l’acta perquè a un grup organitzat li interesse, seria una traïció a les persones que em van escollir en les primàries i als 40.200 vots que vam obtenir amb la faena dels cercles.
Qui marca l’estratègia política dels càrrecs de València en Comú?
El programa electoral que va ser fruit d’un gran treball d’experts, col·laboracions d’organitzacions i un procés participatiu. El millor programa electoral que es va presentar el 24 de maig de 2015. Aqueix és el nostre marc. I poc més, els regidors hem de prendre decisions des d’ací sense més ajuda.
Volem ser fiscalitzats, volem executar una línia política marcada des del partit, volem que articulen mètodes per a la decisió col·laborativa des de les bases. València en Comú ha fracassat estrepitosament en això, no genera contingut perquè la seua funció està, hui, encaminada a un altre objectiu. Tant de bo Podem, amb els seus òrgans interns i els seus cercles, siga molt prompte qui marque aqueixa estratègia.
Podem vol presentar-se a les pròximes eleccions municipals Tindrà sentit llavors València en Comú?
La decisió no està presa del tot. Seran les bases les que decidisquen si ens presentem amb la nostra pròpia marca, amb un acord electoral o una altra decisió. Així ho estableixen els nostres reglaments: qualsevol política de pactes o d’aliances ha de ser aprovada per les bases. Per això demane que es consulte si Podem ha de mantenir el suport a una plataforma segrestada per tercers amb interessos propis. La meua opinió és que València en Comú no tindrà sentit llavors, igual que ja ha complit el seu objectiu instrumental. Si és possible d’ací a llavors generar un espai realment plural i confluent, és difícil de saber, però no serà València en Comú.